Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Neix el baròmetre del consum : Confia en els aliments, es mostra poc satisfet amb la informació i creu que és ell mateix qui millor defensa els seus drets

I la confiança que mostra davant bars i restaurants és encara inferior, tot i que suficient si exceptuem els establiments de menjar ràpid. D'altra banda, afirma sentir-se només mitjanament satisfet amb la informació de consum que rep i una mica menys encara amb la que li proporcionen el comerç i les marques dels productes.

El perfil del consumidor d'avui

  • Mostra confiança davant dels aliments (7,1 punts) i davant la seva seguretat (7,2 punts); les marques li susciten una confiança menor però acceptable (6,6 punts), si bé les més barates no arriben a l’aprovat i les més noves tot just l’assoleixen. Les marques de distribuïdor li produeixen una confiança discreta (5,6 punts). Els establiments que més confiança li mereixen són els tradicionals; els que menys, els restaurants de menjar ràpid, amb un clar suspens. Als supermercats i hipermercats els atribueix una confiança de prop de 7 punts, menys que les botigues tradicionals.
  • Se sent només mitjanament satisfet (6,2 punts) de la informació que rep sobre productes i serveis. En els productes de neteja personal, roba i calçat, neteja de la llar i articles de lleure millora aquesta percepció sobre la informació, que empitjora molt quant a habitatge i assegurances. La informació que proporcionen les marques es considera acceptable (5,8 punts) i en la procedent del comerç és ben valorada la dels punts de venda tradicionals i les botigues especialitzades i es queda en acceptable la dels hipermercats i grans magatzems. Entitats bancàries i companyies d’assegurances ofereixen la informació més mal percebuda.
  • Quant a la contribució perquè el consumidor estigui ben informat, es valora molt positivament la del cercle íntim (coneguts i familiars) i, bastant enrere, les associacions de consumidors, els mitjans de comunicació i els dependents de les botigues. Les empreses i l’administració ocupen l’últim lloc i superen amb dificultats l’aprovat. Les fonts d’informació sobre aliments que gaudeixen de més crèdit, amb un notable, són els familiars i amics i els metges i entitats sanitàries, seguits per les associacions de consumidors i, ja després, pels dependents de les botigues. Les empreses i l’administració en surten malparades, ja que el consumidor confia poc (aprovat just) en les seves informacions. I tampoc els mitjans de comunicació constitueixen una referència gaire creïble, quedant una mica per sota dels comerços.

  • D’altra banda, el consumidor troba informació sobre els aliments frescos fonamentalment als comerços, i només el 8% diu que la seva font principal són els mitjans de comunicació o les revistes de consum. En els punts de venda, les etiquetes dels aliments són la font principal d’informació juntament amb cartells i fullets, i una mica menys, els empleats. A les etiquetes es consulta molt la data de caducitat (el 62% dels consumidors) i la llista d’ingredients (el 39%). Altres informacions, com el nom del producte, el del fabricant i les dades nutritives (5%), es consulten amb molta menys freqüència. Pel que fa a com serà la informació sobre consum el proper any, hi ha una percepció lleugerament positiva, però la majoria pensa que es mantindrà com està.
  • Poc satisfet (5,7 punts) de la compensació que rep pel que paga pels productes i serveis que consumeix. Ara bé, el grau de satisfacció varia notablement: només els serveis mèdics assoleixen el bé. I les assegurances domèstiques i l’habitatge provoquen el descontent més gran, encara que no baixin de l’aprovat. Roba i calçat, transport, productes de la llar, aliments i begudes, comunicacions, etc. s’apropen al bé.
  • Considera que qui millor defensa els seus interessos com a consumidor és ell mateix: aquesta asseveració la subscriuen set de cada deu dels enquestats. L’altra posició noble l’ocupen les associacions de consumidors, amb el 19% que les considera com a millors defensores del consumidor. Empreses (2%) i administracions públiques (2%) amb prou feines tenen rellevància en aquesta comesa. I es pensa que les coses milloraran l’any vinent.
  • Només el 64% dels consumidors diu haver consumit alguna vegada un aliment ecològic, si bé la confiança que mereixen és elevada: 7,6 punts. Molts reconeixen estar mal informats sobre aquests aliments
  • El grau de satisfacció davant la informació sobre l’euro és mediocre 5,8 punts. A més, està preocupat (però no gaire) pels efectes que causarà el canvi en la seva vida quotidiana. I la meitat creu que s’encariran els preus, encara que tampoc en gran mesura.
  • Internet li suscita una gran desconfiança com a mitjà de compra, tant en termes de seguretat com pel que fa a la garantia de respectar els drets del consumidor.
  • No està disposat a pagar més per estalviar temps en la compra. Si li preguntem quin valor concedeix al pagament per serveis que redueixin el temps de la compra, indica que 3,6 punts, un suspens sense pal·liatius.
  • Anar de compres o fer la compra?
    Li agrada més “anar de compres” que “fer la compra”, però les dues activitats són acceptades gairebé amb gust, al voltant dels 6 punts.

Però no tots som iguals…

L’informe distingeix sis sectors de consumidors ben diferents. Vegem què és el que més els distingeix (en les qüestions plantejades) respecte de la mitjana de la població.

  • /imgs/20011201/tema03.jpg
    Joves (de 14 a 29 anys) amb ocupació remunerada
    Són els qui menys confien en els aliments, els qui més importància atorguen a les etiquetes com a font d’informació sobre els productes frescos i els qui més consulten la informació nutritiva de les etiquetes. D’altra banda, constitueixen el grup que menys se sent compensat pel que paga pels productes i serveis. I els qui pensen que l’euro portarà una major inflació. I, finalment, són un dels grups que prefereix anar de compres davant de fer la compra.
  • /imgs/20011201/tema04.jpg
    Joves (de 14 a 29 anys) sense ocupació remunerada
    Són el grup que menys desconfia dels aliments dels restaurants de menjar ràpid, encara que mantenen una actitud crítica. I els que més confien en els productes ecològics, els hipermercats i les marques més noves i més barates. Concedeixen poca rellevància a l’empleat dels comerços com a font d’informació sobre els aliments frescos i consulten poc la data de caducitat de les etiquetes. Són els qui se senten més compensats per la despesa, especialment en lleure i cultura. I els qui atribueixen el pes més gran a les associacions de consumidors com a defensores del consumidor. D’altra banda, se senten menys preocupats davant del canvi a l’euro i són els qui menys desconfien d’Internet com a mitjà de compra. A més, són el sector de població més propens a pagar per estalviar temps en la compra, activitat que distingeixen d’una altra que els agrada bastant més, “anar de compres”.
  • /imgs/20011201/tema05.jpgHomes (entre 30 i 60 anys)
    Són els qui més confien que el 2002 millori la confiança que els susciten els aliments. Són, així mateix, el grup menys satisfet amb la informació que proporcionen les marques dels productes, les companyies d’assegurances i les entitats bancàries. Concedeixen molt poc crèdit a l’administració com a font d’informació sobre els aliments i atorguen a les associacions de consumidors un paper més rellevant (que els altres grups de població) com a defensores dels consumidors. Es mostren poc preocupats per les repercussions de l’euro i són els qui n’estan més ben informats, però són els qui més entenen que l’euro suposarà un encariment dels preus. Amb prou feines distingeixen entre fer la compra i anar de compres, i els agraden poc les dues activitats.
  • /imgs/20011201/tema06.jpgDones (de 30 a 60 anys) amb ocupació remunerada
    Són qui menys seguretat perceben en consumir aliments i el grup que més confia en els formats comercials més tradicionals (mercats d’avituallaments, etc.). Són les qui se senten més mal informades sobre els aliments ecològics. Estan bastant preocupades pel canvi a l’euro, encara que confien que no encarirà gaire els preus. Els agrada més anar de compres que fer la compra, tot i que els agrada totes dues activitats.
  • /imgs/20011201/tema07.jpg
    Dones (de 30 a 60 anys) sense ocupació remunerada
    Són les que més confien en amics i familiars com a font d’informació en temes d’alimentació, i les que més entenen que és el consumidor qui millor defensa els seus drets. També són les que més consulten la data de caducitat dels aliments. És també el grup que se sent pitjor informat i més preocupat, juntament amb el de la gent gran, sobre el canvi a l’euro, que consideren que encarirà més els preus que la resta de consumidors. Es mostren molt poc disposades a pagar diners per estalviar temps en fer la compra.
  • /imgs/20011201/tema08.jpg
    Gent gran (homes i dones de més de 60 anys)
    Són els qui més confien en les fruites i verdures i menys en l’àpat d’hamburgueseries i similars, i en els congelats i plats preparats. Són els qui menys confien en els hipermercats i en les marques més noves i més barates. I els més satisfets amb la informació sobre temes de consum. No consulten gairebé mai la llista d’ingredients de les etiquetes. Són els que se senten menys compensats pel que paguen per productes i serveis. I els qui atribueixen a les associacions de consumidors el paper més reduït de defensa del consumidor. Així mateix, són el grup que se sent pitjor informat sobre l’euro i més preocupat, si bé opinen que s’encariran poc els preus. Són els qui més desconfien d’Internet com a mitjà de compra. I, com que temps és el que els sobra, són els menys disposats a pagar per serveis que ajudin a reduir el temps que dediquen a la compra. I segueixen sent poc consumistes: és l’únic grup que prefereix fer la compra a anar de compres.

FITXA TÈCNICA DEL BARÒMETRE

  • Univers: Població general de 14 anys o més.
  • Mostra: 5.000 casos, la qual cosa comporta un error teòric de mostreig del ±1,41%, per al supòsit de mostreig aleatori simple, a un nivell de confiança del 95,5% (p=q=0,5).
  • Tipus d’entrevista: Telefònica, amb qüestionari semiestructurat d’uns 17 minuts de durada.
  • Sectors: La mostra general es va dividir d’acord amb els sectors d’estudi en les 6 submostres següents:

    • Joves amb ocupació de 14 a 29 anys (600 casos)
    • Joves sense ocupació de 14 a 29 anys (600 casos)
    • Homes de 30 a 60 anys (1.000 casos)
    • Dones amb ocupació remunerada de 30 a 60 anys (800 casos)
    • Dones sense ocupació remunerada de 30 a 60 anys (1.200 casos)
    • Gent gran de 60 anys (800 casos)
  • Procés de mostreig: Per a la submostra de cada sector es va fer un mostreig polietàpic estratificat proporcional per regió geogràfica i mida d’hàbitat, amb selecció aleatòria de punts de mostreig (localitats) i selecció aleatòria de la llar a partir d’una llista telefònica.
  • Treball de camp: Realitzat entre el 7 de maig i el 6 de juliol de 2001.
  • Supervisió, depuració, codificació i enregistrament.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions