Anàlisi documental per a elaborar una radiografia del sector dels productes agroalimentaris amb qualitat diferenciada (DOP i IGP)

DOP i IGP, senyals d'identitat, tradició i diversitat

175 productes agroalimentaris a Espanya comptaven el 2013 amb els segells de qualitat de denominació d'origen i indicació geogràfica protegides (sense comptar vins i altres begudes alcohòliques)
1 Març de 2016
Img tema de portada listado 185

DOP i IGP, senyals d'identitat, tradició i diversitat

/imgs/20160301/bodegon.jpg

Els segells de denominació d’origen protegida (DOP) i indicació geogràfica protegida (IGP) d’un producte agrari o alimentari, a més d’assegurar i garantir productes de qualitat diferenciada, també informen sobre l’origen geogràfic, la tradició, les matèries primeres i, fins i tot, els procediments de producció, transformació o comercialització. Atorguen al producte un valor singular.

Protegir els orígens i mètodes d’elaboració d’un producte ha estat una tasca tradicional. Les designacions geogràfiques més antigues sorgeixen del vi i de l’oli d’oliva, per la sensibilitat de la vinya i de l’olivera davant les variacions dels factors naturals. Així i tot, per a trobar la primera denominació realment protegida només cal remuntar-se al segle XVII, a França, quan el 1666, el parlament de Tolosa de Llenguadoc promulga que “només existeix un Rocafort, i és el que es cura a Rocafort des de temps immemorials a les coves d’aquest poble”.

Tot i això, els conceptes d'”indicació geogràfica”, “denominació d’origen” o “procedència geogràfica” no es van reconèixer, des d’un punt de vista legal, fins ben entrat el segle XX. Segons Mercasa, fins llavors, “es podia elaborar (i de fet es feia), per exemple, formatge rocafort a Espanya i vi xerès a Austràlia”. Tanmateix, amb el desenvolupament del Mercat Comú es va exigir complir una sèrie de normes i restriccions a les denominacions dels aliments.

En l’actualitat, Mercasa comptabilitza unes 4.000 denominacions al món, la major part de les quals se situa en països de la Unió Europea (UE). Els que més en tenen són Itàlia en primer lloc, França en el segon i Espanya en el tercer. I és que aquests tipus d’aliments de qualitat diferenciada contribueixen a la competitivitat de les indústries agroalimentàries i al desenvolupament i la sostenibilitat del món rural i també promocionen la imatge dels productes del país a l’exterior.

EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer amb profunditat la situació del sector dels productes agroalimentaris (a excepció del vi, de la sidra i de les begudes espirituoses) amb segells de qualitat diferenciada (DOP i IGP) al nostre país. Per fer-ho, ha efectuat una anàlisi documental d’informes elaborats pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), l’empresa pública Mercasa i l’associació espanyola de denominacions d’origen “Origen Espanya”, i també anàlisis fetes per experts de la universitat Pablo de Olavide i l’Institut Internacional Sant Telmo, entre d’altres.

DOP i IGP: nombre i diferències

Gran diversitat

/imgs/20160301/aceitevinagre.jpg

Un total de 175 productes agroalimentaris a Espanya comptaven el 2013 amb una distinció que reconeixia els seus atributs de qualitat, segons dades proporcionades pel MAGRAMA (no s’han tingut en compte els vins, la sidra i les begudes espirituoses, per ser begudes alcohòliques). Es classifiquen en 15 sectors: formatges, carns fresques, pernils i espatlles, oli d’oliva verge, fruites fresques; forn, pastisseria i rebosteria; hortalisses fresques, peixos i mariscs, arròs, embotits i altres elaborats carnis, condiments i espècies, mel, mantega, llegums i vinagres.

Des de 1988 (un any després que Espanya ingressés en la Comunitat Econòmica Europea), el nombre d’aliments destacats amb segells de qualitat (DOP o IGP) no ha deixat d’augmentar i s’ha multiplicat per 11: ha passat de 15 en aquella època als 175 de 2013. Destaca l’increment experimentat als anys 90, amb percentatges de creixement d’entre el 20% el 1990 i del 56% l’any 2000 (quan es van aconseguir els 78 productes agroalimentaris amb segells de qualitat).

El 2013, els sectors amb el nombre més elevat d’aliments diferenciats amb aquest tipus d’atributs van ser l’oli d’oliva verge (amb 29), els formatges (28), les hortalisses (24) i les fruites (21). Els quatre aglutinen tres de cada cinc segells de qualitat atorgats a Espanya.

Tanmateix, aquest panorama ha canviat molt en 25 anys. El 1988, els únics sectors que disposaven de DOP o IGP eren els formatges, l’oli d’oliva verge, els pernils, les hortalisses, l’arròs i els llegums. Durant tres dècades, s’hi han sumat altres grups alimentaris: entre els sectors analitzats, la majoria va aconseguir segells de qualitat a la dècada dels noranta, excepte els peixos i mariscs, els vinagres, les mantegues i els cereals transformats, que ho van fer una vegada creuada la barrera de l’any 2000.

Per comunitats autònomes, les DOP i IGP es concentren majoritàriament a Andalusia (n’hi ha 29), Catalunya (20), Galícia (18), Castella i Lleó (17), Castella-la Manxa (13), València (11) i Extremadura (10). Les set regions concentren un 67% dels productes agroalimentaris espanyols amb segell de qualitat. A més, hi ha vuit DOP i IGP que són supraautonòmiques i abasten productes desenvolupats en més d’una comunitat.

IGP o DOP: quina és la diferència?

Dels 175 productes agroalimentaris amb segell de qualitat, un 55% són DOP i el 45%, IGP. Tots tenen una qualitat diferenciada protegida per la normativa europea (Reglament (UE) Núm. 1151/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de novembre de 2012), de manera que compleixen unes condicions diferencials quant a qualitat (s’exigeix el compliment d’una sèrie de requisits superiors als que es demanen per a la resta d’aliments). Hi ha diverses categories:

/imgs/20160301/dop.jpg

Denominació d’origen protegida (DOP): són els productes que tenen una qualitat o unes característiques relacionades amb el medi geogràfic de producció i amb els seus factors naturals i humans. S’obtenen, es transformen i s’elaboren sempre a la zona geogràfica d’on prenen el nom. El 2013, 96 dels 175 aliments agroalimentaris amb qualitat diferenciada van entrar en aquesta categoria. En els sectors de l’oli, l’arròs, la mantega, els condiments i les espècies i el vinagre, tots els productes pertanyien a aquesta categoria. Alguns exemples són l’oli de La Rioja, l’arròs del Delta de l’Ebre, la mantega de Soria, el pebrot de La Vera i el vinagre de Jerez.

/imgs/20160301/igp.jpg

Indicació Geogràfica Protegida (IGP): aquests productes posseeixen alguna qualitat determinada, alguna reputació o altres característiques que poden atribuir-se a un origen geogràfic. Es produeixen, es transformen o s’elaboren a la zona d’on prenen el nom. El 2013, 79 dels 175 aliments agroalimentaris amb qualitat diferenciada van entrar en aquesta categoria. Tots els aliments aglutinats en els sectors de carns fresques, embotits i altres productes carnis, cereals transformats i forn i rebosteria pertanyen a aquesta categoria. Com a exemples poden destacar la vedella gallega, el botillo del Bierzo, la cecina de Lleó, el gofio canari o el sobao pasiego.

/imgs/20160301/etg.jpg

Especialitats tradicionals garantides (ETG). Es tracta de productes que tenen trets específics diferenciats d’altres aliments de la seva mateixa categoria. A més, han de produir-se a partir de matèries primeres tradicionals o presentar una composició, una forma de producció o una transformació tradicional o artesanal. A Espanya, només n’hi ha 4: pernil serrà, llet de granja, panellets i coques d’oli de Castilleja de la Cuesta.

Finalment, hi ha la producció ecològica. Engloba aquells productes que reuneixen un recull de tècniques agropecuàries que exclouen, normalment, l’ús de productes químics amb l’objectiu de preservar el medi ambient, mantenir o augmentar la fertilitat del sòl i proporcionar aliments amb totes les seves propietats naturals. Se’n poden esmentar com a exemple els ous ecològics, la fruita de producció biològica i els formatges ecològics.

Convé distingir entre totes les categories i conèixer molt bé el seu significat. El motiu és que, el 2013, Origen Espanya va calcular que es van perdre més de 90 milions d’euros per frau en productes genèrics que es van designar com a productes amb qualitat diferenciada i que van usurpar el nom de les 42 DOP i IGP associades llavors al col.lectiu. Asseguren que fins al 15% de les vegades, el producte referenciat no es correspon amb el protegit amb algun dels segells DOP o IGP. Tot malgrat els Consells Reguladors, els encarregats de vetllar pel compliment i el manteniment d’uns paràmetres estrictes.

El vi: origen dels segells de qualitat

/imgs/20160301/vino.jpg

No es pot parlar de denominacions d’origen ni d’indicacions geogràfiques deixant de banda els vins. I és que aquestes begudes formen part de la història dels segells de qualitat diferenciada. Segons Mercasa, a Espanya, les denominacions d’origen van sorgir (igual que a França i a Itàlia) per a protegir els vins.

Al nostre país, els vins amb qualitat diferenciada tenen una presència molt important. El 2013, el MAGRAMA va comptabilitzar un total de 102 vins amb DOP i 41 amb IGP-Vins de la terra. Les comunitats amb més nombre de vins de qualitat diferenciada són: Castella-la Manxa (en té 17), Castella i Lleó (12), Catalunya (12) i Canàries (11) amb el segell DOP; i amb l’atribut IGP, Andalusia (16).

El sector de les DOP i IGP

Radiografia del sector

/imgs/20160301/jamon.jpg

Un total de 3.505 indústries van dur a terme el 2013 el procés de producció i d’elaboració (en les seves diferents fases) dels 175 aliments agroalimentaris amb segells de qualitat (DOP i IGP): 771 en el sector de forn, pastisseria i rebosteria; 761 en el de l’oli d’oliva verge i 500 en el dels formatges (els tres sectors compten amb 2.032 indústries inscrites, el 58% del total).

Aquell any, van comercialitzar prop de 280.000 tones de producte, a més de les 1.100 peces de pernil i els 70.000 hectolitres de vinagre. El seu valor econòmic total al mercat era de 966 milions d’euros: 737 milions d’euros en el nacional i 229 milions d’euros en l’internacional. Els sectors amb més importància en aquest sentit van ser el del formatge (211 milions d’euros) i el de les carns fresques (194 milions d’euros).

Facturació

Segons les últimes dades proporcionades pel MAGRAMA, el 2012, els 167 productes agroalimentaris amb segell de qualitat (de llavors) van facturar 951 milions d’euros.

La facturació global d’aquest tipus de productes ha anat augmentant amb els anys i, des de 1995, s’ha multiplicat per quatre (llavors, es van facturar 234 milions d’euros). Una evolució que ascendia en paral.lel a la del nombre de productes que obtenien aquesta qualitat diferenciada (DOP o IGP).

Els sectors amb una facturació més alta el 2012 van ser el del formatge i el de les carns fresques (van suposar un 22%, respectivament), els pernils i les espatlles (un 13%) i l’oli d’oliva verge i les fruites (un 10%, respectivament).

Dels 167 productes amb segell de qualitat de 2012, al voltant del 27% va facturar entre un milió i 5 milions d’euros i el 22%, menys de mig milió d’euros. Segons el MAGRAMA, un 62% dels aliments agroalimentaris amb DOP o IGP van facturar el 2012 per sota dels 5 milions d’euros.

Per concretar, els 5 productes amb segell de qualitat que van facturar més van ser el formatge manxego (111 milions d’euros), la vedella de Galícia (83 milions d’euros), el pernil de Guijuelo (58 milions d’euros), la vedella asturiana (26 milions d’euros) i el caqui de la Ribera del Xúquer (25 milions d’euros).

Mercat interior i exterior

El 2012, les vendes al mercat interior van ascendir a 757 milions d’euros. Els sectors amb més vendes van ser les carns fresques (200 milions d’euros), el formatge (137 milions d’euros) i l’oli d’oliva (106 milions d’euros).

Per la seva banda, aquest tipus de productes de qualitat diferenciada tenen un valor d’exportació de 196 milions d’euros: dos terços d’aquesta quantitat procedeixen de la comercialització a la UE (124 milions d’euros) i la resta, de fora (72 milions d’euros). Per sectors, destaquen les fruites fresques (47 milions d’euros), els formatges (73 milions d’euros) i l’oli d’oliva (25 milions d’euros). Si es diferencia pel tipus de mercat exterior, les fruites fresques i els formatges són els que més s’exporten a la UE, i aquests últims també tenen bona acollida fora de la Comunitat.

Un exemple de producte amb qualitat diferenciada amb bones xifres de vendes en l’exterior és el caqui de la Ribera del Xúquer. El 2012, comptava amb 17 indústries dedicades a la producció i l’elaboració d’aquest tipus de fruita i que exporten 19 milions d’euros (1,12 milions d’euros per indústria).

Mapa cs

Les supraautonòmiques

Les DOP i IGP supraautonòmiques són productes de qualitat diferenciada desenvolupats en més d’una comunitat. El 2013, se’n van registrar 8 d’aquest tipus. Per exemple, l’espàrrec de Navarra, La Rioja i Aragó o el pernil de Huelva elaborat a Andalusia i Extremadura.

Fa un any, es va aprovar una llei que establia un règim jurídic idèntic, independentment del tipus de producte, per a totes les DOP i IGP supraautonòmiques (a l’hora de reconèixer-les, protegir-les i regular-ne la gestió). Tot per tractar de garantir una informació veraç al consumidor. A més, es reforçava el paper dels Consells Reguladors com a òrgans de gestió de les DOP i IGP.

Fortaleses i febleses de les DOP i IGP

Concentració

/imgs/20160301/sobaos.jpg

El MAGRAMA va elaborar el 2014 un estudi detallat dels principals indicadors dels productes amb segells de qualitat (DOP i IGP) per a avaluar la competitivitat i l’eficiència comercialitzadora dels productes agroalimentaris de qualitat diferenciada.

La recerca va comprovar que les vendes totals de les DOP i IGP alimentàries representaven només l’1,2% de la facturació global de la indústria agroalimentària (sense incloure-hi vins ni begudes alcohòliques) i l’1,2% de les exportacions: “Es tracta d’una implantació bastant limitada dins del context global de l’agroalimentació espanyola”.

També es va detectar una “concentració significativa de la facturació i de l’exportació en unes poques DOP i IGP”: el 2012 les 5 més grans (formatge manxego, vedelles de Galícia i asturiana, pernil de Guijuelo i caqui de la Ribera del Xúquer) van constituir un terç de la facturació total i gairebé la meitat de les exportacions.

Quant a la quota de mercat, l’anàlisi va determinar que, només en pernils i espatlles, formatges, oli d’oliva i arròs, els productes DOP i IGP aconseguien representar més del 5% de la quota de mercat corresponent als seus respectius subsectors. En 8 dels estudiats, aquesta quota no superava l’1%.

Finalment, l’estudi va revelar que “no sempre tota la producció protegida amb DOP o IGP es comercialitza com a tal, sinó com a producte convencional”. Una situació que es produeix especialment en sectors com l’oli d’oliva, les fruites i les hortalisses, els llegums, els peixos i els mariscs, i els condiments i les espècies.

Fortaleses i febleses

L’anàlisi elaborada pel MAGRAMA analitza a fons cadascun dels indicadors econòmics per a establir una sèrie de fortaleses i febleses del sector que conformen els productes agroalimentaris amb DOP i IGP.

D’una banda, entre les febleses, destaquen el nombre excessiu de productes amb aquest segell de qualitat, així com la gran dispersió que tenen. En l’estudi, també es demostra l’existència d’una internacionalització insuficient del sector i una baixa utilització de la seva capacitat productiva i comercialitzadora. Així mateix, un altre dels punts febles té a veure amb la manca d’informació i comunicació al consumidor, a més de la insuficient percepció, valoració o diferenciació per la seva banda.

Amb tot, el sector dels productes amb qualitat diferenciada també té fortaleses: alta qualitat, bons mitjans i equips de producció, tecnologia pròpia suficient, alta qualificació dels recursos humans i directius, important estructura de vigilància i control i un fort compromís amb el mitjà rural. Totes poden ser eines per a afrontar un futur que comportarà, segons la recerca, una competència exterior més gran procedent de països emergents, més exigències normatives o reguladores de la UE, noves crisis economicofinanceres i una reducció de la població rural i l’abandonament del mitjà rural.

Però, per al MAGRAMA, aquest futur també porta oportunitats: un nombre creixent de consumidors conscienciats amb la importància del medi rural i la conservació de l’entorn mediambiental i un interès més alt de l’HORECA pels productes DOP i IGP, entre d’altres.