Veritat o mentida: cosmètics, la lletra petita de la bellesa

Veritat o mentida: cosmètics, la lletra petita de la bellesa

Alguns cosmètics porten tòxics // Fals

Tots els cosmètics que es posen al mercat estan sotmesos a la normativa de la Unió Europea, concretament la CE 1223/2009, en la qual es defineixen els requisits de qualitat, seguretat, eficàcia i etiquetatge d’aquests productes. Cada país, com passa a Espanya amb el Reial Decret 85 de 2018, té una legislació nacional per a ajudar la interpretació d’aquest reglament, que regula tots els ingredients autoritzats per a l’ús cosmètic. La norma també obliga el fabricant a fer una avaluació del producte abans que surti al mercat per a garantir-ne la seguretat i, a més, ha de facilitar a les autoritats totes les dades, com ara la llista completa de la seva composició, com cal utilitzar-lo o la seva caducitat.

Pel que fa a la toxicitat, la UE té una de les legislacions més segures i amb més ingredients prohibits: hi ha més de 2.000 substàncies que no es poden fer servir o que tenen restriccions en la seva concentració. Per exemple, la concentració màxima d’alguns parabens en un cosmètic és del 0,4%. Les autoritats sanitàries europees revisen contínuament aquests ingredients i n’actualitzen la informació, per això hi ha substàncies que encara s’estan estudiant.

Les marques no poden llançar falses promeses // Veritat, però…

Quan un cosmètic reivindica algun efecte, té l’obligació de presentar proves d’eficàcia. En molts casos, l’efectivitat depèn de la concentració que s’utilitzi dels seus principis actius; és a dir, de les quantitats dels ingredients responsables de realitzar el benefici objectiu del producte.

Els filtres solars tenen l’eficàcia demostrada i fins i tot es coneix en quina mesura bloquegen els rajos del sol. També s’ha demostrat científicament l’efectivitat per a hidratar que tenen algunes molècules com la glicerina o l’àcid hialurònic i els efectes contra l’envelliment de l’àcid retinoic, del qual hi ha una literatura científica abundant que ha comprovat que millora la textura i el to de la pell i atenua les línies d’expressió (dins d’una perspectiva realista).

Encara que els fabricants no poden dir mentides, moltes vegades exageren les propietats del cosmètic. La llei només determina que aquests productes han de provar els resultats per mitjà d’estudis en humans amb una mostra real, “significativa quantitativament i qualitativament”, però no especifica les condicions d’aquests tests.

Una crema pot eliminar les arrugues // Fals

Una crema pot eliminar les arrugues // Fals

És cert que no es poden dir mentides sobre l’efectivitat d’un cosmètic, però en termes d’antienvelliment, una crema no traspassa l’epidermis, per tant eliminar una arruga en cosmètica és impossible. Hi ha fabricants d’actius que efectuen tests in vitro i en consumidors en els quals analitzen la profunditat de l’arruga i aconsegueixen una certa millora després de l’aplicació del producte. Amb aquests resultats, ho poden utilitzar en el seu màrqueting, però l’efecte és sempre subtil.

Un cosmètic no pot eliminar les arrugues, però sí que pot ajudar a tractar-les i prevenir-les, ja que com que la pell està més elàstica i hidratada (i, sobretot, protegida del sol) l’arruga es marcarà menys i serà menys visible. Per tant, sí que hi ha ingredients que ajudaran a tenir aquest efecte, com l’àcid hialurònic, la vitamina C per a la síntesi de col·lagen, pèptids, extractes, olis…

Els més cars són més bons // No necessàriament

Quan s’ha d’aconseguir l’efectivitat, ni el preu ni la complexitat de la fórmula són sempre una garantia. Una fórmula senzilla pot ser un bon producte si el fabricant té un objectiu clar. És a dir, si garanteix la seva funció, per exemple, amb un percentatge d’actius elevat que al final siguin els responsables del benefici en l’ús del cosmètic.

Alguns cops, els cosmètics afegeixen ingredients exòtics o costosos per a vendre’ns una idea de producte exclusiu, però d’altres combinen diversos actius amb la finalitat d’ampliar les característiques del producte; per exemple, per a fer que l’aplicació sigui més còmoda. Més enllà de l’elaboració, és veritat que hi ha uns fabricants que inverteixen més que d’altres en assajos clínics i estudis per a demostrar l’efectivitat dels productes. Això és un fet que pot augmentar el seu cost.

Els “bio” són més segurs // No necessàriament

Els “bio” són més segurs // No necessàriament

Per a certificar un cosmètic amb el segell ecològic (o bio), s’ha de demostrar que els ingredients siguin naturals i procedents de l’agricultura ecològica, amb un mínim en síntesi i que no han fet servir compostos controvertits o perjudicials per al medi ambient (com les silicones, que triguen molt a degradar-se). Però un producte certificat com a ecològic o natural no implica que la fórmula sigui més efectiva o segura. A Europa, tots els cosmètics han de ser segurs segons la legislació vigent.

La cosmètica natural no és innòcua, ja que també pot causar reaccions com la resta de productes. Encara que, en aquestes, les formulacions eviten la presència de molts ingredients sintètics amb potencial al·lergen o irritant, es permeten, per exemple, olis essencials que també en tenen, sobretot per a les pells més sensibles.

Els parabens estan prohibits // Fals

Els parabens són una família de substàncies utilitzades com a conservants en productes cosmètics, que prevenen el creixement de bacteris i floridures. Si un producte ens assegura que està lliure de parabens, l’afirmació suggereix implícitament que altres productes al mercat que en porten no són segurs, però no és així.

Els estudis toxicològics han conclòs que quatre d’aquests parabens són segurs: butilparaben, propilparaben (E-216), metilparaben (E-218) i etilparaben (E-214) i han establert la concentració màxima permesa per a cadascun.

Fonts: Inmaculada Gamero, Regulatory Affairs Manager a Cosmeservice; José María Ferrer, cap del departament de legislació d’AINIA; Lorea Bagazgoitia, dermatòloga; Cristina Carvajal, enginyera química; Cristina Jiménez, bioquímica; i Pilar Rivas, de la Societat Espanyola de Químics Cosmètics (SEQC).