Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Neix el baròmetre del consum : Confia en els aliments, es mostra poc satisfet amb la informació i creu que és ell mateix qui millor defensa els seus drets

I la confiança que mostra davant bars i restaurants és encara inferior, tot i que suficient si exceptuem els establiments de menjar ràpid. D'altra banda, afirma sentir-se només mitjanament satisfet amb la informació de consum que rep i una mica menys encara amb la que li proporcionen el comerç i les marques dels productes.

Un consumidor exigent

/imgs/20011201/tema02.jpg
El consumidor evidencia un ofici notable: sap bastant sobre els temes relacionats amb el consum i vol aprendre, qualificar els seus coneixements, per encertar quan pren les seves decisions. Es comporta amb sentit comú i afronta els actes de consum amb criteris d’eficàcia, buscant el grau més alt de satisfacció vers les seves expectatives. El consum és una part essencial de la seva vida, i per això mostra una actitud exigent amb la informació que rep sobre productes i serveis. Aquesta conducta exigent i la seva satisfacció escassa són coherents amb la distinció que evidencien les seves percepcions (confiança, seguretat, credibilitat…) davant els diversos elements (tipus de comerç i producte, aliments, marques, empreses, administració, associacions de consumidors, mitjans de comunicació…) que configuren la societat de consum.

En matèria d’informació sobre el consum, el crèdit més alt l’atorga al seu cercle de coneguts i familiars, i el més baix, a l’administració i a les empreses. Com a defensor dels seus drets i interessos, només confia en si mateix i, ja a més distància, en les associacions de consumidors.

Analitza l’oferta que se li presenta i es decanta per les opcions que, d’acord amb les seves percepcions, responen a la millor relació qualitat-preu, entenent per qualitat la seguretat i la capacitat per satisfer les seves necessitats i expectatives.

Seguretat i confiança davant el consum d’aliments

El grau de confiança que senten els ciutadans en consumir aliments és satisfactori (7,1 punts), si bé cada aliment genera el seu propi índex de confiança, més elevat com més tingui la característica de natural i estigui exempt de processos industrials. Així mateix, es mostra confiat davant la seguretat dels aliments, incloent-hi la carn (6,5 punts).

Les marques d’aliments també li donen confiança, si bé una mica menys i molt diferent segons siguin de prestigi, molt conegudes (més confiança), noves o barates (menys confiança). La confiança que mostra davant dels establiments comercials és acceptable, però difereix molt: els tradicionals li donen una confiança més gran, i els que menys garanties li donen (amb un suspens) són els restaurants de menjar ràpid.

La informació de consum

La satisfacció (6,2 punts) que sent el ciutadà davant la informació sobre productes i serveis és molt millorable, especialment la d’assegurances i habitatge. La que proporciona les marques es considera acceptable (5,8 punts), i la que procedeix del comerç és ben valorada en els punts de venda tradicionals i especialitzats, i pitjors (encara que amb un aprovat) les d’entitats bancàries i d’assegurances. Per al consumidor, la font que més contribueix a crear informació per al consum són els seus coneguts i familiars, seguits a distància per les associacions de consumidors, els mitjans de comunicació i els empleats de les botigues. I les fonts més creïbles quant a la informació sobre aliments són el cercle social pròxim, els metges i entitats sanitàries i les associacions de consumidors. Les administracions públiques i els fabricants són les fonts menys fiables, tot i que el seu crèdit no arriba al suspens. D’altra banda, el proveïdor principal d’informació sobre els aliments frescos és, amb diferència, el punt de venda. I dins d’aquest, les etiquetes dels productes i els fullets i cartells de les botigues. Són molt pocs els qui designen els mitjans de comunicació i les associacions de consumidors com a principal font d’informació sobre els productes frescos. A les etiquetes dels aliments, la informació més consultada (així ho remarca el 62% dels consumidors) és la data de caducitat. A distància, queda la llista d’ingredients (39%). I són una minoria exigua els qui donen rellevància al nom del producte, al del fabricant i a la informació nutritiva. Finalment, la majoria dels ciutadans pensa que el 2002 millorarà la seva satisfacció amb la informació sobre el consum.

Els interessos econòmics del consumidor

El consumidor se sent poc compensat (5,66 punts) pels diners que paga per productes i serveis. Els serveis mèdics representen el consum que compensa en grau més elevat, mentre que les assegurances domèstiques i la compra de l’habitatge representen el punt més baix de compensació, amb 5 punts.

La defensa dels interessos del consumidor

Dos de cada tres ciutadans entenen que són ells mateixos qui millor defensen els seus interessos com a consumidors. Aquesta convicció relega a un segon pla les associacions de consumidors (només un de cada cinc les assenyala com a principals defensores del consumidor) i “esborra del mapa l’administració i les empreses en aquesta tasca”. Les expectatives de millora que mantenen els consumidors sobre la defensa dels seus interessos indiquen que la seva satisfacció al respecte és avui escassa.

Productes ecològics, canvi a l’euro, Internet…

Un de cada tres consumidors no ha consumit mai aliments ecològics. A més, només un de cada cinc se sent ben informat sobre aquests productes conreats sense pesticides ni fertilitzants químics. El canvi a l’euro, per la seva part, requereix una informació més adequada o més ben divulgada: la satisfacció amb la informació és mediocre, només 5,8 punts. I el canvi és afrontat amb una preocupació moderada a causa de la seva repercussió en la vida quotidiana de la gent. L’euro encarirà, encara que no en gran mesura, els preus: així ho pensa la meitat dels enquestats. Entre la resta, la immensa majoria creu que es mantindran els preus.

Internet continua provocant desconfiança com a mitjà de compra: és insegur i no ofereix garanties (menys de 4 punts en els dos aspectes). I, finalment, malgrat el que assegurin els estudis de mercat, el consumidor es mostra molt poc disposat a pagar per serveis que redueixin el temps destinat a efectuar la compra.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions