Economia de la llar: recuperació assossegada
Nou curs, nous reptes i, per descomptat, noves despeses. Després de l’estiu, les famílies han de tornar a la realitat del dia a dia i organitzar-se econòmicament. Però amb quins recursos econòmics compten les llars espanyoles per a sobreviure a aquest nou curs? Hi ha famílies al nostre país amb dificultats a l’hora d’afrontar certes despeses?
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) publica anualment l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) amb l’objectiu d’estudiar, entre altres coses, el nivell de vida dels espanyols. EROSKI CONSUMER s’ha basat en aquesta macroenquesta (hi han participat al voltant de 13.000 llars i 35.000 persones per mitjà d’una entrevista personal) elaborada el 2016 i que s’ha publicat enguany per a analitzar els ingressos mitjans anuals de les llars a Espanya, i també la taxa de risc de pobresa.
El 2015, cada llar va ingressar 26.730 euros, un 2% més que l’any anterior, però un 7% menys que fa 8 anys, quan la renda mitjana per llar era de 28.787 euros. Aquests ingressos nets es componen de diverses variables: ingressos del treball per compte d’altri, beneficis o pèrdues del treball per compte propi, prestacions socials, rendes procedents d’esquemes privats de pensions no relacionats amb el treball, rendes del capital i de la propietat, transferències entre llars, ingressos percebuts per menors i el resultat de la declaració per l’IRPF.
Com es pot observar, les llars encara no han recuperat els nivells d’ingressos anteriors a la crisi. I és que, en aquests 8 anys, el punt d’inflexió va ser el 2008. En aquell any, les famílies van superar els 31.000 euros d’ingressos mitjans. Des de llavors van caure en picat i, en aquesta tendència, el 2014 va ser el pitjor any: s’ingressava una renda mitjana per llar de 26.092 euros. A partir de llavors, la situació va començar a millorar.
En la pèrdua de poder adquisitiu de les llars també influeix una altra variable, l’Índex de Preus de Consum (IPC), que reflecteix les variacions dels preus de determinats béns i serveis que els consumidors adquireixen habitualment. En 8 anys, aquest índex va augmentar un 15,4% tot i que els ingressos mitjans per llar van disminuir un 7%. És a dir, que el 2015 es comprava més car amb menys pressupost.
Segons la grandària de la llar, aquelles que tenen 3 membres o més van ingressar el 2015 més de 30.000 euros de mitjana, les que tenien 2 membres van superar els 26.000 euros i aquelles llars amb un únic membre van guanyar per sobre dels 15.100 euros.
En 8 anys, pràcticament la major part de les llars van disminuir els diners que ingressaven entre un 1% (les llars formades per 2 membres) i un 8% (les formades per 4 membres o més), excepte aquelles compostes únicament per una persona: van augmentar els ingressos un 3%. No obstant això, l’últim any la majoria de les llars van incrementar els seus guanys entre un 6% (5 o més membres) i un 2% (1 membre). Només les llars que tenien 3 membres es van mantenir igual que l’any anterior.
Ingressos per persona
Cada persona va ingressar el 2015 una mitjana de 10.708 euros, un 3% més que l’any anterior, però un 0,3% menys que fa 8 anys.
Aquest mateix any, els homes van tenir una renda mitjana anual un 1% superior a la de les dones: ells van ingressar aproximadament 10.700 euros i elles, 10.600 euros. Aquesta diferència va ser quatre vegades més alta el 2008 i tres vegades més alta el 2007, quan els efectes de la crisi encara no es percebien. Llavors, les dones van ingressar poc més d’11.000 euros i 10.500 euros respectivament; mentre que els homes van ingressar uns 500 euros més en els dos anys.
En aquest punt, convé recordar la bretxa salarial existent entre homes i dones. Segons dades de l’INE, el 2015, el salari mitjà anual femení va representar un 77% del masculí, una proporció que mai no ha sobrepassat aquesta xifra i, des de 2008, amb prou feines ha fluctuat entre el 78% i el 76%.
Per la seva banda, per edat, els majors de 65 anys o més van ingressar el 2015 més de 12.400 euros, seguits de prop pels qui eren en una franja d’entre 45 i 64 anys, que s’acostaven als 12.000 euros. Les persones d’entre 44 i 30 anys es van quedar en els 10.500 i per sota dels 29 (sense incloure-hi els menors de 16 anys), en 9.300 euros.
És destacable que, en 8 anys, les persones de 65 anys o més hagin augmentat la renda mitjana un 14%, mentre que la resta l’han disminuït: entorn del 4% els que tenen entre 30 i 64 anys i fins a un 9% els menors de 29 anys.
En aquest sentit, si s’analitza la renda mitjana per persona i el tipus d’activitat, els jubilats (habitualment persones que tenen 65 anys o més en funció del que cotitzen) van ingressar el 2015 una mitjana de 13.700 euros; els ocupats, 12.500 euros; i els aturats, 6.600 euros.
L’evolució en 8 anys és diversa entre els tres col·lectius: mentre que els ocupats només van augmentar un 0,4% els seus ingressos mitjans, el dels jubilats van augmentar un 17% i el dels aturats van disminuir un 21%. Tot i això, en un any, els jubilats van apujar els ingressos un 2% i els ocupats un 3%, però els guanys dels aturats van seguir caient un 4%.
En aquest punt, convé saber que les pensions han augmentat un 34% en 8 anys, els salaris a penes han arribat a un augment del 6% des de 2008 i només entre el 2013 i el 2015 la prestació mitjana per desocupació i beneficiari va decréixer gairebé un 4%.
Pobresa
El 2015, el 22,3% dels espanyols es trobava en risc de pobresa; és a dir, tenien ingressos baixos en relació amb el conjunt de la població del nostre país. Segons els criteris d’Eurostat, el llindar de pobresa se situa en 8.209 euros anuals per a les llars d’una persona i rn 17.238 euros en les llars compostes per dos adults i dos menors de 14 anys.
En un any, aquesta xifra amb prou feines ha augmentat dues dècimes, però en 8 anys s’ha incrementat de forma significativa: 2,5 punts percentuals.
Per sexe, homes i dones pateixen una taxa de pobresa similar amb una diferència de mig punt: la d’elles és de 22,1% i la d’ells, de 22,6%. Si es mira cap enrere, l’any que hi havia una diferència més gran entre els dos sexes va ser el 2007: era de 2,8 punts percentuals favorables als homes, que tenien una taxa de pobresa menor (18,4%).
L’edat també influeix a l’hora de trobar diferències en la taxa de risc de pobresa. Entre les persones de 16 a 29 anys aquest índex se situava en el 29,6% i, entre els menors de 16 anys, en 28,9%. En el col·lectiu de persones que tenen entre 30 i 64 anys l’índex en qüestió es trobava al voltant del 21% i entre els majors de 65 anys o més, en el 13%. Una diferència significativa.
Pel que fa a l’evolució en 8 anys, entre els majors de 65 anys o més, la taxa de risc de pobresa se situava el 2007 en el 25,5%. A partir d’aquest any, l’índex va començar a baixar i el 2012 es produeix un descens significatiu fins al 14,8%, una tendència que continua fins a l’actualitat.
En canvi, passa el contrari amb el col·lectiu de persones que tenen menys de 64 anys. La taxa de pobresa se situava el 2007 entre el 15,2% i el 18,1% i després comença a augmentar, especialment entre el 2013 i el 2014.
Les llars amb 1 adult i 1 o més nens dependents són les que pateixen més taxa de risc de pobresa, el 42%. La segueixen aquelles compostes per 2 adults amb 1 o més nens dependents, amb un 25%, i les llars d’una persona, amb un 20%. Finalment, un 17% de les famílies amb 2 adults i sense nens dependents estan en risc de pobresa.
En aquest sentit, l’ECV de 2016 analitza les dificultats principals que tenen les llars espanyoles. Així, un 15% de les llars espanyoles va admetre que arribaven a fi de mes amb molta dificultat, i un altre 8% s’havia retardat en el pagament de les despeses relacionades amb l’habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, electricitat, comunitat, etc.) en els 12 mesos anteriors a l’entrevista de l’INE.
A més, el 38% de les famílies no tenia capacitat per a afrontar despeses imprevistes i un altre 39% no es podia permetre fer vacances fora de casa almenys una setmana a l’any.
I, pel que fa a l’activitat que desenvolupen, els aturats tenen una taxa de pobresa més alta que la resta de col·lectius: el 48% estan en risc de pobresa. Entre els ocupats, aquesta taxa suposa el 14% i en els jubilats, l’11%.
L’evolució en 8 anys ha estat significativa en tots els grups, però especialment en els aturats (s’ha apujat un 17%) i entre els jubilats (ha descendit un 9%). Entre els ocupats, la taxa s’ha incrementat en 8 anys un 2%, encara que l’últim any va descendir gairebé un 1%. Per la seva banda, la taxa de pobresa dels jubilats i els aturats va augmentar entre el 2014 i el 2015 un 7% i un 4%, respectivament.
Ingressos i pobresa per comunitat autònoma
La renda mitjana per llar al País Basc va ser de 34.054 euros, mentre que a Extremadura les famílies es van quedar en els 21.671 euros, un 36% per sota. En els dos casos, aquests ingressos van augmentar al voltant d’un 3%.
A més, a la comunitat autònoma basca també compten amb els ingressos per persona més elevats. Allí, cada persona va ingressar 14.345 euros, a diferència dels murcians, que es van quedar en els 8.273 euros. La diferència entre els dos territoris se situa en un 73%. En tots dos casos els ciutadans van augmentar els ingressos en relació amb l’any anterior aproximadament un 4%.
Finalment, en matèria de pobresa, els andalusos són els que suporten una proporció de persones en risc de pobresa més alta, un 35,4%, a diferència de navarresos i bascos, que es queden en el 9%. És destacable que en la comunitat andalusa hagi augmentat aquest índex 8 punts percentuals en 8 anys.
