Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Buscar feina : Amistats i coneguts, la via més eficaç

Al voltant del 10% de la població espanyola, 4 milions de persones, busca feina al nostre país. Aquesta xifra engloba joves que volen accedir a la seva primera feina (472.000), ocupats que canviarien de feina per diversos motius (un 32%, segons un estudi del CIS de 1999), parats ocasionals i de llarga durada i persones que intenten incorporar-se de nou al mercat professional (com dones que, després d'un període retirades de l'àmbit professional, intenten tornar-hi)

Intermediaris: diferències en resultats i en rapidesa

Després d’establir els criteris que més es valoren en una feina, arriba el moment d’utilitzar els intermediaris del mercat de treball (el nexe entre les feines i els candidats) per posar-se en contacte amb les empreses que més s’adeqüen a les nostres aspiracions. Com més se n’utilitzin, més possibilitats d’èxit hi haurà.

ETT: empreses privades que contracten personal i el posen a disposició de les empreses usuàries per un període de temps. La mala imatge d’aquestes empreses està desapareixent gràcies a la Llei de convergència salarial d’agost de 1999. Segons aquesta normativa, els treballadors contractats per una ETT han de rebre el mateix salari que els contractats directament per l’empresa usuària. El principal mercat d’aquestes empreses és el sector serveis, seguit del de la indústria i la construcció. Del 15% al 20% de les contractacions laborals es realitzen mitjançant les ETT, les quals constitueixen un excel·lent canal d’accés per a dones que han estat allunyades del món laboral durant un llarg període de temps o joves que encara no han accedit al mercat professional i necessiten diners urgentment o experiència laboral. Això es deu a la facilitat, rapidesa i transitorietat dels treballs que ofereixen les ETT. No són la millor manera d’aconseguir una feina estable, tot i que després de diverses experiències a través d’ETT un de cada tres empleats es queda a l’empresa usuària.

Agències de col·locació:
entitats que col·laboren amb els serveis públics d’ocupació com a intermediaris en el mercat laboral per ajudar els treballadors a trobar un lloc i els patrons a contractar treballadors apropiats per satisfer les seves necessitats. Aquestes agències, encara que no és habitual, poden cobrar pels seus serveis. Cal inscriure-s’hi i esperar que truquin amb ofertes d’ocupació. No són adequades si urgeix trobar feina, ja que ofereixen resultats a llarg termini. El 6% de les contractacions laborals s’aconsegueixen mitjançant aquestes agències.

Serveis públics d’ocupació (SPE): institucions públiques (INEM…) que actuen com a intermediaris del mercat de treball i ofereixen a tota la població activa la possibilitat de beneficiar-se dels seus serveis (orientació en la feina, formació gratuïta, foment de la inserció laboral de sectors amb dificultats per a això, serveis d’assistència a l’autoocupació…). La recerca de treball a través dels SPE és més apropiada per a aturats de llarga durada, aturats majors de 45 anys i un altre tipus de sectors que presentin dificultat per a la seva inserció. Els SPE no disposen d’una gran oferta de feines ni tampoc ofereixen un alt percentatge de col·locació (8-10%).
Per utilitzar els SPE cal inscriure’s a l’oficina d’ocupació que correspongui per districte postal. Malgrat la lentitud en la recerca i l’escassa adaptació de les ofertes a les condicions personals de formació, els SPE són un bon mitjà per obtenir informació, assessorament i ampliar contactes amb el mercat laboral.

Internet: ofereix multitud de portals especialitzats en formació, assessorament i recerca de feina. Encara exigeixen grans dosis de paciència per inserir als portals un currículum i per trobar-hi les ofertes que s’adapten al perfil del sol·licitant, però milloren dia a dia i han simplificat el seu ús. Prova d’això és l’augment espectacular del percentatge dels internautes que els visiten (un 2% els utilitzava el 1998, davant el 36% actual) i que les empreses cada vegada realitzen més contractacions mitjançant els portals de treball (fins a un 6% dels seus treballadors). Estalvien temps i diners tant a sol·licitants de feina com a empreses. El perfil de l’internauta que busca feina és un home o dona d’entre 20 i 34 anys, de classe mitjana-mitjana i mitjana-alta, amb experiència i formació elevada. Els llocs més buscats són informàtics, enginyers industrials i treballadors dels sectors de banca, hoteleria i turisme. En introduir en aquests portals un currículum, és important ser precisos i delimitar al màxim el perfil, per dos motius: el primer, per no veure el nostre compte de correu inundat d’ofertes inservibles i, el segon, perquè un currículum poc concís és rebutjat quan una empresa sol·licita un candidat amb característiques molt completes.

Anuncis de feina en premsa: només un 2% dels contractes laborals són fruit de les ofertes d’ocupació publicades a la premsa, encara que almenys mitjançant aquests anuncis s’observen les tendències del mercat i quines són les professions més i menys demandades. Les empreses valoren de forma molt negativa qui contesta compulsivament les ofertes d’ocupació publicades. Per això, cal llegir curosament els anuncis i veure quins requisits són excloents i quins no per al lloc de treball, ja que rarament es compleixen tots (no és el mateix “es valoren coneixements d’anglès” que “domini d’anglès”). Si analitzada aquesta qüestió l’aspirant considera que cobreix els requisits fonamentals, és el moment de preparar una bona carta de presentació, ajustada a l’oferta i que li permeti diferenciar-se al màxim possible dels qui contesten de forma compulsiva. Aquesta opció de buscar feina permet que sigui el candidat qui esculli les ofertes que s’adapten al seu perfil, condicions i aspiracions.

El boca a boca: és la xarxa social de contactes personals. El que tradicionalment es denominava ‘tenir una bona moma’ avui es coneix com a ‘xarxa de relacions’ o networking. Es tracta de revisar la nostra agenda de contactes per veure qui pot recomanar-nos per a un lloc de treball o, almenys, aplanar-nos el camí d’entrada a una empresa. Aquesta xarxa es teixeix de manera espontània i constitueix el mitjà més ràpid i eficaç de detectar un lloc de treball: fins al 70% dels llocs de treball es troben a través d’amistats o coneguts i serveix tant per trobar la primera feina com per canviar la que tenim per una altra. La xarxa social s’ha de cuidar i fomentar fins a aconseguir que es transformi en una cadena generadora de nous contactes. No resulta el mètode més eficaç per donar fruits de manera immediata però, sens cap dubte, és el mitjà més productiu a mitjà i llarg termini. Requereix un gran esforç d’ordre i atencions, però val la pena.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte