Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Enquestades 1.050 persones de 9 comunitats autònomes sobre les seves opinions i els hàbits de compra i de consum dels aliments funcionals : Aliments funcionals: es compren i es consumeixen, però es dubta dels seus beneficis

Dos de cada tres consumidors enquestats n'ha adquirit alguna vegada i, d'aquests, el 55% en pren diàriament

N'hi ha prou informació? La coneixem?

Informació escassa En aquest sentit, la CEACCU (organització en defensa del consumidor) apunta que hi ha una informació escassa sobre els aliments funcionals. Després d’una anàlisi de l’etiquetatge d’aliments funcionals (llet, brioixeria, margarines, formatges, embotits, refrescs i ous, entre altres productes), va concloure que la informació del seu etiquetatge sobre l’efecte dels ingredients funcionals i la quantitat diària que cal consumir-ne perquè el resultat es manifesti és incompleta. Insisteixen, a més, que el problema sorgeix quan directament o indirecta es vincula aquesta modificació de l’aliment amb la prevenció de malalties, ja que la legislació actual prohibeix atribuir propietats preventives, terapèutiques o curatives d’una malaltia humana als aliments. En aquest sentit, durant l’enquesta es va comprovar que hi ha consumidors que se senten desorientats en relació amb els aliments funcionals. Encara que el 49% assegura que té una bona opinió (especialment les dones i les persones d’entre 25 i 44 anys), un altre 43% té dubtes i no sap què pensar-hi. Només un 8% en té una mala opinió.

/imgs/20140601/alimentacion3.jpg

Presents a les cases

Malgrat tot, és un fet que comprem aliments funcionals i que estan presents als nostres frigorífics i prestatgeries. Un de cada tres entrevistats assegura que adquireix aquest tipus de productes habitualment (un altre 33% apunta que ho fa de vegades). El perfil del comprador d’aquest tipus de productes són les dones, els usuaris de 25 a 44 anys, els enquestats procedents de Navarra i aquells que tenen alguna malaltia. Tot i això, també n’hi ha que no s’ho ha plantejat mai. Un 34% dels enquestats per EROSKI CONSUMER no ha comprat mai aliments funcionals. Són, en major proporció, els homes, els entrevistats majors de 65 anys, els originaris de Galícia i els qui no pateixen cap malaltia. I quina mena de productes funcionals adquireixen? Generalment iogurts, llet, cereals, galetes, barretes o snacks i pa. Els trien bàsicament per dues funcions principals: són baixos en greix i estan enriquits en fibra. També opten pels probiòtics i enriquits amb calci i Omega-3. El lloc on els adquireixen és principalment el supermercat, així ho assegura el 82% dels enquestats. Un altre 37% esmenta l’hipermercat.


L’etiqueta

Si l’etiqueta és una eina indispensable per al consumidor, la dels aliments funcionals ho és amb més raó. Més encara quan el 43% dels consumidors enquestats se sent confús respecte d’ells i no sap què pensar. Així i tot, només el 41% assegura que sempre llegeix l’etiquetatge dels aliments funcionals que compra. De manera més destacada són els homes, els consumidors d’entre 25 i 44 anys, els procedents de la Comunitat Valenciana i aquells amb estudis universitaris i postgraus. En canvi, la resta només ho fa de vegades o mai. Aquests últims suposen un 29% del total de persones entrevistades. Entre les persones que diuen que llegeixen l’etiquetatge, el 80% es fixa en les dates de caducitat, un 57% en la llista d’ingredients, el 39% en la informació nutricional, el 14% en els beneficis de l’aliment i l’11% en les recomanacions de consum i en la procedència. La publicitat i l’etiquetatge dels aliments funcionals estan regulades per la Unió Europea, que estableix les regles que haurà de complir la indústria alimentària per a poder afirmar que un aliment conté propietats saludables determinades (allò que es coneix com “al.legació”). I és que, per poder fer-ho, cal disposar de proves científiques acceptades. La legislació actual prohibeix atribuir propietats preventives, terapèutiques o curatives d’una malaltia humana als aliments. En cap cas s’encoratjarà el consum excessiu d’un aliment determinat, ni se suggerirà que la dieta equilibrada i variada no pot proporcionar quantitats adequades de nutrients en general. En l’enquesta, el 73% dels consumidors enquestats considera que l’etiquetatge dels aliments funcionals és prou clar. Però el 27% és més crític i apunta una manca d’informació i una lletra excessivament petita i amb massa paraules tècniques, i exigeix més claredat i ordre en les explicacions.

Sense paranys ni enganys

El Govern basc i la Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària presten una atenció especial a les declaracions nutricionals i de propietats saludables dels aliments funcionals:


Principis generals per a totes les declaracions:

  • No hauran de ser falses, ambigües ni enganyoses.
  • No hauran d’ocasionar dubtes sobre la seguretat i l’adequació nutricional d’altres aliments.
  • No hauran d’encoratjar el consum excessiu d’un aliment.
  • No hauran d’afirmar, suggerir o donar a entendre que una dieta variada i equilibrada és insuficient per a aportar les quantitats adequades de nutrients.
  • No hauran de referir-se a canvis en les funcions corporals que puguin generar alarma o por en el consumidor.
  • No han de ser incoherents amb els principis de nutrició i salut acceptats generalment, fomentar el consum excessiu de qualsevol aliment o desacreditar les bones practiques dietètiques.


Només s’autoritzarà la declaració quan:

  • S’ha demostrat científicament un efecte beneficiós derivat de la presència, l’absència o un contingut reduït de la substància sobre la qual es fa la declaració.
  • La substància objecte de declaració està present en una quantitat significativa per a produir l’efecte beneficiós.
  • La substància objecte de la declaració està absent o s’ha reduït en una quantitat suficient per a justificar-ne l’efecte beneficiós.
  • La substància objecte de declaració es troba en una quantitat assimilable per l’organisme.
  • La quantitat de producte que raonablement es pugui consumir aporta la quantitat necessària (del component objecte de la declaració) per a produir-ne l’efecte beneficiós.
  • El consumidor mitjà pot entendre la declaració.
  • La declaració fa referència als aliments llestos per al seu consum.


Restriccions a l’ús de declaracions i exempcions:

  • No es podran fer declaracions en tots els productes alimentaris. El Reglament en prohibeix explícitament l’ús en alguns aliments i estableix condicions en d’altres.
  • En les begudes que tenen una graduació alcohòlica superior a l’1,2% en volum no es podran fer declaracions de propietats saludables.
  • No es permeten al.lusions al ritme o la magnitud de la pèrdua de pes.
  • No s’autoritzaran declaracions que suggereixin que la salut es pot veure afectada si no es consumeix l’aliment pel qual es fa la declaració.
  • No s’autoritzaran declaracions en què es faci referència a recomanacions de metges individuals o d’altres professionals de la salut.
  • Només es podran fer declaracions de propietats saludables en aliments o categories d’aliments que compleixin un perfil nutricional determinat.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions