Parcs infantils: estudiats 739 aparells de joc de 132 àrees d'esbarjo d'ús públic situades en 18 ciutats espanyoles

El manteniment d'un de cada tres elements de joc és insuficient

La seguretat de les zones de joc és bona, encara que necessita millores
1 Abril de 2010
Img tema listado 120

El manteniment d'un de cada tres elements de joc és insuficient

/imgs/20100401/tema1.jpg
Amunt i avall, amunt i avall… Els parcs infantils han adquirit els últims anys un aspecte futurista, amb intricats aparells de disseny atrevit. Però l’essència del seu estil no ha canviat: amunt i avall, amunt i avall… Nens i nenes que pugen a gronxadors o tobogans, nens i nenes que en baixen. En aquesta demostració constant dels efectes de la llei de la gravetat, és fonamental que aquestes zones es trobin en les millors condicions per a evitar els ensurts i els salts de cor de molts pares quan veuen que els fills baixen massa ràpid o de forma poc ortodoxa. Segons els resultats de la investigació elaborada per EROSKI CONSUMER, el servei que ofereixen les zones infantils del nostre país aprova, però pels pèls. La seva valoració és un pobre “acceptable”, idèntica a l’obtinguda en un estudi semblant elaborat fa cinc anys. Encara que s’hi han observat millores, es troben lluny de ser les desitjables. Entre les raons d’aquesta pobra valoració, el manteniment deficient observat en gairebé un de cada tres elements de joc, fet que pot posar en perill la integritat dels més petits, i que en més de la meitat de les àrees d’esbarjo no hi ha cartells que informin del grup d’edat a què estan destinats els jocs. En matèria de seguretat, la realitat ha evolucionat de forma positiva: en set de cada deu àrees d’esbarjo les superfícies són de cautxú reciclat i el 84% de les zones de joc estaven delimitades.

EROSKI CONSUMER va analitzar, entre el final de gener i el començament de febrer, un total de 739 aparells de joc de 132 zones públiques de joc infantil ubicades en 18 ciutats: Alacant, Barcelona, Bilbao, Cadis, Còrdova, la Corunya, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria. Es va valorar la seguretat, l’estat de manteniment, la informació i l’accessibilitat d’un total de 40 balancins, 50 tobogans, 129 estructures multijoc, 254 seients de gronxadors i 262 molles. La meitat d’aquestes zones infantils es trobaven al centre de les ciutats i l’altra meitat, a la perifèria o en barris no cèntrics. Així mateix, es va sol

Saber comportar-se

/imgs/20100401/tema2.jpg
Els parcs infantils atreuen nens i nenes per la seva combinació de diversió i risc. No obstant això, els més petits no són realment conscients dels perills a què es poden enfrontar. És per això que, per tal que aquestes zones siguin segures, no només és important el manteniment i el bon estat de cada element de joc, sinó l’educació dels pares i les normes de comportament que han de transmetre als fills:

  • Respecte. Els nens i nenes no s’han empènyer mentre juguen amb els equips de joc. El més convenient és que en gaudeixin sense presses i, en la mesura que es pugui, amb ordre.
  • Quan utilitzin els jocs, han de fer-ho correctament: per exemple, quan es llancin pel tobogan, han de fer-ho asseguts i amb els peus endavant, i es recomana no posar-se dempeus als gronxadors.
  • Cal anar alerta amb la roba: no és convenient portar roba molt ampla, amb cordons o cordes quan es jugui en un parc infantil. Pot esdevenir un perill seriós, ja que es poden quedar enganxats en l’aparell i causar lesions al menor.
  • Es recomanable avisar els nens i nenes que s’han de fixar en les superfícies que trepitgin i agafar-se fort en les estructures d’enfilar-se. S’evitaran així relliscades i ensurts.
  • Els nens menors de tres anys han d’anar acompanyats constantment d’un adult, que no els deixin sols en cap moment.

Seguretat a la zona de jocs

Al nostre país, no hi ha una legislació que reguli com hauria de ser la seguretat dels parcs infantils. Tan sols Andalusia i Galícia han avançat en aquesta matèria amb el desenvolupament de decrets basats en la normativa comunitària vigent: UNE-EN 1176 i 1177. Amb aquests texts com a referència, EROSKI CONSUMER va comprovar que la seguretat dels parcs continua sent “bona”, igual que en l’estudi elaborat l’any 2005 per aquesta revista. No obstant això, i igual que llavors, encara queden aspectes per millorar.

/imgs/20100401/tema3.jpg
Un parc infantil ha d’estar tancat de forma segura i separat de la circulació rodada. Tanmateix, en tres de cada cinc parcs infantils analitzats hi havia trànsit prop, encara que això sí, l’àrea estava correctament delimitada. A més, la superfície ha d’estar composta per materials tous que permetin l’absorció d’impactes i amorteixin els cops. Els experts recomanen el cautxú reciclat o els terres naturals (com ara sorra, gespa o escorça d’arbre), encara que amb un manteniment adequat. El cautxú està instal

Els elements de joc, un per un

/imgs/20100401/tema5.jpg
Gronxadors, tobogans, molles, estructures multijoc i balancins. EROSKI CONSUMER ha analitzat un per un els cinc elements de joc més habituals en aquests recintes per comprovar-ne les possibles mancances en matèria de seguretat.

  • /imgs/20100401/tema6.jpg
    Estructures multijoc: Els aparells amb mes problemes de seguretat, ja que en gairebé una de cada deu (en total se’n van tenir en compte 129) no hi havia baranes ni agafadors per a enfilar-se a les plataformes superiors o per agafar-s’hi, així com parts del joc trencades o soltes (en un 5% dels casos) o cargols que sobresortien i no estaven tapats correctament (en un 3%).
  • /imgs/20100401/tema8.jpg
    Gronxadors: Un dels aparells de joc amb clars defectes en matèria de seguretat. Les mancances més significatives es corresponen amb l’estat de les cordes o de les cadenes on estan suspesos els seients, ja que en el 12% dels 254 gronxadors avaluats no estaven tapades i en alguns casos es van trobar buits per on els nens podien ficar els dits i fer-se mal.
  • /imgs/20100401/tema9.jpg
    Balancins: La meitat dels 40 balancins analitzats no compten amb estrep i només dos de cada deu disposen d’elements sota el seient per a amortir la caiguda.
  • /imgs/20100401/tema6.jpg
    Molles: Només en el 13% de les 262 molles analitzades es va observar, en la part inferior, un element per a amortir una possible caiguda. Els ancoratges que fixen aquest aparell al terra es van trobar en mal estat en un 3% dels casos.
  • /imgs/20100401/tema7.jpg
    Tobogans: Dels 50 tobogans analitzats, un 16% no disposaven de barana per a pujar i, a més, un 8% no comptava amb agafadors a la plataforma superior on els nens esperen per baixar pel tobogan. En canvi, l’estat de les rampes i els graons era l’adequat en la majoria d’aquests elements.

Informació, accessibilitat de les zones de joc i taula comparativa

Als parcs infantils han de figurar cartells que indiquin les obligacions dels usuaris en el gaudi dels elements de joc, a més d’informació fonamental en cas d’emergència, tot això de forma llegible.

Una informació imprescindible per als usuaris dels parcs infantils és a quin grup d’edat es destina. Tanmateix, aquestes dades només es van proporcionar en el 46% dels casos i, per ciutats, no es van veure en cap dels parcs analitzats de Còrdova, Múrcia, València i Valladolid. Igualment, és fonamental que el cartell reflecteixi el número de telèfon on trucar en cas d’urgència per accident, i també quins són els centres sanitaris més propers. En el primer cas només es va veure en el 45% de les zones de joc (hi destaquen Cadis, Granada i Vitòria; al contrari que Alacant, València i Valladolid); i el segon, tan sols en un de cada cinc parcs (hi destaquen Granada i Cadis). Tampoc no s’informava, en la meitat de les zones de joc, sobre la prohibició d’introduir-hi animals de companyia. És el cas, per exemple, de Màlaga i Pamplona, on no es van veure en cap dels parcs visitats.

En la immensa majoria de les zones analitzades es podia accedir amb un cotxet o amb cadires de rodes. També és recomanable que els elements de joc es pintin amb colors cridaners perquè els identifiquin els nens amb deficiències visuals. Tanmateix, durant la visita, els tècnics van comprovar que no ho estaven en un de cada deu parcs infantils. Menys habitual encara és trobar aparells arran de terra perquè hi juguin els nens amb dificultats de mobilitat (tan sols es van trobar en un 22% de les àrees infantils analitzades), ni tampoc cartells en Braille (només es van veure en un parc infantil de Barcelona).

El parc 10

/imgs/20100401/tema4.jpg
El parc infantil ideal ofereix seguretat als pares i entreteniment als més petits. Per la seva condició d’equipament a l’aire lliure, el seu manteniment ha de ser continuat per garantir-ne, almenys, 5 anys de vida útil. Aquestes són alguns dels aspectes en què cal fixar-se:

  • Àrea protegida: la ciutat és un lloc ple de perills per als nens. Els parcs infantils són petits espais on els menors es poden divertir-se amb seguretat. Per això:

    • Han d’estar situats en llocs sense una contaminació atmosfèrica i acústica elevada, i allunyats de línies elèctriques, abocadors o canalitzacions d’aigua de gran capacitat.
    • Han d’estar tancats i separats de la circulació rodada (mínim a 30 metres).
  • Jocs atractius, segurs i resistents: els jocs hauran de ser segurs i resistents, a més d’atractius visualment, de forma que resultin estimulants per als més petits. Per això:

    • El terra haurà d’estar compost de materials tous que amorteixin caigudes, com el cautxú reciclat o terres naturals com la gespa i l’escorça d’arbre.
    • Els elements de joc han d’estar elaborats amb materials que no siguin metàl