Dificultats per a pagar els crèdits
L’endeutament de les famílies espanyoles s’ha duplicat en l’última dècada. L’hàbit de recórrer als crèdits hipotecaris o de consum s’ha instal·lat en la nostra societat i aquesta fórmula de finançament resulta cada vegada més comuna, no sols per a adquirir un habitatge o un automòbil, sinó també un electrodomèstic o un paquet turístic. Les últimes xifres publicades pel Banc d’Espanya revelen que el deute financer de les famílies espanyoles va arriar, a l’acabament de 2004, a un nou màxim històric amb 595.183 milions d’euros, el 74 % del Producte Interior Brut (PIB) espanyol. Aquestes noves dades posen de manifest que les llars continuen amb un fort ritme d’endeutament, que va originar l’any passat un augment dels deutes de les famílies al voltant d’un 17%, quan l’import dels seus actius financers (accions, fons, dipòsits, assegurances, diners en efectiu), per contra, va créixer a un ritme molt inferior, el 9%.
El deute financer de les famílies va créixer en gran manera per l’increment dels préstecs a llarg termini (un 20% més que el 2003), que es van situar en 502.183 milions d’euros, i van superar per primera vegada la xifra del mig milió. La forta expansió del finançament per a l’adquisició d’habitatges es produeix per mitjà d’hipoteques contractades a un tipus d’interès variable (el 60% del total de crèdits), i això obre la porta al risc d’una fallida general si els tipus d’interès s’apugen en el futur. A més, aquests crèdits financen cada vegada més sovint la compra d’altres béns que no són vivendes, i s’assimilen a veritables crèdits al consum.
Un estudi, també recent, de Genworth, grup empresarial d’assegurances i membre de l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE), sobre les operacions hipotecàries fetes el 2004, posa en relleu que l’esforç mitjà (o la renda mitjana neta dedicada) de les llars espanyoles en el moment de la contractació del préstec hipotecari va ser del 33%. Per a l’AHE, el perfil de les llars amb major índex d’endeutament correspon en l’actualitat a aquelles que tenen un cap de família menor de 35 anys i ha contractat el seu préstec hipotecari després del 2002.
Les preguntes més habituals
Què és el sobreendeutament? És la situació en què es troba el ciutadà o la família que ha contret deutes en excés i no pot afrontar-los tots. El seu passiu supera l’actiu, no pot pagar i es converteix en insolvent.
Quins factors desencadenen el sobreendeutament? El Banc d’Espanya apunta tres factors decisius com a causants del sobreendeutament familiar: l’increment en el preu del sòl i la vivenda – principal responsable de l’alt nivell de risc i de la vulnerabilitat que suporten ara per ara les economies domèstiques -, la reducció dels tipus d’interès bancaris i la falsa confiança dels consumidors en la seua estabilitat laboral.
Quines altres causes hi influeixen? Les causes immediates del sobreendeutament dels consumidors són dues: l’assumpció excessiva de deutes (sobreendeutament actiu) i la incapacitat sobrevinguda de fer front als crèdits per causes imprevistes (sobreendeutament passiu). El sobreendeutament actiu pot originar-se per descontrol del pressupost, per despeses imprevistes, per la utilització irracional de les targetes de crèdit o per gaudir d’un o diversos crèdits, sense haver estudiat amb anterioritat la situació financera personal del moment o la previsible durant la vigència del crèdit. El sobreendeutament passiu sol ser degut a una disminució dels ingressos, motivada per la desocupació, la malaltia o la mort d’un dels cònjuges, l’abandonament del treball per part de la dona a fi de cuidar dels fills o les sancions tributàries, etc. Sens dubte, la taxa de desocupació és la variable macroeconòmica que més influeix en l’impagament del deute familiar, més que els tipus d’interès o que el volum del crèdit, que al nostre país abasta la xifra de 650.000 milions d’euros, tres vegades més que el 1996, xifra que suposa un 114% de la renda bruta disponible, més que la mitjana dels països de l’Eurozona.
Com podem saber el nostre límit d’endeutament? Els experts consideren que no ha de destinar-se al pagament de deutes més del 20% dels ingressos. Aquest percentatge pot ser menor (entre un 12% i un 15%, com a màxim), depenent del nivell de vida de la zona en què residim, del preu dels lloguers, de les despeses d’alimentació i d’altres despeses fixes. A més, en cas de contreure deutes de llarga duració, com la compra d’un pis, cal tenir en compte no només la situació financera en el moment de contreure el deute, sinó la previsible durant el temps que durarà. Es considera que algú està sobreendeutat quan el volum del seu deute és tres vegades superior a la seua renda; quan el total del deute supera el 75% del patrimoni net de la llar; o quan el pes de la càrrega del seu deute supera el 40% de la seua renda anual.
Estem protegits els consumidors? Fins ara, ni la Llei espanyola del Crèdit al Consum de 1995 -adaptació de la directiva europea de 1987- ni les noves propostes europees tenen en compte el tractament curatiu del sobreendeutament. En un país en què un 72% dels ciutadans s’ha beneficiat alguna vegada d’un crèdit continua sense haver-hi una llei específica que protegisca les famílies del sobreendeutament. A França, per exemple, els tribunals poden canviar les condicions de devolució del préstec en cas de dificultats financeres del consumidor.
Només la Llei 7/95 de Crèdit al Consum considera algunes mesures preventives, centrades sobretot en l’oferta, la publicitat i el contingut exigible dels contractes. A més, la Llei 28/98 de Venda a Terminis de Béns Mobles permet o faculta els jutges per a assenyalar nous terminis o alterar els convinguts determinant si són procedents els recàrrecs en el preu pels nous ajornaments de pagaments. Tot i això, aquesta facultat excepcional dels jutges requereix d’una causa justa, com la desocupació, la llarga malaltia, les desgràcies familiars o els accidents de treball.
Què ocorre si el deute dóna lloc a l’embargament dels béns? La Llei d’Enjudiciament Civil declara inembargables les rendes mínimes, i prohibeix l’embargament de sous, salaris i pensions inferiors al salari mínim professional. No obstant això, una vegada que aquests ingressos es troben en un compte corrent passen a ser saldos positius i poden arribar a ser embargats.
Quin percentatge del sou pot ser embargat? Poden ser embargats els salaris o pensions que siguen superiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI) tenint en compte l’escala següent:
- La quantitat que excedisca el doble del SMI, un 30%
- La quantitat que excedisca el triple del SMI, un 50%
- El que excedisca fins a quatre vegades el SMI, un 60%
- El que excedisca fins a cinc vegades el SMI, un 75 %
- El que excedisca fins a més de cinc vegades el SMI, un 90% Els jutges podran rebaixar, en atenció a les càrregues familiars, entre un 10% i un 15 % els percentatges anteriors.
A Bèlgica hi ha un procediment per a totes les persones físiques no comerciants que no puguen pagar els seus deutes vençuts o a punt de vèncer, que també empara les persones que a la vista dels seus deutes i ingressos preveuen arribar a aquesta situació. El consumidor belga pot presentar una sol·licitud davant del Jutge d’Embargaments del seu domicili i serà ajudat per un mediador de deutes que negociarà amb els creditors. Si tots els creditors accepten el pla, el mediador sotmet el pla al jutge, qui alça acta de l’acord de les parts. Si no s’aconsegueix un acord amistós, el jutge decidirà entre reduir els tipus d’interès, escalonar el deute, ajornar momentàniament el pagament d’un deute, demanar al consumidor la mudança a un pis més barat&
A Espanya molts sectors socials i professionals estan a l’espera de mesures legals en matèria de sobreendeutament. Potser per això va tenir gran ressò una interlocutòria del jutjat de primera instància núm. 3 de Barcelona, de 29 de desembre de 2004, en la qual es declarava la suspensió de pagaments d’un matrimoni insolvent, acollint-se a la Llei Concursal de 2003. El jutjat va cridar els creditors del matrimoni perquè comuniquessen els deutes pendents i va nomenar un auditor per a administrar la citada suspensió. Es tractava de negociar un conveni amb els creditors per a determinar en quines quanties i terminis s’abonarien els deutes, però amb una reserva dels ingressos del matrimoni per a aliments. A més, segons la sentència, no es podran iniciar execucions o embargaments ni seguir-se constrenyiments administratius o tributaris contra el patrimoni dels deutors. Es tracta d’una mesura semblant a la que s’aplica en les empreses amb dificultats econòmiques, si bé el jutjat no va admetre la suspensió d’un procediment judicial hipotecari contra la seua vivenda habitual per no ser un bé afecte a activitats professionals. Per això, hi ha qui interpreta que aquesta Llei és més benèvola amb l’empresari o professional concursat que amb el consumidor.