Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzades 67 sales de cinema a la Corunya, Barcelona, Bilbao, Madrid, Sevilla i València : El luxe d'anar al cinema

El preu mitjà d'una entrada en cap de setmana és de 6,76 euros, gairebé tant com els 6,57 euros que es paga per una ració mitjana de crispetes (3,36 euros) i un refresc (3,21 euros)

Crispetes i refresc, gairebé tan cars com l'entrada

/imgs/20100101/informe4.jpg
Per a molts usuaris, anar al cinema no es limita a pagar l’entrada i entrar a la sala a veure la pel·lícula; abans fan una altra cua, la de la botiga on es venen les crispetes i els refrescs, companys per a gaudir de qualsevol sessió a qualsevol hora. De les 67 sales analitzades per CONSUMER EROSKI, 53 van facilitar els preus d’una ració mitjana de crispetes, que pesava entre 130 g i 225 g, i d’un refresc també de mida mitjana, amb una capacitat entre 50 cl i 75 cl.

En el cas de les crispetes, el seu preu mitjà és de 3,36 euros. Una mica més barat és el que costa de mitjana la beguda: 3,21 euros. En conjunt, els dos sumen 6,57 euros, una xifra molt semblant a la d’una entrada de cinema durant el cap de setmana, 6,76 euros. En total, el desemborsament que comporta anar al cinema acompanyat de crispetes i refresc s’apuja als 13,33 euros.

Per ciutats, Madrid és la capital més cara per a saciar la gana mentre es veu una pel·lícula a la pantalla gran. Les crispetes costen, de mitjana, 3,76 euros, i la beguda 3,60 euros. Molt prop està Barcelona, amb 3,60 euros per l’aperitiu i 3,50 euros pel refresc. La segueix Bilbao, on una ració de crispetes mitjana costa 3,50 euros i la beguda de la mateixa mida, 3,30 euros. A la Corunya es paga de mitjana 3,30 euros per la galleda de crispetes i 3,10 pel refresc. Sevilla i València són les ciutats més barates per a lliurar-se a aquests capritxos: en les dues capitals, les crispetes costen 3 euros i la beguda 2,90.

Les crispetes de la discòrdia

Els més de 3 euros que, de mitjana, costa una ració mitjana de crispetes als cinemes analitzats poden incitar a buscar una alternativa una mica més barata si no s’hi vol renunciar mentre es gaudeix d’una pel·lícula. La solució més habitual passa per comprar-les en altres establiments, casualment situats molt prop de les sales, amb preus més reduïts.

És clar que no sempre és possible. Qui més i qui menys haurà anat alguna vegada al cinema carregat amb crispetes, i viandes diverses, i s’haurà topat amb la prohibició d’entrar-hi amb productes adquirits a l’exterior. Ara bé, és legal aquest imperatiu? I si és així, en quines condicions s’ha de fer?

La veritat és que no hi ha una resposta única: varia en funció de la comunitat autònoma on es trobi la sala. Amb caràcter general, els diferents espectacles i activitats recreatives, entre els quals es troben els cinemes, estan regulats pel Reglament General de Policia d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives. Però cada comunitat també té competència en aquesta matèria. En la majoria de les normes autonòmiques no hi ha un epígraf específic i exprés sobre si és lícit o no prohibir l’entrada a usuaris que porten productes comprats a l’exterior. Tanmateix, sí que es reconeix el dret de la sala de cinema a fixar les condicions d’admissió, i l’obligació dels espectadors de complir-les. En aquest cas, les sales han de comunicar de forma clara i llegible, per mitjà de cartells als punts d’accés i de compra de les entrades, les condicions d’admissió, inclosa la de prohibir-hi l’entrada amb productes de l’exterior. Sense la presència d’aquests cartells, les empreses responsables de les sales no poden evitar que els usuaris entrin amb aliments comprats en altres establiments. En cas contrari, es vulneraria el dret a la informació i la lliure determinació per a decidir si entrar a la sala o no.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions