Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Accesiblilitat a les ciutats : Cinemes, museus i piscines marginen els discapacitats espanyols

Usuaris de cadires de rodes i invidents van comprovar "in situ" en dotze ciutats espanyoles l'accessibilitat de 36 cinemes, 36 museus i 12 piscines

Com es va fer l'estudi de CONSUMER?

El disseny de l’estudi va començar al setembre de 2002 i les proves pràctiques es van realitzar entre l’11 i el 25 de novembre de 2002.

La prova pràctica va començar en una zona cèntrica de cada ciutat. Des d’allí, tècnics de CONSUMER i usuaris en cadira de rodes i invidents, col·laboradors de Predif (Plataforma Representativa Estatal de Discapacitats Físics) o de l’Once, sortien cap a una piscina municipal, tres cinemes i tres museus, seleccionats tots ells de forma aleatòria. Des del mateix moment en què van partir cap a aquestes instal·lacions, es va començar a avaluar les barreres i facilitats que cada usuari trobava al seu pas. Es va prendre com a referència la legislació vigent, però també es va avaluar des d’un punt de vista pràctic les barreres i facilitats que es troben aquests dos col·lectius de discapacitats a l’hora de gaudir dels seu temps d’oci. Així, s’ha comprovat que algunes instal·lacions aparentment accessibles no ho eren en la pràctica. En totes elles, s’ha tingut molt en compte que els usuaris discapacitats que van fer la prova pràctica poguessin assolir el seu objectiu final (gaudir, amb tota la normalitat possible, d’una visita al museu, de la projecció d’una pel·lícula en una sala de cinema o d’un bany a la piscina) i en les condicions en què ho feia. En les qualificacions parcials i totals, s’ha aplicat un sistema propi de puntuacions i ponderacions creat conjuntament per tècnics de CONSUMER i experts en accessibilitat consultats per aquesta revista, si bé el criteri fonamental va ser la valoració efectuada pels mateixos usuaris discapacitats que van efectuar la prova.


L’estudi s’ha dividit en quatre blocs ben diferenciats:

Desplaçaments

Es va comprovar -en tot el recorregut efectuat pel discapacitat fins a arribar al museu, el cinema o la piscina- la situació de les qüestions següents:

  • Impediments o obstacles a les voreres: motos, material de construcció, contenidors d’obres, rejoles aixecades, etc.
  • Impediments propis del mobiliari i/o equipament urbà, mal situats o perillosos: bústies, cabines de telèfon, telèfons de peu central, fanals, semàfors, papereres…
  • Tendals, cartells, tanques publicitàries, o altres objectes en el recorregut, situats a menys de 210 cm d’alçada.
  • Sortints de façanes que envaeixen més de 10 cm de l’amplària de la vorera.

I s’han analitzat també els passos de zebra per a vianants:

  • L’existència de franges-guies transversals a la direcció de la marxa, al llarg de l’ample de la vorera.
  • Diferenciació de textura i/o color del paviment en aquesta franja transversal.
  • Ample mínim de 150 cm.
  • Els rastells, rebaixats o no, els embornals en els passos de vianants, les reixetes, etc.
  • L’existència de dispositiu d’avís sonor als semàfors.

Quant al transport públic: es va comprovar si els autobusos urbans que es van agafar per a realitzar la prova tenien dispositius com ara rampes o plataformes que faciliten l’accés a persones amb cadires de rodes, a més d’ancoratges i dispositius d’aturada accessible, i dispositius sonors de situació i aturada. En el cas del metro, a més de l’habitual en matèria d’accessos, es va anotar si hi havia ascensors, dispositius sonors de situació (avís d’aturada actual i pròxima aturada). En els taxis es va comprovar si estaven correctament adaptats per a ambdós col·lectius. Els taxis preparats per a minusvàlids en cadira de rodes (o eurotaxis), són vehicles monovolum que disposen de rampes per a facilitar a l’usuari l’accés i la baixada del vehicle. Als taxis, es va apuntar el temps que va transcórrer entre la sol·licitud del taxi i l’arribada, i el grau d’adequació de tots els dispositius (rampes ancoratges, etc.). En els usuaris invidents, s’ha comprovat si els taxis tenien dispositius sonors per a indicar que el taxímetre arriba a determinades fraccions de diners i que una vegada finalitzada la carrera informen amb so del que han de pagar.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte