Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: APRIMAR ÉS A LES TEVES MANS, NO EN L'EDULCORANT

ELS SUBSTITUTS DEL SUCRE SÓN UNA BONA ESTRATÈGIA PER A PERDRE PES? PODEN TENIR EFECTES A LLARG TERMINI? ELS INVESTIGADORS ES PLANTEGEN SI L'ÚS DOMÈSTIC D'AQUESTS ADDITIUS I LA SEVA INCORPORACIÓ A MULTITUD D'ALIMENTS, DES DEL PA FINS ALS IOGURTS, POT AFECTAR LA FLORA INTESTINAL I PRODUIR INTOLERÀNCIA A LA GLUCOSA, EL PAS PREVI A L'OBESITAT I LA DIABETIS. LA RESPOSTA ÉS A LA DOSI.

Són dolents per a l'intestí?

/imgs/20190501/GettyImages-462186237.jpg

La influència dels edulcorants en la pèrdua de pes és tan sols un dels aspectes que s’investiga. El professor Ángel Gil acaba de publicar una revisió d’estudis en la revista Advances in Nutrition sobre els efectes en la microbiota intestinal, tant dels substitutius del sucre d’origen natural (glucòsids d’esteviol, taumatina) com dels sintètics (sacarina, aspartam). Entre les seves conclusions destaca que només amb la sacarina i la sucralosa s’observen canvis en la microbiota quan se superen les ingestes normals (350 mg per a la primera i 1.050 mg per a la segona).

La metanàlisi coincideix en part amb la recerca que uns científics de l’Institut Weizmann de Rehovot (Israel) van publicar a Nature fa tres anys, en la qual van demostrar que aquestes dues substàncies, i també l’aspartam, modificaven els bacteris de la flora intestinal. L’efecte immediat va ser que els ratolins objecte de l’assaig van desenvolupar intolerància a la glucosa, l’avantsala de l’obesitat i la diabetis. No obstant això, l’actualització del catedràtic de la Universitat de Granada descarta que aquestes seqüeles puguin atribuir-se a les substàncies derivades d’aminoàcids, com l’aspartam: “És lògic, perquè la quantitat que es pren resulta molt petita: un mil.ligram equival a 10 grams de sucre (dos terrossos i mig)”.

LA LLUITA PER NO ENGREIXAR.

La microbiota (microorganismes vius que alberga el tub digestiu) farà parlar molt els pròxims anys, diuen els investigadors, però el seu estudi encara és molt recent, 10 o 15 anys, un període molt curt per a la ciència. “Hi ha pocs treballs sobre la flora intestinal en humans, la majoria s’han fet en animals i, d’altra banda, són molt limitats. La raó és que no era la prioritat a l’hora d’avaluar els edulcorants. Fins ara, quan es testaven es buscaven, sobretot, els seus potencials efectes toxicològics, molt especialment en relació amb el càncer”, apunta Ángel Gil.

Mentre la ciència llança conclusions més clares, els nutricionistes posen l’accent en la prevenció. Els additius de qualsevol tipus, també els edulcorants, no han de ser la base de l’alimentació d’una persona sana. Els substituts del sucre poden ajudar en un règim per a aprimar, però no són la solució al sobrepès ni a l’obesitat, problemes que afecten ja el 36% i al 13% de la població espanyola, respectivament, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Cal tornar al guisat de tota la vida i a un cistell del mercat basat en fruites i verdures fresques, llegums, cereals, peixos, carns i lactis. Els especialistes es justifiquen: ens sap greu ser tan avorrits, però el sentit comú és el que millor funciona per a conservar la salut.

L'ESTÈVIA, ENTRE LA MODA I EL MITE

/imgs/20190501/GettyImages-86438112.jpg

El que comprem als supermercats com estèvia és tan natural com altres edulcorants. La marca comercial procedeix d’una planta que es feia des de fa segles a Amèrica per a endolcir, “però el que consumim són glucòsids d’esteviol, els components que generen la dolçor en aquest vegetal i que s’obtenen en un procés industrial”, aclareix Ángel Gil. De fet, la planta no està autoritzada com a edulcorant a Europa perquè pot baixar la tensió arterial. En canvi, sí que es poden adquirir les fulles en herbolaris per a prendre en infusions.

El risc de consumir-la d’aquesta manera rau en la concentració: no es pot conèixer exactament quina quantitat de components té la planta concreta i, per tant, el seu efecte és imprevisible. Es recomana que abans de prendre-la en infusió es consulti el metge i, en cap cas, en prenguin les persones amb la tensió baixa. Els glucòsids d’esteviol no tenen efecte curatiu sobre la diabetis, com es pregona en algunes webs, encara que les persones amb aquesta malaltia els poden fer servir en substitució del sucre, igual que la sacarina o el ciclamat. Parlem d’un edulcorant eficaç, però no té res de miraculós.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions