Classes particulars: només una ajuda conjuntural

Convé entendre-les com una solució temporal, que conclourà una vegada que s'obtinguen els resultats desitjats
1 Desembre de 2007

Classes particulars: només una ajuda conjuntural

/imgs/20071201/img.informe.01.jpgMatemàtiques, física, química i idiomes són les assignatures “os” per als estudiants del nostre país i, per tant, les més sol·licitades pels milers i milers de famílies que recorren a les classes particulars per augmentar les possibilitats que els seus fills aconseguisquen una bona qualificació o, almenys, un aprovat. Segons l’informe “Les activitats de l’alumne fora de l’horari escolar” publicat per l’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE), un 12% dels alumnes d’ESO rep l’ajuda externa d’un professor particular, i un 20% va a una acadèmia per reforçar els seus coneixements. De fet, el sector de l’ensenyament particular a Espanya factura prop de 300 milions d’euros anuals.

De cada deu alumnes de les etapes obligatòries, tres compten amb el suport en els deures escolars de pares, germans, d’un professor o una acadèmia. Segons les estadístiques, en educació primària són més els alumnes de l’ensenyament privat que de la pública els qui busquen un reforç acadèmic extern, però en l’educació secundària obligatòria s’inverteix aquesta proporció. Un altre estudi elaborat per l’empresa Educa-System assenyala que dels prop de dos milions d’estudiants que reben suport fora de l’escola, només 130.000 acudeixen a professors preparats específicament, mentre que 1,78 milions d’escolars reben ajuda de docents no professionals.

L'elecció del professor particular
  • Abans de tot ha de ser un professional que aclarisca els dubtes del xiquet en la comprensió del contingut de cada matèria, i l’ensenye a estudiar, a organitzar-se, a ser responsable i perseverant.
  • Demanem referències del professor. Informem-nos si està capacitat per a l’assignatura o les assignatures que haja d’impartir.
  • Assegurem-nos que es tracta d’una persona responsable, seriosa amb el seu treball i puntual.
  • Si ens decantem per una acadèmia, informem-nos dels seus mètodes, dels índexs d’èxit, de la satisfacció dels estudiants, de la quantitat d’alumnes a classe, etc.
  • Si el xiquet té menys de 12 anys, és millor que el professor particular siga un mestre en comptes d’un estudiant d’alguna carrera. L’ajuda que el mestre li pot oferir quant a organització, tècniques d’estudi i motivació serà de més qualitat a causa de la seua formació.
  • Per als majors de 12 anys, amb dificultats en determinades àrees, és fonamental el coneixement específic de la matèria. Per això, cal buscar algú que domine el tema i que, a més, sàpiga impartir-lo de manera que s’entenga.

Qui és qui en el món de les classes particulars

/imgs/20071201/img.informe.02.jpgEls professors particulars solen ser universitaris que estan acabant la carrera o acabats de llicenciar, i estudiants de Batxillerat que volen guanyar uns dinerets. Generalment, es desplacen fins a l’habitatge de l’alumne, per la qual cosa l’atenció és individual. A causa de l’escassa preparació com a docents d’aquests professors, els seus alumnes solen ser estudiants de Primària i Secundària (de 10 a 16 anys).

Les acadèmies tenen professors que han superat una selecció que determina la seua idoneïtat per a ensenyar. A més, se sotmeten periòdicament a jornades de reciclatge per a poder assegurar sempre una capacitació adequada. Els alumnes solen ser estudiants de batxillerat i universitaris, que assisteixen a classes que es componen de dos alumnes o més.

Les empreses de classes particulars sorgeixen com una figura intermediària entre l’alumne, o els progenitors, i el professor. Aquestes empreses ofereixen serveis de classes particulars a domicili per a tots els nivells educatius: Primària, Educació Secundària Obligatòria (ESO), Formació Professional, Batxillerat i Universitat. En la matrícula que cal pagar per a accedir als seus serveis -el cost de les classes es paga a banda-, s’inclou una tasca de suport i orientació pedagògica, tant a l’alumne com als pares i professors, a més d’un seguiment de la seua evolució.

Claus perquè les classes de suport siguen un èxit
  • La decisió de contractar un professor particular no pot sorgir d’un enuig passatger per les notes del xiquet.
  • Avaluem tranquil·lament la conveniència d’un professor particular per al nostre fill:
    • Si manifesta un retard notable en l’aprenentatge d’alguna matèria.
    • Si té una dificultat especial per a aprendre i perfeccionar la lectura i l’escriptura, a causa d’algun trastorn d’aprenentatge com la dislèxia.
    • Si observem actituds negatives habituals cap a l’estudi com apatia, indisciplina, desordre en la realització del treball, etc.
    • Si presenta carències d’hàbits de treball o deficiències importants en el mètode d’estudi.
    • Si aquests problemes causen baralles a casa que desgasten la relació familiar i acaben amb la pau de la llar.
  • El xiquet ha de saber que aquesta ajuda és temporal, per un problema específic. No permetem que es relaxe a classe pensant que a casa es posarà al dia.
  • Per tal que els resultats siguen els desitjats, és fonamental que el xiquet se senta motivat i còmode a les classes.
  • Mantinguem una comunicació constant amb el professor per anar controlant els èxits del nostre fill.
  • Quan les classes aconseguisquen l’objectiu desitjat, distanciem-les a poc a poc, fins a suprimir-les per complet.

Si volem ajudar el nostre fill en els estudis?

/imgs/20071201/img.informe.03.jpg

  • Informem-nos de tot allò relacionat amb el col·legi. No només de les notes, també són importants els problemes que tinga amb els companys o aquells de relació amb els professors. El xiquet ha de sentir que els seus estudis són un assumpte que interessa.
  • Mostrem predisposició i atenguem les seues necessitats i preguntes a casa, però no li fem mai el treball.
  • No el fem mai sentir-se inútil o culpable, ni el comparem amb els germans o amics.
  • No l’amenacem ni el castiguem. Apostem, sobretot, per la persuasió i l’estimulació, i celebrem els seus èxits, per mínims que siguen.
  • Evitem transmetre missatges negatius del tipus «ets un mal estudiant», perquè pot arribar a creure-se’ls i bloquejar el seu desenvolupament posterior.
  • Incentivem la seua curiositat per la cultura, pel saber en general. Si falta aquest interès per aprendre, l’estudi es converteix en una mera obligació, en una activitat imposada.
  • Per a aprendre a estudiar cal aprendre a organitzar-se. Dissenyem amb el nostre fill un horari d’estudi de forma clara sobre un full i pengem-lo en un lloc visible.
  • Preparem un lloc adequat d’estudi. Ha de ser sempre el mateix, perquè això facilita l’ambientació i la disposició a estudiar. Si el nostre fill treballa cada dia en una habitació diferent li serà més difícil concentrar-se, ja que no associarà aquest lloc amb l’activitat de l’estudi.
  • Per a concentrar-se en l’estudi ha d’estar còmode: roba ampla, postura relaxada, llum adequada, espai suficient, absència de sorolls…
  • No ha de dedicar a l’estudi diari d’una mateixa matèria molt de temps seguit, encara que el temps concret variarà segons l’edat de l’estudiant (entre 10 minuts i 30 minuts).
  • No pressionem massa el nostre fill amb el compliment de l’horari, el més important és que ell el trobe útil, que aprenga a respectar-lo gradualment i que adquirisca un hàbit d’estudi.
  • És molt important que el nostre fill perceba que l’estudi no és cosa de xiquets, sinó un vertader treball que exigeix concentració, esforç i constància.
  • Convé que comence per l’assignatura més difícil, ja que al començament de l’estudi estarà més descansat i amb més tranquil·litat.
  • L’estudi requereix de tècnica. Ha d’aprendre a subratllar, a fer esquemes, resums i quadres sinòptics, a prendre apunts, a organitzar els repassos i a preparar els exàmens.
  • No es tracta de memoritzar la lliçó i repetir-la com un lloro. És molt important que l’alumne comprenga el que estudia, hi reflexione i memoritze les idees de la lliçó, que després haurà d’expressar amb paraules diferents de les del llibre.
  • Una bona manera de comprendre el que es llig és tenir un diccionari a mà per esbrinar el sentit correcte de les paraules que no s’entenen.

Moderació i estímul i taula comparativa

/imgs/20071201/img.informe.04.jpgLes classes particulars són, en la majoria de casos, efectives i solucionen problemes. Com que normalment estan dirigides no a saber més d’una matèria, sinó a comptar amb més garanties d’aprovar l’assignatura, els professors es limiten, en molts casos, a explicar els diferents temes sense orientar l’estudiant en les dificultats que troba. Així les coses, persisteix el risc que el professor particular es convertisca en un mer instructor que no estimule i oriente el desenvolupament dels hàbits de treball personal del seu alumne, cosa que, alhora, fomenta actituds de passivitat i dependència en l’estudiant.

Tots els implicats -pares, fills i professors- han d’entendre que les classes de suport no han de perpetuar-se en el temps, i han d’acabar quan la necessitat d’ajuda desaparega. No obstant això, sempre hi ha casos en què el reforç ha de ser continu, això sí, sense generar una dependència excessiva de l’estudiant respecte del seu professor particular. En definitiva, el professor ha d’ensenyar a estudiar, a organitzar-se, a ser responsable i perseverant, i l’alumne o alumna ha d’assumir que la responsabilitat d’aprovar o millorar en l’assignatura és seua.