Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Neix el baròmetre del consum : Confia en els aliments, es mostra poc satisfet amb la informació i creu que és ell mateix qui millor defensa els seus drets

I la confiança que mostra davant bars i restaurants és encara inferior, tot i que suficient si exceptuem els establiments de menjar ràpid. D'altra banda, afirma sentir-se només mitjanament satisfet amb la informació de consum que rep i una mica menys encara amb la que li proporcionen el comerç i les marques dels productes.

La zona geogràfica marca, però no gaire

Es destaquen les dades més peculiars de cada una de les zones en què s’ha dividit el baròmetre, les qüestions en què cada zona geogràfica sobresurt de la mitjana.

  • Zona nord (Cantàbria, Astúries i Galícia)
    Els menys confiats davant el consum d’aliments. On més atenció es presta a les etiquetes dels aliments frescos. Són qui més consumeixen aliments ecològics i els qui s’hi senten més ben informats. Els qui més desconfien d’Internet com a mitjà de compra.
  • CA del País Basc i Navarra
    Els més confiats davant els aliments. Els menys satisfets amb la informació de les marques. On menys se senten compensats per la despesa en habitatge. Els qui millor perceben el paper de les associacions de consumidors com a defensores del consumidor. Són els qui se senten més ben informats sobre els aliments ecològics. I els més satisfets davant la informació sobre l’euro, i dels menys preocupats davant del canvi a la nova moneda. Els qui més desconfien d’Internet com a mitjà de compra, i també els menys disposats a pagar per serveis que estalviïn temps en la compra.
  • Zona Mediterrània (Catalunya, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Múrcia)
    Són dels més satisfets amb la informació que ofereixen les marques de productes. En general, és la zona que es mou en termes més similars a la mitjana de tot el país.
  • Àrea metropolitana de Barcelona
    Els qui més confiança mostren davant les fruites i verdures i els qui més confien en els formats tradicionals del comerç d’aliments. Els menys satisfets amb la informació que ofereixen les marques de productes.
  • Àrea metropolitana de Madrid
    Els qui menys desconfien (tot i que ho fan bastant) dels restaurants de menjar ràpid. On menys se senten compensats per la despesa en hoteleria. Els qui més perceben que qui millor defensen els seus interessos són les associacions de consumidors. Són els qui menys consumin aliments ecològics i, al seu torn, els qui s’hi senten més mal informats. Els qui menys desconfien d’Internet com a mitjà de compra i els més disposats a pagar per estalviar temps en la compra.
  • Zona centre (La Rioja, Aragó, Madrid, Castella-la Manxa i Castella i Lleó, Extremadura)
    Són els qui es mostren menys preocupats davant del canvi a l’euro. On menys disposats estan a pagar per estalviar temps en la compra. Els qui més confiança mostren davant la carn. Els qui més confien en els hipermercats. Dels més satisfets amb la informació sobre consum. Són els que menys aliments ecològics consumeixen. Els més optimistes quant a com serà la informació sobre consum el proper any.
  • Andalusia
    Els més confiats davant els aliments ecològics i, en general, davant les marques. Dels qui més confien en els hipermercats. Els més satisfets amb la informació sobre consum, i amb la que ofereixen les marques en particular. On més se senten compensats per la despesa en general, i en hoteleria en particular. Són els més preocupats davant del canvi a l’euro i els qui més pensen que comportarà un encariment dels preus. Dels qui menys desconfien d’Internet com a mitjà de compra.
  • Illes Canàries
    Els qui més confiança mostren davant el peix i els qui menys davant de bars i restaurants. Els menys satisfets amb la informació sobre consum. Són els qui atorguen als mitjans de comunicació i als seus coneguts i familiars un paper més rellevant en la informació sobre consum. Els qui menys crèdit concedeixen a empreses, administració i comerços com a fonts d’informació sobre els aliments. On menys se senten compensats per la despesa en hoteleria. Els qui perceben amb més intensitat que qui millor defensa els seus interessos com a consumidors són ells mateixos. Els menys satisfets amb la informació sobre l’euro.

Decàleg de les tendències més significatives del consumidor

  • Exigència de funcionalitat en la compra.
  • Demanda creixent de garanties i informació
  • Més sensibilitat vers la dieta, la salut i la cura personal.
  • Rellevància de nous productes: assegurances, serveis financers, etc.
  • Demanda de productes “emergents”: ecològics, “enriquits” amb vitamines.
  • Preocupació creixent pels assumptes mediambientals.
  • Acceptació dels avenços en la tecnologia dels aliments, dins d’una reivindicació acusada del que és “natural”.
  • Aposta només formal cap a les noves possibilitats d’Internet.
  • Alta consciència dels seus drets com a consumidor.
  • El lleure i el temps lliure com una nova dimensió de la despesa.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions