Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Biocarburants : Biodièsel: una realitat amb moltes virtuts... i alguns inconvenients

Les limitacions en les emissions de gasos d'efecte hivernacle orienten l'atenció a un combustible menys contaminant, encara que amb un cost de producció més alt i una implantació encara escassa.

Problemes per a recollir els residus

A la resta dels països de la Unió Europea la producció de biodièsel se sol obtenir dels olis extrets de plantes oleaginoses, especialment el gira-sol (a Itàlia) i la colza (en països de l’Europa central). Mentre que a Occident s’ha optat majoritàriament pels olis vegetals nets, a la Xina l’oli de cuinar usat és, juntament amb els greixos animals, una de les matèries primeres bàsiques del biodièsel. Segons un informe del World Watch Institute, es calcula que les cuines dels restaurants xinesos generen milions de tones d’oli residual cada any. La seua destinació fins fa uns anys era o bé rebutjar-lo o bé reutilitzar-lo en cuines de menys nivell, fet que ocasionava intoxicacions alimentàries freqüents.

L’oli de fregir usat és una de les alternatives amb més perspectives en la producció de biodièsel. És la matèria primera més barata i amb la seua utilització s’eviten els costos de tractament com a residu. La producció dels olis usats a Espanya se situa entorn de les 750.000 tones/any, segons xifres del 2004. L’informe sobre el marc regulatori dels carburants proposa reciclar oli de fregir en biodièsel. Amb tot, la seua recollida és problemàtica, ja que la Llei 10/98 de Residus estableix la prohibició d’abocar olis usats. La Comissió Europea proposa que el Ministeri de Medi Ambient i els ajuntaments creen un sistema de recollida d’oli fregit, oleïnes i greixos en tres etapes: industrial, hostaleria i domèstica.

El cost de producció, el problema principal

Per ara, el biodièsel no pot competir en preu amb el dièsel convencional. Els seus costos de producció ascendeixen al doble que els de la gasolina i el gasoil, i això sense afegir els impostos. Quant a fiscalitat (directriu 2003/30/CE), el biodièsel està exempt de l’Impost d’Hidrocarburs, però la seua comercialització sí que està sotmesa a l’Impost de Vendes Detallistes d’Hidrocarburs (IVMH). Ara bé, aquest inconvenient anirà reduint-se amb el temps. La tecnologia processadora millora i s’abarateix. Avui, a Espanya, una planta extractora de biocombustible a partir de gira-sol costa prop de 2.000 milions de pessetes. Però es calcula que d’ací a deu anys costarà un 30% menys.

La matèria primera també hi ajuda: els preus de les llavors de gira-sol, de colza i de soja baixen cada vegada més. I, comparativament, els preus del gasoil no fan més que pujar. La competència es difumina, però fins llavors, i excepte excepcions comptadíssimes, el preu del biodièsel a les gasolineres és el mateix que el del dièsel tradicional. Així les coses, el litre de biodièsel a Navarra oscil·la entre 0,845 i 0,909 euros, mentre que a Barcelona pot arribar a costar fins a 0,949 euros. A Madrid, el litre de biodièsel no baixa de 0,928 euros i pot arribar a cotitzar-se a 0,932 euros. A les gasolineres valencianes els preus per litre oscil·len entre 0,903 i 0,926 euros, i en algunes biscaïnes i sevillanes es pot trobar des de 0,879 euros.

Les marques d’automòbils no es posen d’acord

Els fabricants d’automòbils no es posen d’acord sobre si aquest tipus de combustible causa problemes en els seus models dièsel. Mentre que algunes marques de cotxes el recomanen expressament, altres adverteixen sobre futurs problemes en el motor. El problema és que els olis vegetals tenen la particularitat de dissoldre la goma i el cautxú, materials utilitzats en la fabricació dels conductes i les juntes del sistema d’alimentació dels vehicles (tubs o maneguins), per la qual cosa amb l’ús prolongat d’un combustible biodièsel 100% es podrien arribar a degradar aquests conductes i produir algun porus o la pèrdua de combustible.

No obstant això, tots els vehicles dièsel fabricats als últims deu anys (el 80% dels que circulen en l’actualitat) poden utilitzar perfectament biodièsel, fins i tot al 100%, sense necessitat de fer cap canvi o ajust als seus motors. De totes maneres, davant de la impossibilitat de controlar si els vehicles que posen gasolina a les estacions de servei estan o no preparats per a la utilització de biodièsel 100%, actualment es comercialitza tant en estat pur (l’anomenat B100) com mesclat amb gasoil en proporcions d’entre el 10% i el 20% (els anomenats B10, B15 o B20).

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions