Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Deduccions i reduccions, cómo estalviar en l'IRPF : Aprofitar al màxim les reduccions i les deduccions, la basa del contribuent

No hi ha fórmules màgiques, però sí apartats fiscals que ajuden i que cal conèixer

Com es fa la declaració de la renda?

/imgs/20010901/informe.02.jpg

Per ser l’esquema que més s’aplica, s’ha escollit en primer lloc el model de l’IRPF de les autonomies sense règims tributaris específics.

1. Dades del contribuent

Declaració individual. Rendiments nets: 4 milions de pessetes. Aportació a un pla de pensions: 120.000 pessetes anuals.

2. Rendiments nets – mínim personal = base imposable

Als rendiments nets o guanys totals del contribuent es resta el mínim personal (vegeu l’explicació del glossari per saber què significa aquest concepte).

4.000.000 pessetes (Rendiments nets o la quantitat total per la qual s’ha de declarar)
– 550.000 pessetes Mínim personal en declaració individual
3.450.000 pessetes Base Imposable

3. Base imposable – reduccions = base liquidable

A la base imposable es resten les reduccions que corresponguin. En aquest cas, l’aportació al pla de pensions.

3.450.000 pessetes Base Imposable
– 120.000 pessetes Reducció per l’aportació al Pla de Pensions
3.330.000 pessetes Base Liquidable

4. Base liquidable. Se li aplica un percentatge tipus de gravamen

A la base liquidable se li aplica un gravamen o percentatge. Hi ha un quadre que determina Hisenda i que indica quin és el gravamen que cal aplicar en cada cas. Com més gran sigui la base liquidable, més gran serà aquest percentatge. La xifra que s’obté després de fer aquesta operació s’anomena quota íntegra, de la que caldrà descomptar després les deduccions que procedeixin i les retencions que ens hagin practicat durant l’any en la nostra nòmina per obtenir el resultat definitiu.

5. Quota íntegra – deduccions = quota líquida

6. Quota líquida – retencions = quota diferencial o resultat de la declaració

IRPF biscaí

Entre els models tributaris específics s’ha escollit el model biscaí, molt similar al d’Àlaba i Guipúscoa, ja que és el que s’aplica a un nombre més gran de contribuents dins de la CAB.

1. Dades del contribuent

Pare de família. Casat. La seva dona no treballa. Dos fills menors d’edat. Rendiments nets: 4 milions de pessetes. Aportació anual de 150.000 pessetes al pla de pensions. Hipoteca de 120.000 pessetes al mes.

2. Base imposable – reduccions = base liquidable

Dels rendiments nets, que es denominen base imposable, es resten les reduccions que corresponguin a aquest contribuent.

4.000.000 pessetes Base Imposable
– 550.000 pessetes Reducció per declaració conjunta
– 150.000 pessetes Reducció per l’aportació al Pla de Pensions
3.300.000 pessetes Base liquidable

3. Base liquidable. Se li aplica un gravamen o percentatge

A la base liquidable se li aplica un gravamen o percentatge. Hi ha un quadre que determina la Diputació Foral de Biscaia, que indica quin és el gravamen que cal aplicar en cada cas. Com més gran sigui la base liquidable, més gran serà aquest percentatge.

La xifra que s’obté després de realitzar aquesta operació s¿anomena quota íntegra, de la que caldrà descomptar després les deduccions que procedeixin i les retencions que ens hagin practicat durant l’any en la nostra nòmina per obtenir el resultat definitiu.

4. Quota íntegra – deduccions = quota líquida

5. Quota líquida – retencions = quota diferencial o resultat de la declaració

Glossari

  • Rendiments nets: Tots els guanys procedents del treball i d’activitats econòmiques.
  • Base imposable: La quantitat que queda quan dels rendiments nets o guanys totals es resta el mínim personal o el familiar, el que correspongui.
  • Mínim personal: S’aplica en les declaracions individuals. És una quantitat igual per a tots els contribuents que el Govern ha fixat en 550.000 pessetes, xifra que engloba les necessitats vitals mínimes del contribuent. Substitueix d’alguna manera el concepte de les desgravacions, que han desaparegut. Abans que s’apliqués el mínim personal, la despesa farmacèutica, la d’ulleres o de lents de contacte i d’altres desgravaven. Des de l’any passat s’ha fixat una quantitat fixa -550.000 pessetes- que cobreix totes aquestes despeses. El mínim personal es pot incrementar si el contribuent té més de 65 anys o pateix alguna minusvalidesa.
  • Mínim familiar: El mateix concepte que el mínim personal, però per a declaracions conjuntes. S’ha establert en 1.150.000 pessetes. La custòdia d’ascendents de més de 65 anys, amb rendes baixes, i la custòdia de descendents menors de 25 anys augmenta el mínim familiar. En cas de minusvalidesa tant d’ascendents com de descendents, també apareixen d’altres quantitats que s’afegeixen al mínim familiar.
  • Reduccions: Es resten a la base imposable. Es divideixen en tres blocs:

    • Aportacions a plans de pensions i a mutualitats de previsió.
    • Aportacions, en favor de minusvàlids, a plans de pensions i a mutualitats de previsió social en favor de minusvàlids.
    • Pagaments de pensions compensatòries i anualitats per aliments.

S’han d’intentar aplicar totes les reduccions que corresponguin al contribuent, ja que així disminuirà la quantitat que caldrà pagar.

  • Base liquidable: La quantitat resultant de restar a la base imposable les reduccions. Segons a quant ascendeixi la base liquidable, caldrà aplicar a aquesta quantitat el percentatge que li correspongui, que s’indica en unes taules elaborades per Hisenda. Interessa que la base liquidable sigui la menor possible, perquè com més alta sigui, més alt serà el gravamen o percentatge. Per això és important treure el màxim rendiment de les reduccions.
  • Quota: Una vegada trobada la base liquidable, aquesta xifra es multiplica pel percentatge que li correspongui. El resultat d’aquesta operació és la quota o quantitat final que caldrà pagar, excepte si el contribuent es pot beneficiar d’alguna deducció.
  • Deduccions: Es resten a la quota. Dedueix comprar un habitatge, obrir un compte estalvi habitatge, rehabilitar l’habitatge habitual, llogar un habitatge, alguns donatius… També hi ha deduccions en algunes autonomies.

Les reduccions i deduccions varien lleugerament a l’IRPF de la Comunitat Autònoma Basca:

  • Reduccions:
    • Per aportacions a plans de pensions.
    • Per aportacions a entitats de previsió social voluntària.
    • Per abonament de pensions compensatòries.
    • Per abonament d’anualitats per aliments.
    • Per tributació conjunta.
  • Deduccions:
    • Deduccions familiars.
    • Per discapacitat.
    • Per habitatge habitual.
    • Pel foment d’activitats econòmiques.
    • Per donatius.
    • Per doble imposició.
    • Altres deduccions.

Reduccions

Les reduccions que s’apliquen a l’IRPF de la majoria de les comunitats autònomes es divideixen en tres blocs:

1. Plans de pensions i de mutualitats: Hi ha un límit per a les quantitats que es poden reduir per aportacions a plans de mutualitats i plans de pensions, que serà un dels dos següents (el més baix dels dos):

* El 25% de la suma dels rendiments nets procedents del treball i activitats econòmiques.

Exemple: si una persona guanya 1 milió de pessetes per la seva feina o activitat econòmica, la quantitat màxima que podria reduir és de 250.000 pessetes.

* El segon límit és una quantitat establerta en 1.200.000 pessetes anuals, més 100.000 pessetes addicionals per cada any d’edat del contribuent que passi de 52 anys, amb un límit total de 2.500.000 de pessetes, sempre que no sobrepassi el 40% dels rendiments referits anteriorment.

EDAT LÍMIT
52 1.200.000
53 1.300.000
54 1.400.000
55 1.500.000
56 1.600.000
57 1.700.000
58 1.800.000
59 1.900.000
60 2.000.000
61 2.100.000
62 2.200.000
63 2.300.000
64 2.400.000
65 en avant 2.500.000

Com es pot aprofitar al màxim aquesta reducció?

Exemple pràctic:

Un contribuent guanya 3 milions de pessetes nets a l’any i aporta al seu pla de pensió 120.000 pessetes anuals (10.000 pessetes mensuals). Pot restar aquesta quantitat íntegra perquè no supera el límit del 25% dels seus ingressos, que en aquest cas pujaria a 750.000 pessetes.

Si vol aprofitar al màxim les possibilitats d’aquesta reducció, ha d’efectuar la divisió següent: 750.000 pesetas/12 mensualitats = 62.500 pessetes. Aquesta és la quantitat que podrà aportar cada mes al seu pla de pensions per assolir la reducció màxima.

2. Aportacions a plans de pensions i a mutualitats de previsió social en favor de minusvàlids amb un grau igual o superior al 65%, o de grau inferior, si ha estat declarat de forma judicial. Aquestes aportacions les pot realitzar tant el mateix minusvàlid com les persones que tinguin una relació directa de parentiu, sempre que els beneficiaris siguin els mateixos minusvàlids.

Limitacions:

  • 2.200.000 pessetes anuals per a aportacions realitzades per les persones minusvàlides partícips.
  • 1.200.000 pessetes anuals per a aportacions anuals màximes realitzades a favor de persones amb minusvalidesa, lligades per vincle de parentiu.
  • S’estableix un límit de 2.200.000 pessetes anuals si es compten les aportacions realitzades per la persona minusvàlida i els parents.

També hi ha una reducció per a les aportacions a plans de pensions i mutualitats de previsió social a favor del cònjuge, sempre que aquest obtingui rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques inferiors a 1.200.000 pessetes. Les aportacions a aquests plans de pensions tenen un límit màxim de 300.000 pessetes.

Com es pot aprofitar al màxim aquesta reducció?

En aquest cas les limitacions no depenen d’un percentatge, amb la qual cosa només es traurà el màxim profit d’aquesta reducció aportant els límits esmentats.

3. Les pensions compensatòries i anualitats per aliments. Es tracta de les pensions que un dels cònjuges paga a l’altre en cas de divorci per eliminar l’empitjorament econòmic que pot provocar aquesta nova situació i dels pagaments que es realitzen a favor dels fills quan s’ha produït un divorci. En tots dos casos es redueixen íntegrament les quantitats abonades.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions