Malbaratament d'aliments: analitzades més de 400 famílies i enquesta a 3.400 consumidors en 17 comunitats autònomes

Cada família analitzada llença a l'any 76 quilos d'aliments a les escombraries

Tan sols un 9% dels entrevistats reconeix que sol llençar el menjar sobrant directament o al cap d'un temps
1 Gener de 2013
Img tema de portada listado

Cada família analitzada llença a l'any 76 quilos d'aliments a les escombraries

/imgs/20130101/tema1.jpg
Aturem el temps un moment. És l’hora de dinar. Tenim molta gana i ens omplim el plat fins al capdamunt. Mengem amb voracitat, però quan ja n’hem ingerit la meitat, ens considerem satisfets i en llencem la resta a les escombraries. Rebobinem: en llencem la resta a les escombraries. Aquest gest tan habitual en cada casa ens indica que vivim en una societat de l’un sol ús. Les dades ho confirmen: als països desenvolupats, rebutgem cada any 200 milions de tones d’aliments; i una cosa que resulta més dramàtica: el menjar que es llença als EUA i a la Unió Europea podria alimentar els 1.000 milions de persones que passen gana al món. Producció, emmagatzematge, transformació, distribució… Els aliments es malbaraten en tota la cadena: a Europa, es llença a les escombraries entre el 20% i el 40% de les fruites i verdures que es produeixen abans d’arribar a les botigues i cada ciutadà es desfà a l’any d’entre 95 i 110 quilos de menjar apte per al consum. De fet, segons un estudi de la UE el 45% del malbaratament de menjar prové de les famílies.

En aquest sentit, amb la finalitat de determinar el nivell de desaprofitament d’aliments en l’àmbit domèstic, HISPACOOP (Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris, de la qual EROSKI forma part), va controlar durant el mes de novembre els aliments que llençaven en cada àpat o al llarg del dia 413 famílies escollides de manera aleatòria, a més de preguntar-los pels motius per què habitualment els llençaven. Per fer-ho, es van efectuar diverses visites en diferents horaris i durant set dies consecutius. Així mateix, per comprovar la percepció de malbaratament d’aliments entre els consumidors, es va efectuar una enquesta en línia i telefònica en les mateixes dates a les persones encarregades de gestionar, emmagatzemar i preparar el menjar a casa seva. Van ser un total de 3.454 originàries de 17 comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, Múrcia, Navarra i el País Basc. Set de cada deu eren dones i la seva edat mitjana era de 47 anys i mig.

Més malbaratament del que es creu

La crisi es nota: segons més de la meitat dels entrevistats, la situació econòmica a casa seva ha empitjorat respecte de l’any passat. Només quatre de cada deu van declarar que s’ha mantingut igual i un 2% va afirmar que ha millorat. Les famílies formades per més de tres persones són els qui afirmen patir una pitjor situació. Per tant, resulta vital mantenir ajustada una partida tan important com la de l’alimentació dins del pressupost familiar.

Per a la meitat dels entrevistats, aquesta despesa s’ha mantingut igual; en canvi, són una quarta part els qui van considerar que s’ha incrementat (especialment a les famílies de més de quatre persones del País Basc i Aragó) i una altra quarta part aquelles les que l’han reduït (domicilis unifamiliars, sobretot). En línies generals, es va comprovar que els consumidors creuen malgastar menys aliments dels que en realitat llencen a les escombraries. Tot i això, les dades parlen per sí mateixes. Cada família analitzada en l’estudi és responsable d’un total de 76 quilos d’aliments rebutjats a l’any, encara que curiosament només un 9% dels enquestats reconeix que sol llençar-los a les escombraries.

550 quilos en una setmana

/imgs/20130101/tema2.jpg
Per fer aquesta investigació es va proposar als responsables de 413 famílies sotmetre’s a un control exhaustiu del que rebutjaven i llençaven a les escombraries durant set dies consecutius i en quatre moments del dia: esmorzar, dinar, sopar i altres moments. En l’anàlisi, es van considerar aquells aliments susceptibles de ser consumits directament, per la qual cosa se’n van excloure les peles de patates, fruites o hortalisses, els ossos o qualsevol altre component que no estigués destinat al consum directe. A més, tampoc no es van tenir en compte tots aquells desaprofitaments destinats a l’adob, a l’alimentació d’animals i a destinacions similars.

En total, durant la “setmana tipus” es van rebutjar prop de 554 quilos d’aliments en les 413 famílies de l’anàlisi, xifra que representa més de 30.000 quilos a l’any. Els domicilis de l’estudi van generar aquella setmana 1,3 quilos de rebutjos alimentaris, que sumarien un total de 76 quilos a l’any, 32 quilos per persona i any si tenim en compte que la mitjana de persones per família va ser de 2,7. El tipus de família on més aliments es llencen és composta per dues persones, en què el responsable de la gestió d’aliments té 60 anys o més, mentre que a les famílies amb quatre o més membres és on menys es rebutja.

Què llencem?

Aquesta bola d’escombraries alimentària de gairebé 554 quilos es compon de pa, cereals i altres aliments de pastisseria en un 19%; de fruites i verdures en un 17%; i de llet i derivats, a més de pasta, arrossos i llegums en un 13%, respectivament. El terç restant són carns i menjars preparats o precuinats (un 6%, respectivament), embotits (5%), snacks (4%), aliments en conserva (un altre 4%), peixos i mariscs (3%), ous (també un 3%) i begudes (7%).

El dinar és el moment del dia en què més aliments es llencen (un 35%), seguit del sopar (27%), l’esmorzar (el 20%) i altres moments del dia (el 19%). Tanmateix, tot depèn del tipus d’aliment de què es tracti. Per exemple, la llet i els lactis es rebutgen en una proporció més gran a l’esmorzar, mentre que les pastes, els arrossos i els llegums es dipositen a les escombraries durant el dinar.

Per què ho fem?

El principal motiu adduït pels responsables de la seva gestió en cada família és que es tracta d’aliments sobrants dels àpats: més de vuit de cada deu ho han esmentat alguna vegada. No obstant això, aquesta decisió també es pren en funció del tipus d’aliment. Així, entre els qui llencen fruites i verdures, un 73% ho fa perquè s’han fet malbé a causa d’una mala conservació o un mal emmagatzematge o per l’excés de temps. Per la seva banda, entre els qui llencen lactis, un 40% ho atribueix als productes caducats; i entre els qui llencen peix i pasta, al voltant d’un 56% ho fa per tractar-se d’aliments sobrants destinats a l’aprofitament, però oblidats per al consum.

El que pensem que llencem

/imgs/20130101/tema3.jpg
Som realment conscients de la quantitat d’aliments que destinem al cubell de les escombraries? Els resultats d’aquest estudi suggereixen que no. Tan sols el 5% dels enquestats reconeix que sol llençar menjar a les escombraries, el 95% restant assegura que intenta conservar-lo a la nevera o congelat, encara que entre aquests n’hi ha que confessen que, al final, acaben llençant-lo (ho reconeix el 5% d’aquests).

En aquest sentit, es van enumerar dotze tipus d’aliments per detectar la percepció que tenen els entrevistats sobre la quantitat que en llencen. Consideren que pràcticament no es llença res, una creença extensible a tots els grups, llevat de les fruites i les verdures. Encara més: els que sí que reconeixen que rebutgen els aliments ho fan, majoritàriament, amb la idea que és en poca quantitat.

En xifres, més de la meitat dels enquestats reconeix llençar fruites i verdures, tan sols un de cada tres admet desfer-se de cereals, productes de forn i pastisseria; i únicament un de cada cinc diu que fa el mateix amb els embotits, els menjars precuinats i la pasta, l’arròs i els llegums. Per tots els altres grups d’aliments, el percentatge dels qui admeten llençar alguna cosa és inferior al 15%.

Malgastem o planifiquem?

La millor manera de no malbaratar menjar és planificar. Tot i això, no totes les famílies tenen aquest costum. Per exemple, set de cada deu enquestats afirmen que comproven el rebost i la nevera abans de comprar res, i un de cada cinc diu que ho fa bastants vegades, però encara n’hi ha un 9% que surt a comprar sense revisar el que té a casa.

Elaborar una llista prèvia és un altre pas clau per no acabar llençant menjar a les escombraries. Davant d’una majoria de famílies que sí que ho fa (el 68% de les formades per 3 o més persones i el 54% de les unipersonals), el 15% d’enquestats confirma que mai va a comprar amb una llista o que ho fa molt poques vegades. Encara són menys les persones que confeccionen un menú abans de pensar en la compra. El 26% dels enquestats diu que gairebé mai ho fa i en les famílies unipersonals la proporció puja fins al 33%.

Quan arriba el moment de fer la compra, els consumidors diuen valorar fonamentalment dos aspectes: el preu i les ofertes (un 45% d’aquests), i la qualitat dels productes (un 43%). Tanmateix, en el gest de situar-se davant d’un producte, comprovar-ne el preu i la qualitat i finalment decidir si el dipositem al cistell o no, ha d’intervenir un hàbit important: fixar-nos en la data de caducitat o de consum preferent. En l’enquesta, admeten fer-ho set de cada deu persones, però una quarta part assegura que no ho fa en tots els aliments i el 4% declara que no es fixa en aquesta data mai o gairebé mai.

Data de caducitat i de consum preferent

/imgs/20130101/tema4.jpg
La data de caducitat indica en quin moment el producte deixa de ser segur per al consum alimentari. La data de consum preferent assenyala en quin moment el productor deixa de garantir que les seves qualitats organolèptiques estaran intactes, sense que això suposi un risc per a la salut. Els consumidors distingeixen aquests dos conceptes? Saben que és segur consumir alguna cosa fora de la data de consum preferent, però no de la data de caducitat? Per esbrinar-ho, es va preguntar als responsables dels aliments de cada família sobre aquestes dues dates, incloent en les opcions de resposta el significat correcte de cadascuna i un tercer -fals- que també està estès en l’opinió pública.

Es va comprovar així que només un de cada deu entrevistats atribueix als dos conceptes un significat fals. En canvi, un de cada quatre confon els dos conceptes. D’una banda, un 26% creu que la data de caducitat vol dir que a partir d’aquesta data l’aliment ja no conserva les qualitats específiques, però que és segur menjar-lo, un error que pot repercutir a consumir aliments en mal estat. I de l’altra, un altre 25% de les famílies analitzades opina que la data de consum preferent significa que a partir d’aquesta data no és del tot segur menjar aquest producte, una creença que pot provocar que una gran quantitat d’aliments perfectament vàlids per al consum vagin a parar al cubell de les escombraries.

Un altre dels objectius era conèixer el comportament dels responsables de la gestió dels aliments a casa, respecte d’aquestes dues dates que mesuren la vida del producte. Només el 15% dels responsables d’aliments de les famílies llencen tots els aliments caducats. Però gairebé sis de cada deu en rebutgen alguns depenent del tipus d’aliment o del temps transcorregut. Quant al comportament dels entrevistats quan el que ha expirat és la data de consum preferent, el 7% afirma que llença tots els aliments, el 44% tan sols alguns (depenent del tipus o del temps transcorregut) i gairebé la meitat declara que mai o gairebé mai els rebutgen i els aprofiten. En tots dos casos, els aliments que no es llencen són derivats làctics i es guien per l’olor o el gust per comprovar si el producte està en bon estat.

Ben conservats

A més de planificar i observar les etiquetes amb rigor, una conservació adequada dels aliments pot ajudar a no malbaratar-los. En aquest sentit, només un 5% dels responsables de les famílies consultades reconeix que llença molt o bastant de menjar per conservar-lo de forma inadequada (mal envasat, mal congelat…). La gran majoria declara que no llença cap aliment o gairebé cap per aquesta raó. Per tant, els enquestats no creuen que hagin de canviar en aquest aspecte.

Són uns altres els hàbits que creuen que haurien de millorar per controlar el malbaratament alimentari. En concret, planificar millor la compra d’acord amb el consum a casa (un 27% creu que seria la clau), aprendre a aprofitar les sobres dels menjars cuinats (un 20% assenyala aquesta opció), planificar els menús setmanals (15%) i controlar més les dates de consum dels aliments (un altre 15%).

Com podem generar menys residus alimentaris

Prop de 9 milions de tones d’aliments acaben a les escombraries cada any. Si bé és cert que uns 6 milions de tones els llencen els productors i distribuïdors, també ho és que les famílies en són responsables de la resta. Què podem fer els consumidors per reduir aquesta xifra? Heus aquí alguns consells.

  • Planifiquem la compra: elaborem un menú setmanal i, després de comprovar el que ens cal per a elaborar-lo, fem una llista de la compra només amb el que necessitem. No anem a la botiga amb gana i anem amb cura de no deixar-nos temptar per les ofertes. Comprem la fruita i verdura per peces en comptes de preenvasada per comprar-ne la quantitat justa.
  • Comprovem la data de caducitat: si no tenim previst consumir un article immediatament, retardem-ne la compra o triem el que caduqui més tard.
  • Tinguem en compte el pressupost: llençar menjar equival a llençar diners.
  • Mantinguem la nevera en ordre: comprovem-ne les juntes i la temperatura de l’interior. Per garantir la frescor i la longevitat dels aliments, hem de conservar-los a una temperatura compresa entre 1 i 5° C.
  • Emmagatzemem els aliments seguint les instruccions que figuren en l’envàs.
  • Rotem els aliments al rebost i a la nevera: posem al davant els que caduquin abans i darrere els que acabem de comprar.
  • Servim quantitats petites de menjar, per donar a entendre que tothom pot repetir una vegada que hagi acabat el que té al plat.
  • Aprofitem les restes: utilitzem-les per al dinar de l’endemà, aprofitem-les com a ingredients per al sopar o congelem-les. La fruita massa madura es pot utilitzar per a fer batuts o pastissos i les verdures, per a cremes o sopes.
  • Congelem: si mengem poc de pa, congelem-lo llescat i descongelem-ne la quantitat de llesques que necessitem. Congelem aliments cuinats, així tindrem el sopar llest per a aquelles nits en què estem massa cansats per a cuinar.
  • Convertim els residus en adob per al jardí: examinem la possibilitat de convertir els residus en compost per a les plantes. Hi ha compostadores domèstiques molt senzilles d’utilitzar.