Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Enquestades més de 1.100 persones que pateixen al·lèrgies o intoleràncies alimentàries : Desconfiança i inseguretat entre al·lèrgics i intolerants alimentaris

Un de cada quatre pensa que els productes no s'etiqueten adequadament i més de la meitat creu que els establiments hostalers no prenen les precaucions necessàries

Menjar a fora

/imgs/20130501/tema4.jpg
Quina és la sensació que aquest col·lectiu té quan surt a menjar a fora? Dos de cada tres entrevistats per EROSKI CONSUMER creuen que patir una al.lèrgia o una intolerància alimentària els condiciona. Encara més, a tres de cada cinc els sembla que fer-ho suposa un risc per a la seva salut, especialment en els menors de 10 anys (és així per als tutors del 94% d’aquests). En aquest sentit, hi ha diferències entre els al·lèrgics i els intolerants: un 69% dels primers sent que està en risc, mentre que entre els intolerants la proporció baixa una mica i és del 54%.

Tant els al·lèrgics com els intolerants de totes les edats temen que no s’exclogui l’ingredient nociu del plat malgrat requerir-ho i que es produeixi una contaminació encreuada en el moment d’elaborar el plat. Tot i això, els al·lèrgics també afegeixen un altre temor (especialment els menors de 10 anys i els que tenen edats compreses entre els 10 i els 19 anys): que l’ajuda mèdica no arribi a temps o que ningú al voltant seu sàpiga actuar en cas de tenir una reacció.

Les persones entrevistades solen prendre les pròpies precaucions. En primer lloc, evitar determinats tipus d’establiments: de menjar ràpid (un 47% ho fa), de cuina asiàtica, italiana i mexicana (un 40% respectivament) i de bufet (un 30%).

A més, si finalment es pren la decisió de sortir a fora, hi ha qui no renuncia a seguir un procediment. En primer lloc, un 34% sempre reserva amb anterioritat i durant la reserva un 52% té per costum explicar la seva malaltia al personal de l’establiment (més comú entre els al·lèrgics que no entre els intolerants i entre els joves d’entre 10 i 19 anys).

Una vegada al restaurant, el 91% dels entrevistats llegeix amb cura les descripcions dels plats per si hi ha algun esment sobre l’aliment nociu i el 79% verifica amb el cambrer els ingredients que conté cadascun. Finalment, quan demanen el menjar, poc més de la meitat dels enquestats s’assegura que el cambrer dóna el missatge al cuiner.

Mala atenció o desinformació?

Tots els entrevistats per EROSKI CONSUMER han tingut alguna vegada una mala experiència en sortir a menjar a fora. Només a un 13% de les persones enquestades els han negat alguna vegada l’atenció en un establiment per patir al.lèrgia o intolerància alimentària. No hi ha diferències per tipus de malaltia, encara que sí per comunitat autònoma. Aquesta situació s’ha produït especialment entre els enquestats a Extremadura, Madrid i Cantàbria, on entre un 37% i un 20% en cadascun dels territoris afirma haver viscut aquesta mala experiència.

Amb tot, aquesta altra és més comuna: detectar l’aliment nociu al plat malgrat avisar el personal hostaler. Els ha passat a més de la meitat dels entrevistats per EROSKI CONSUMER. En aquest cas, un 85% informa el personal, però el 15% restant no ho fa i s’arrisca a menjar el que contingui el plat (un 17% d’intolerants assegura fer-ho, davant del 9% d’al·lèrgics) en contra de les recomanacions dels experts. I és que entre el col·lectiu de persones afectades per al·lèrgies o intoleràncies a aliments se senten frases com ara “Prefereixo no molestar ningú amb els meus problemes” o “Semblaré una maniàtica i prefereixo callar”.

D’altra banda, entre les persones que sí que informen el personal, també es donen escenaris diferents però el més habitual és que els canviïn el plat i se solucioni el problema (així afirmen que passa el 84% dels enquestats: un 88% dels al·lèrgics davant del 82% dels intolerants).

En definitiva, tan sols un 25% dels enquestats creu que els hostalers es preocupen habitualment pel col.lectiu d’al·lèrgics i intolerants alimentaris, tot i que un altre 40% creu que almenys ho fan algunes vegades. Tot i això, pràcticament tots els enquestats estan d’acord que els professionals d’hostaleria haurien de formar-se en tot allò relacionat amb les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries.

Alerta amb el que menges!

/imgs/20130501/tema5.jpg
Segons Elika, hi ha més de 170 aliments que poden causar al.lèrgies o intoleràncies. Entre la població espanyola es produeixen amb més freqüència envers:

  • Els cereals: el cereal que produeix un nombre més alt d’al·lèrgies a Espanya és el blat. A més, el gluten es troba en el blat, l’ordi, la civada i el sègol.
  • Les fruites i hortalisses: les que més al.lèrgies generen són les rosàcies (pomes, peres, préssecs, albercocs, prunes, cireres i maduixes). A Espanya, en els nens de 6 anys les fruites suposen un 11% de les al·lèrgies i, les hortalisses, un 4%. A partir de 15 anys, el 85%-90% dels casos d’al.lèrgies corresponen a les hortalisses.
  • Les fruites seques de clofolla: a Espanya són responsables del 73% dels casos d’al.lèrgies a partir dels 15 anys d’edat. L’ametlla i la nou són les que més problemes ocasionen.
  • Els llegums: a partir de 6 anys, els llegums són els aliments que causen al.lèrgia amb més freqüència, principalment la llentia, seguida del cigró i el cacauet.
  • Ou: és la primera causa de reaccions al·lèrgiques en la infància. Sol aparèixer abans dels 2 anys de vida i desapareix en els primers 6 anys.
  • La llet de vaca: produeix una varietat de respostes anòmales, al.lèrgiques i no al.lèrgiques. També fenòmens d’intolerància a les seves proteïnes o a la lactosa. Afecta un 2% de la població.
  • Marisc: el marisc és el tercer aliment que provoca un nombre més alt d’al·lèrgies en la població adulta, principalment els crustacis.
  • Peix: el bacallà, el lluç, el llenguado i el gall són els que més reaccions al.lèrgiques solen provocar. Són menys comunes les reaccions a la sardina i la tonyina.
  • Soia: ha augmentat els últims anys perquè s’inclou en nombrosos productes alimentaris transformats: productes cuits al forn, tonyina enllaunada, cereals, galetes, fórmules infantils, salses i sopes, entre d’altres.
  • Additius: s’estima que entre un 5%-10% de les urticàries cròniques en la població adulta són degudes, en part, a alguna reacció adversa a certs additius, com ara els sulfits, el glutamat monosòdic o els benzoats. Aquests s’afegeixen als aliments per millorar-ne les característiques (conservants, colorants, potenciadores del sabor, etc.). Els processos aguts estan més relacionats amb intoleràncies que no amb al·lèrgies.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions