Cada llar gasta a l'any una mitjana de 4.125 euros en alimentació
L’alimentació ocupa un lloc destacat en l’economia familiar. Un de cada sis euros del pressupost domèstic es destina a la compra de productes alimentaris. En concret, segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Espanya cada família va desemborsar el 2015 una mitjana de 27.420 euros per cobrir les diverses despeses domèstiques (habitatge, electricitat, salut, alimentació, transport, ensenyament, comunicacions, etc.). I ni més ni menys que el 15% d’aquests diners es van destinar a sufragar l’alimentació i les begudes no alcohòliques. És la segona partida més important, per darrere de la d’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, que suposa el 32% del pressupost familiar (8.710 euros).
EROSKI CONSUMER ha volgut investigar a fons quant es gasten les famílies espanyoles en alimentació, com ha evolucionat aquesta despesa des de 2011 (data en la qual aquesta revista va fer l’última anàlisi sobre aquest tema) i la relació de la despesa mitjana amb el preu per quilo d’alguns aliments. A més, es va estudiar l’estructura de despesa en 17 comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Principat d’Astúries, Illes Balears, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia, Comunitat Foral de Navarra, País Basc i La Rioja.
Així, per dur a terme aquest estudi, s’han fet servir microdades de 2015 que l’INE va publicar al juny de 2016 en l’Enquesta de Pressupostos Familiars. Aquest tipus de dades aporten informació sobre 70 categories de productes alimentaris.
Inversió en alimentació
Cada llar va desemborsar una mitjana de 4.125 euros en menjar i begudes no alcohòliques durant el 2015. En 4 anys, aquest pressupost ha disminuït un 0,6%, dada que manté la tendència que s’ha donat des de 2006 (últim any analitzat en l’anterior estudi elaborat per aquesta revista). En canvi, si es té en compte l’evolució anual, es pot observar que entre el 2014 i el 2015 es va trencar aquesta tendència negativa, ja que en aquests últims 12 mesos la despesa mitjana en alimentació va augmentar un 2,4%.
En aquest sentit, cal tenir en compte l’Índex de Preus al Consum (IPC), que entre el 2011 i el 2015 es va incrementar prop d’un 8% en la categoria d’aliments i begudes no alcohòliques. Per anys, l’IPC va anar augmentant fins que el 2014 va disminuir gairebé un 1% i un any més tard va tornar a augmentar un 2%.
Per comunitat autònoma, les famílies navarreses van ser les que més van gastar en alimentació i begudes alcohòliques, 4.688 euros, un 14% per sobre de la mitjana i un 29% més que la mitjana de les extremenyes, comunitat on menys es va gastar, 3.623 euros.
Pel que fa a la mitjana nacional (4.125 euros), les famílies de 8 comunitats se situaven per sobre en la despesa mitjana en alimentació (a més de Navarra, la superaven elPaís Basc, Galícia, Múrcia, Catalunya, Castella i Lleó, Aragó i Cantàbria) i altres 9 per sota (a part d’Extremadura, invertien per sota de la mitjana les llars de Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana, Andalusia, Canàries, Astúries, la Comunitat de Madrid, La Rioja i les Illes Balears).
A més, l’evolució de la despesa mitjana per llar en 4 anys va ser diferent per comunitat autònoma. En sis va disminuir: des del 8% d’Andalusia fins a l’1% de Galícia. En la resta, però, la tendència va ser la contrària: va augmentar des del 0,3% de Canàries fins al 10% de Castella i Lleó.
Inversió per grup d'aliments
La carn és el producte estrella per a les llars espanyoles, ja que li dediquen la proporció més gran del pressupost domèstic. Representa el 24% de la despesa mitjana per llar en alimentació, un total de 974 euros. Després, la segona partida més important és el pa i els cereals: les famílies espanyoles hi destinen un 15% del pressupost domèstic, un total de 623 euros.
La resta de grups d’aliments es distribueixen d’aquesta manera: entre el 12% i el 10% del pressupost va a parar a la llet, el formatge i els ous; al peix; i a les fruites i les hortalisses. I entre el 4% i el 5% va a les aigües minerals, les begudes refrescants i els sucs; al sucre, les confitures, la mel, la xocolata, la confiteria i els gelats; i a altres productes alimentaris (com ara salses, espècies, aliments per a nadons, productes dietètics, etc.).
Finalment, les famílies espanyoles inverteixen tan sols un 2% en olis i greixos; i en cafè, te i cacau. En concret, 106 euros al primer grup d’aliments i 92 euros al segon.
En 4 anys, gairebé la meitat dels grups d’aliments estudiats van patir un descens en la inversió familiar, mentre que la resta van augmentar a diferents ritmes. Així, les aigües minerals, les begudes refrescants i els sucs van caure un 7%; igual que el pa i els cereals; i la llet, el formatge i els ous, que ho van fer al voltant del 4%.
En canvi, els grups d’aliments que més van ascendir en despesa mitjana per llar van ser el cafè, el te i el cacau (un 15% més); i els olis i els greixos (un 10%). I cal tenir en compte que es tracta dels dos tipus d’aliments en els quals les famílies espanyoles inverteixen menys diners.
En el cas dels olis i els greixos, les fruites, les hortalisses i el cafè, el te i el cacau es pot comprovar que durant els 4 anys analitzats hi ha una fluctuació irregular en la inversió familiar. I aquesta situació es pot observar especialment entre el 2014 i el 2015: mentre que el primer any decreix (entre el 1% i el 8%), a l’any següent la tendència es reverteix radicalment amb pujades d’entre un 4% (hortalisses) i un 12% (olis i greixos).
Igual com passa a escala nacional, les famílies de les 17 comunitats autònomes van invertir més en carn, encara que no en la mateixa proporció: mentre que els gallecs van destinar el 26% de la despesa mitjana (1.199 euros), a Canàries va ser el 18% (683 euros).
En pràcticament totes les comunitats, la segona partida més important era el pa i els cereals, però tampoc en la mateixa proporció: les famílies andaluses, manxegues i de La Rioja hi van desemborsar el 16% (al voltant de 625 euros); davant de les càntabres, que no van arribar al 14% (575 euros). Només en 2 territoris les llars gastaven més en llet, formatge i ous, que no en pa i cereals: a Astúries (563 euros, el 14% del seu pressupost mitjà) i Canàries (583 euros, el 15% del seu).
I com va ser l’evolució en la despesa mitjana d’aquests tipus d’aliments entre el 2015 i el 2011? Destaca el descens del 16% en oli i greixos a les llars extremenyes i del 15% en aigües minerals, begudes refrescants i sucs a Galícia i Andalusia. Per contra, sobresurt l’increment en la inversió familiar en cafè, te i cacau a La Rioja (49%), Castella i Lleó (39%), Múrcia (36%) i Aragó (31%); així com en oli i greixos a Cantàbria (el 47%).
Despesa i preus per aliment
Tal com s’ha esmentat amb anterioritat, la carn és la partida en què més s’inverteix. Però en quin tipus de carn? El desemborsament més gran es fa especialment en xarcuteria i carn seca, salada o fumada, en la qual s’inverteix un total de 403 euros a l’any. Una mica menys, 161 euros, es dedica a la carn d’aviram; 126 euros a la carn de boví i 114 euros a la de porcí. Totes aquestes carns, fresques, refrigerades o congelades. A més, 107 euros van a parar a les carns preparades i altres productes que contenen carn (salsitxes, empanades de carn, hamburgueses, conserves de carn, preparació de paelles, etc.).
La segona partida més important era el pa i els cereals. El pa s’emporta 292 euros a l’any i altres productes de forn i pastisseria (galetes, bescuits, magdalenes, brioixos, creps, etc.) representen una mitjana de 134 euros.
Per sota, les partides on menys gasten les famílies espanyoles són, d’una banda, el cafè, el te i el cacau; i també els olis i els greixos. En aquests grups, els aliments en els quals més inverteixen les llars espanyoles són en oli d’oliva (80 euros) i en cafè (64 euros a l’any).
I com ha evolucionat la despesa en aquests aliments? En primer lloc, cal recordar l’evolució de l’IPC, que entre el 2011 i el 2015 es va incrementar gairebé un 8% en els aliments i les begudes no alcohòliques.
Així, en xarcuteria i en carn de porcí es gasta més (entorn de l’1%) que fa 4 anys. Encara que l’augment més important en la despesa mitjana de les llars s’ha produït en les carns preparades i altres productes que contenen carn (un 11%). Per contra, les famílies espanyoles desemborsen menys en carn d’aviram (un 1% menys) i molt menys en la de boví (un 15%).
Quant al pa, es fa un desemborsament inferior (de l’11% menys) que fa 4 anys i superior en altres productes de forn i pastisseria, com ara les galetes o els bescuits (un 2%).
Finalment, la inversió en oli d’oliva ha augmentat un 15% i, en cafè, ni més ni menys que un 21%.
En totes aquestes fluctuacions de la despesa mitjana per llar també afecta el preu dels aliments. Com ja s’ha esmentat, el tipus de carn que comporta un desemborsament més alt és la xarcuteria i costa 10 euros el quilo. Després s’inverteix especialment en carn d’aviram, de boví i de porcí. El quilo de la primera suposa la meitat que el de la xarcuteria (5 euros el quilo) i també la de porcí (6 euros el quilo), però la de boví són 11 euros el quilo (la més elevada). Finalment, les carns preparades i altres productes amb carn costen 7 euros el quilo.
Quant al pa, les famílies han de pagar gairebé 3 euros per quilo d’aquest producte, però destinen un 72% més diners a altres productes de pastisseria, com les galetes o els bescuits (4,5 euros el quilo).
Finalment, el cafè costa 11 euros el quilo (en 4 anys ha augmentat aquest preu ni més ni menys que un 25%), mentre que per l’oli d’oliva les llars espanyoles paguen 3,5 euros el quilo (en 4 anys també aquest preu s’ha incrementat un 37%).
