Enquestades més de 1.100 persones que pateixen al·lèrgies o intoleràncies alimentàries

Desconfiança i inseguretat entre al·lèrgics i intolerants alimentaris

Un de cada quatre pensa que els productes no s'etiqueten adequadament i més de la meitat creu que els establiments hostalers no prenen les precaucions necessàries
1 Maig de 2013
Img tema de portada listado

Desconfiança i inseguretat entre al·lèrgics i intolerants alimentaris

/imgs/20130501/tema1.jpg
Menjar és un acte plaent. En canvi, per a algunes persones pot arribar a convertir-se en un acte desagradable i fins i tot perillós. Són els al·lèrgics i els intolerants als aliments. Encara que és difícil concretar el nombre exacte de persones que pateixen aquestes malalties, els experts asseguren que en els últims 15 anys els casos s’han duplicat.

De fet, avui dia es reconeix que les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries són una qüestió fonamental en la seguretat i la indústria alimentària. Per aquest motiu, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer quines són les dificultats que troba aquest col·lectiu en la seva rutina diària a l’hora de fer la compra i quan surten a menjar fora de casa. Per dur-ho a terme, la revista va entrevistar entre el final de març i la primeria d’abril més de 1.100 persones que tenien una de les dues malalties o que tenien al seu càrrec familiars que les patien. Tots procedien de 17 comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, Múrcia, Navarra i País Basc. Un 88% d’ells patia alguna al.lèrgia o intolerància alimentària (o les dues), mentre que la resta tenia alguna persona al seu càrrec amb alguna de les dues malalties.

Retrat d’una malaltia

Tres de cada quatre persones entrevistades eren dones i tenien una edat mitjana de 36 anys. Per grups d’edat, la proporció més gran d’enquestats tenia entre 40 i 49 anys (un 27%), 30 i 39 anys (un 25%), i 50 anys o més (un 20%). Només un 11% eren menors de 10 anys, un 5% tenia entre 10 i 19 anys i un altre 12%, de 20 a 29 anys. La meitat dels enquestats eren intolerants a algun aliment (al.·ludeixen especialment a la lactosa, al gluten o a la fructosa), el 31% hi eren al·lèrgics (generalment esmenten la llet i els seus derivats, les fruites fresques o seques o bé l’ou) i la resta compartien les dues malalties.

Es va comprovar que les al·lèrgies i les intoleràncies afecten de forma diferent segons l’edat. Un 68% dels menors de 10 anys es declaraven al·lèrgics, igual que el 47% dels entrevistats amb edats compreses entre els 10 i els 19 anys. Aquesta proporció disminueix amb l’edat, a diferència de les intoleràncies, que augmenten: un 62% de les persones enquestades de 20 a 29 anys eren intolerants a algun aliment, així com més de la meitat dels majors de 30 anys entrevistats.

Desconfiança i inseguretat

En l’enquesta queda clara la desconfiança i la inseguretat dels participants a l’hora de comprar i sortir a menjar fora de casa.

En primer lloc, un de cada cinc entrevistats sent que habitualment no pot fer la compra amb total seguretat en qualsevol establiment, i un 37% només de vegades. Encara més, un de cada quatre pensa que els productes no s’etiqueten mai de forma adequada. Comprar resulta tediós i difícil i reclamen una informació tan detallada i llegible com sigui possible.

Així mateix, per a tres de cada cinc enquestats sortir a menjar a fora suposa un risc per a la seva salut. I és que quan demanen el menú, més de la meitat dels enquestats opina que en hostaleria mai es prenen les precaucions necessàries: avisar sobre la possible presència d’al·lergògens en els plats, detallar al màxim els ingredients en les cartes i els menús, evitar la contaminació encreuada en l’emmagatzemament i la manipulació dels productes, i disposar d’estris de treball exclusius per als menús infantils. Per aquest motiu exigeixen més formació en l’àmbit de l’hostaleria en matèria d’al.lèrgies i intoleràncies alimentàries.

Bones pràctiques

/imgs/20130501/tema3.jpg
La Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària (Elika) proporciona recomanacions per fer més fàcil el dia a dia d’un al·lèrgic o intolerant alimentari:

  • En la compra…

    • Cal llegir l’etiqueta, tenint a prop la llista d’aliments als quals s’és al·lèrgic o intolerant.
    • En cas de dubte, s’ha d’evitar la compra del producte.
    • Si és celíac, cal buscar aquells aliments en l’etiqueta dels quals figuri la llegenda “sense gluten” o “apte per a celíacs”.
  • Durant la cocció i la manipulació d’aliments…

    • S’ha de cuinar abans el menjar de l’al.lèrgic/intolerant per evitar contaminacions encreuades.
    • Cal manipular amb cura els estris i millor si són exclusius per a l’al.lèrgic o intolerant.
    • No s’ha de fer servir oli usat per fregir altres aliments que puguin contenir l’aliment o ingredient al qual s’és al.lèrgic o intolerant.
    • Cal higienitzar totes les superfícies de treball.
    • Cal emmagatzemar hermèticament els aliments especials a la nevera i als armaris.
  • Fora de casa…

    • S’ha d’eliminar totalment l’aliment de la dieta, tant l’aliment en si com els diferents productes que el puguin portar com a ingredient.
    • No es pot prendre l’aliment si no es coneix amb certesa si inclou l’al·lergogen o l’ingredient que provoca la intolerància.
    • Alerta amb els aliments elaborats (masses, beixamel, brous per a sopes, pa ratllat, etc.), que poden contenir el que produeix al.lèrgies i intoleràncies.

La compra: més cara i diversificada

/imgs/20130501/tema2.jpg
Si per a qualsevol persona pot ser complex submergir-se en la jungla de marques, preus i tipus de productes, per als al·lèrgics i els intolerants alimentaris és molt pitjor i, segons pensen, els suposa un esforç econòmic més gran.

Un 90% dels enquestats consideren que el carretó de la compra d’un al.lèrgic o d’un intolerant alimentari és més car que el d’una persona sense aquestes malalties. Ho creuen en una proporció més gran els intolerants (un 92%, enfront del 86% dels al·lèrgics entrevistats). Donen fins i tot una estimació mitjana: un 46% més car.

Supermercat i hipermercat, on més es compra

Cal ressaltar que el 57% dels al·èrgics i els intolerants enquestats no poden fer la compra dels seus productes alimentaris bàsics en un mateix comerç, sinó que necessiten anar a més d’un per reunir tot el que necessiten. Així ho creuen principalment a Extremadura, al contrari que els enquestats de Navarra. Tant els al·lèrgics com els intolerants tenen el mateix problema en una proporció semblant.

Així, el 77% dels al·lèrgics i intolerants enquestats diu que fa la compra al supermercat i un 66%, a l’hipermercat. Un altre 40% opta també per les botigues especialitzades i un terç, respectivament, pel comerç tradicional. Pràcticament no hi ha diferències per tipus de malaltia, però sí per comunitat. Encara que en totes la majoria compra en supermercats i hipermercats, la segona opció no sempre és el mercat o el comerç tradicional: a Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Extremadura i Galícia prefereixen les botigues especialitzades.

Rutines

Durant la compra, un 47% dels enquestats assegura que a casa seva es compren per separat els productes destinats a la persona al·lèrgica o intolerant. A més, un altre 89% afirma que sempre comprova si en l’etiqueta hi ha advertiments específics. I és que l’etiquetatge és fonamental per al col·lectiu d’al·lèrgics i intolerants alimentaris, perquè és el lloc on es proporciona la informació més important. Sobre l’etiqueta, s’han establert normes que obliguen els fabricants a indicar la presència en els aliments d’ingredients que causen al·lèrgies i intoleràncies, i evitar-ne la contaminació accidental amb al·lergògens que estiguin presents en altres productes.

En aquest sentit, però, un de cada quatre pensa que els productes no s’etiqueten mai de manera adequada i un 48%, només de vegades. Consideren que les etiquetes no especifiquen de manera suficient els additius, ingredients, espècies o conservants, ni tampoc les quantitats. Afegeixen que la frase “pot contenir traces” és una generalitat i no els treu de dubtes. De vegades, fins i tot s’han vist obligats a trucar al fabricant per determinar si el producte contenia l’al·lergogen en qüestió o no.

Però no només reclamen informació més detallada, sinó també més llegible, perquè la lletra els resulta petita. També insisteixen que les traduccions a altres idiomes generen confusió. Per tot això, ofereixen una solució: incloure en les etiquetes un apartat específic amb informació per a al.lèrgics i intolerants alimentaris identificable fàcilment i tan detallada com sigui possible.

Compra segura?

La seguretat alimentària és fonamental per a tothom, però una de cada cinc persones entrevistades amb al·lèrgies i intoleràncies alimentàries considera que mai pot fer la compra amb total seguretat en qualsevol establiment. Un altre 37% diu que només de vegades, però un 41% opina que sempre. Pràcticament no hi ha diferències entre intolerants i al·lèrgics, però sí per comunitats. Mentre que a les Illes Balears un 53% creu que sempre pot fer-la totalment segura, la meitat dels de La Rioja van dir que compraven amb por. En aquest sentit, un 57% dels entrevistats esmenta el comerç tradicional com el tipus d’establiment que li inspira més inseguretat, per a un 41% és l’hipermercat i per a aproximadament un terç és el supermercat. Finalment, Internet i les botigues especialitzades en aliments per a al·lèrgics i intolerants són insegures per una de cada cinc persones entrevistades.

Els enquestats insegurs a l’hora de comprar destaquen diversos motius que justifiquen la seva por: l’escassa varietat de productes específics per a al·lèrgics i intolerants oferts, la manca d’informació existent, la manca de formació del personal i la possible contaminació encreuada, especialment entre els productes frescos.

Gairebé quatre de cada cinc persones entrevistades opinen que les marques no fan prou per desenvolupar aliments lliures dels principals al·lergògens. I prop de set de cada deu també creuen que ni tan sols les organitzacions alimentàries s’esforcen prou per desenvolupar normes i codis alimentaris per protegir aquest col·lectiu.

Menjar a fora

/imgs/20130501/tema4.jpg
Quina és la sensació que aquest col·lectiu té quan surt a menjar a fora? Dos de cada tres entrevistats per EROSKI CONSUMER creuen que patir una al.lèrgia o una intolerància alimentària els condiciona. Encara més, a tres de cada cinc els sembla que fer-ho suposa un risc per a la seva salut, especialment en els menors de 10 anys (és així per als tutors del 94% d’aquests). En aquest sentit, hi ha diferències entre els al·lèrgics i els intolerants: un 69% dels primers sent que està en risc, mentre que entre els intolerants la proporció baixa una mica i és del 54%.

Tant els al·lèrgics com els intolerants de totes les edats temen que no s’exclogui l’ingredient nociu del plat malgrat requerir-ho i que es produeixi una contaminació encreuada en el moment d’elaborar el plat. Tot i això, els al·lèrgics també afegeixen un altre temor (especialment els menors de 10 anys i els que tenen edats compreses entre els 10 i els 19 anys): que l’ajuda mèdica no arribi a temps o que ningú al voltant seu sàpiga actuar en cas de tenir una reacció.

Les persones entrevistades solen prendre les pròpies precaucions. En primer lloc, evitar determinats tipus d’establiments: de menjar ràpid (un 47% ho fa), de cuina asiàtica, italiana i mexicana (un 40% respectivament) i de bufet (un 30%).

A més, si finalment es pren la decisió de sortir a fora, hi ha qui no renuncia a seguir un procediment. En primer lloc, un 34% sempre reserva amb anterioritat i durant la reserva un 52% té per costum explicar la seva malaltia al personal de l’establiment (més comú entre els al·lèrgics que no entre els intolerants i entre els joves d’entre 10 i 19 anys).

Una vegada al restaurant, el 91% dels entrevistats llegeix amb cura les descripcions dels plats per si hi ha algun esment sobre l’aliment nociu i el 79% verifica amb el cambrer els ingredients que conté cadascun. Finalment, quan demanen el menjar, poc més de la meitat dels enquestats s’assegura que el cambrer dóna el missatge al cuiner.

Mala atenció o desinformació?

Tots els entrevistats per EROSKI CONSUMER han tingut alguna vegada una mala experiència en sortir a menjar a fora. Només a un 13% de les persones enquestades els han negat alguna vegada l’atenció en un establiment per patir al.lèrgia o intolerància alimentària. No hi ha diferències per tipus de malaltia, encara que sí per comunitat autònoma. Aquesta situació s’ha produït especialment entre els enquestats a Extremadura, Madrid i Cantàbria, on entre un 37% i un 20% en cadascun dels territoris afirma haver viscut aquesta mala experiència.

Amb tot, aquesta altra és més comuna: detectar l’aliment nociu al plat malgrat avisar el personal hostaler. Els ha passat a més de la meitat dels entrevistats per EROSKI CONSUMER. En aquest cas, un 85% informa el personal, però el 15% restant no ho fa i s’arrisca a menjar el que contingui el plat (un 17% d’intolerants assegura fer-ho, davant del 9% d’al·lèrgics) en contra de les recomanacions dels experts. I és que entre el col·lectiu de persones afectades per al·lèrgies o intoleràncies a aliments se senten frases com ara “Prefereixo no molestar ningú amb els meus problemes” o “Semblaré una maniàtica i prefereixo callar”.

D’altra banda, entre les persones que sí que informen el personal, també es donen escenaris diferents però el més habitual és que els canviïn el plat i se solucioni el problema (així afirmen que passa el 84% dels enquestats: un 88% dels al·lèrgics davant del 82% dels intolerants).

En definitiva, tan sols un 25% dels enquestats creu que els hostalers es preocupen habitualment pel col.lectiu d’al·lèrgics i intolerants alimentaris, tot i que un altre 40% creu que almenys ho fan algunes vegades. Tot i això, pràcticament tots els enquestats estan d’acord que els professionals d’hostaleria haurien de formar-se en tot allò relacionat amb les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries.

Alerta amb el que menges!

/imgs/20130501/tema5.jpg
Segons Elika, hi ha més de 170 aliments que poden causar al.lèrgies o intoleràncies. Entre la població espanyola es produeixen amb més freqüència envers:

  • Els cereals: el cereal que produeix un nombre més alt d’al·lèrgies a Espanya és el blat. A més, el gluten es troba en el blat, l’ordi, la civada i el sègol.
  • Les fruites i hortalisses: les que més al.lèrgies generen són les rosàcies (pomes, peres, préssecs, albercocs, prunes, cireres i maduixes). A Espanya, en els nens de 6 anys les fruites suposen un 11% de les al·lèrgies i, les hortalisses, un 4%. A partir de 15 anys, el 85%-90% dels casos d’al.lèrgies corresponen a les hortalisses.
  • Les fruites seques de clofolla: a Espanya són responsables del 73% dels casos d’al.lèrgies a partir dels 15 anys d’edat. L’ametlla i la nou són les que més problemes ocasionen.
  • Els llegums: a partir de 6 anys, els llegums són els aliments que causen al.lèrgia amb més freqüència, principalment la llentia, seguida del cigró i el cacauet.
  • Ou: és la primera causa de reaccions al·lèrgiques en la infància. Sol aparèixer abans dels 2 anys de vida i desapareix en els primers 6 anys.
  • La llet de vaca: produeix una varietat de respostes anòmales, al.lèrgiques i no al.lèrgiques. També fenòmens d’intolerància a les seves proteïnes o a la lactosa. Afecta un 2% de la població.
  • Marisc: el marisc és el tercer aliment que provoca un nombre més alt d’al·lèrgies en la població adulta, principalment els crustacis.
  • Peix: el bacallà, el lluç, el llenguado i el gall són els que més reaccions al.lèrgiques solen provocar. Són menys comunes les reaccions a la sardina i la tonyina.
  • Soia: ha augmentat els últims anys perquè s’inclou en nombrosos productes alimentaris transformats: productes cuits al forn, tonyina enllaunada, cereals, galetes, fórmules infantils, salses i sopes, entre d’altres.
  • Additius: s’estima que entre un 5%-10% de les urticàries cròniques en la població adulta són degudes, en part, a alguna reacció adversa a certs additius, com ara els sulfits, el glutamat monosòdic o els benzoats. Aquests s’afegeixen als aliments per millorar-ne les característiques (conservants, colorants, potenciadores del sabor, etc.). Els processos aguts estan més relacionats amb intoleràncies que no amb al·lèrgies.