Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Aparcar al centre: 12 ciutats comparades : Aparcar suposa grans diferències quant a temps i cost

Gairebé la meitat dels conductors que circulen pel centre de les ciutats intenten aparcar el seu vehicle al més a prop possible del lloc on pensen anar. Però a la majoria de les ciutats, estacionar al centre és una tasca difícil que en hores punta es pot convertir en gairebé impossible.

Com es van mesurar els temps

Els tècnics de CONSUMER van realitzar un total de 672 aparcaments a la zona més cèntrica de les 12 capitals, de dilluns a diumenge i durant dues setmanes ben allunyades en el temps, una el febrer d’aquest any i l’altra el juliol. Es va aparcar 56 vegades a cada ciutat, 8 vegades a diferents hores (les mateixes a cada una de les ciutats) cada dia de la setmana, i sempre entre les 9 del matí i les 8 de la tarda. Els estacionaments es van efectuar a la via pública, evitant els pàrquings i amb vehicles de mida mitjana. A cada nucli urbà, tots els intents d’estacionament van partir d’un mateix lloc i es va prendre com a referència a cada ciutat un edifici emblemàtic i molt cèntric. La recerca de l’aparcament s’iniciava, en tots els casos, als carrers més propers al lloc de partida. I continuava en les zones pròximes, per tornar cap a la zona del punt de partida quan, en el seu anhel de localitzar una plaça per aparcar, el conductor s’allunyava prou com perquè la tornada a peu fins al punt de referència exigís més de 10 minuts.

Aparcar a la ciutat costa més diners del que sembla

Però no es tracta només de la pèrdua de temps i d’estrès. Aparcar a la via pública també comporta un cost ben diferent entre unes ciutat i les altres, excepte a Castelló (que no té zones blaves d’aparcament amb horari limitat). Estacionar a la zona blava de Barcelona costa 225 pessetes l’hora, el triple que a Vitòria i Alacant i més del doble que a València, Madrid, Santander i Logronyo. Quan les coses es posen difícils, sempre queda l’opció del pàrquing de pagament. Madrid, Barcelona i València tenen, amb molta diferència, els pàrquings més cars: una hora d’estacionament costa de mitjana més de 200 pessetes, mentre que a Logronyo, Pamplona i Vitòria representa al voltant de les 100 pessetes. A Màlaga costa 195 pessetes l’hora, i a Bilbao, Sant Sebastià i Santander està al voltant de les 150 pessetes. Alacant i Castelló ofereixen pàrquings bastant econòmics, a unes 130 pessetes l’hora de mitjana.

Quant a la facilitat de trobar una plaça de pàrquing, les diferències tornen a ser importants: Sant Sebastià compta amb una plaça per cada 21 turismes que paguen l’impost de circulació en aquest ajuntament, mentre que a Màlaga n’hi ha una per cada 206 cotxes, una proporció deu vegades pitjor que la donostiarra. Madrid tampoc pot presumir: una plaça de pàrquing per cada 128 turismes. Entre les més ben dotades de pàrquings figuren Logronyo i Castelló.

Finalment, els qui aparquen incorrectament a Sant Sebastià, Pamplona i Barcelona es troben 10 vegades més exposats al fet que la grua els retiri el cotxe que aquells que ho fan a Logronyo. Aquesta dada es basa en la proporció del nombre de serveis que realitzen les grues municipals respecte al nombre de cotxes que paguen l’impost de circulació a cada ciutat. És a dir, que la pressió a què es veuen sotmesos els automobilistes que no compleixen les normes és ben diferent en unes ciutats i en unes altres. Bona mostra d’aquesta discriminació és la tarifa que s’ha d’abonar per recuperar el cotxe retirat de la calçada per una d’aquestes grues: a Santander no costa res, mentre que a Madrid s’han d’abonar gairebé 20.000 pessetes i a Barcelona i València més de 17.000 pessetes. Logronyo i Castelló presenten una taxa molt assequible: menys de 6.000 pessetes. Hi ha dues dades més que revelen el diferent grau de severitat dels ajuntaments amb els infractors: en primer lloc Sant Sebastià, on els agents municipals imposen una mitjana d’1,5 multes de trànsit per habitant i any, mentre que a Alacant la proporció és deu vegades inferior; i, en segon lloc, a Santander no respectar la normativa de la zona blava se sanciona amb una multa de 10.000 pessetes, mentre que a Alacant la mateixa infracció suposa una sanció de només 2.000 pessetes.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografías | Fotografías | Investigaciones

Informació de copyright i avís legal

Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte