Estudi documental sobre les malalties de transmissió alimentària i hídrica, així com de les notificacions de la xarxa d'alerta alimentària

Aliments contaminats: quan ens hi juguem la salut pública

La xarxa d'alerta alimentària va gestionar el 2015 més de 3.000 notificacions, encara que només el 6% eren alertes que exigien una vigilància o actuació immediata
1 Setembre de 2017
Img tema de portada listado 246

Aliments contaminats: quan ens hi juguem la salut pública

/imgs/20170901/preparar-costillas.jpg

El risc zero en els aliments no existeix. Ho assegura la mateixa Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), encarregada de promoure la seguretat alimentària dels consumidors.

De fet, els darrers mesos, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de diversos casos d’intoxicacions alimentàries. Per exemple, les que van ocasionar el mes de maig passat els alts nivells d’histamina trobats en uns lots de tonyina procedents d’Almeria i que van provocar més de mig centenar d’intoxicacions en tot el país. O el brot de gastroenteritis lleu produït per un norovirus i que va afectar més de 200 alumnes d’una escola de Sant Cugat a Barcelona.

No obstant això, les darreres dècades s’ha avançat molt en aquesta matèria i ara hi ha una xarxa extensa que manté una vigilància constant davant de qualsevol risc o incidència relacionada amb els aliments que es pogués ocasionar i pogués afectar la salut dels consumidors.

Han quedat enrere casos com el frau massiu de l’oli de colza adulterat i venut a granel, conegut com un dels casos d’enverinament més grans en la història d’Espanya. Aquesta intoxicació va deixar a la primavera de 1981 al voltant de 25.000 afectats en 20 províncies i més de 300 morts.

EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer la prevalença de les malalties de transmissió alimentària i hídrica, els tipus més freqüents de brots que es donen en l’actualitat al nostre país i aprofundir sobre les notificacions de la xarxa d’alerta alimentària. Per fer-ho, ha fet servir les fonts següents: l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), l’AECOSAN, el Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI), la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB) i l’d’Alimentació de l’Escola d’Alimentació.

Brots de transmissió alimentària

De transmissió alimentària
/imgs/20170901/fiambre-mal-estado.jpg

Totes aquelles malalties que es produeixen per la ingestió d’un aliment (inclosa l’aigua) que pugui estar contaminat per diversos agents (bacteris, químics o paràsits) reben el nom de “malalties de transmissió alimentària”.

Al nombre de casos que puguin ocórrer relacionats amb aquest tipus de patologies se’ls associen els brots, definits per l’ISCIII com “la presència de qualsevol procés rellevant d’intoxicació aguda col·lectiva, imputable a causa accidental, manipulació o consum”. L’ISCIII destaca la importància de la vigilància d’aquest tipus de patologies per a poder establir mesures adequades de control i prevenció, i així poder avançar-se a l’aparició de brots, minimitzant el dany produït en la població.

Més de 300 brots

A Espanya, els brots ocorreguts es comuniquen a la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE), com ara els que ocorren per transmissió alimentària. Aquestes notificacions es basen en gran part en les Malalties de Declaració Obligatòria (MDO); és a dir, aquelles que els metges estan obligats a notificar al centre de salut pública corresponent pel fet de ser d’especial importància per a la comunitat.

Així, el 2014 es van notificar 310 brots de transmissió alimentària i hídrica, als quals es van associar 22.088 casos de malalties. La proporció de brots més gran es devia a la salmonel·losi (un 78%), seguida de l’hepatitis A (l’11%). En canvi, si s’analitza el nombre de casos, la campilobacteriosi (patologia infecciosa que es transmet a l’ésser humà generalment per aviram infectat) va generar un nombre més alt de casos de malalties de transmissió alimentària i hídrica (un 52% del total), seguida de la salmonel·losi (un 33%).

Període 2008 i 2011

La RENAVE, a més, va efectuar una anàlisi molt exhaustiva sobre els brots de malalties transmeses per aliments entre el 2008 i el 2011 (en aquest cas no es van tenir en compte els brots causats per l’aigua).

Així, en aquest període es van notificar un total de 2.342 brots de transmissió alimentària, entre 577 i 589 cada any. En total, el nombre de casos associats a aquests brots van ser 30.219, al voltant de 7.500 cada any, i van ocasionar un total de 1.763 hospitalitzacions i 24 defuncions.

El període amb un nombre més alt de brots de transmissió alimentària va ser durant l’estiu (entre el maig i el setembre), però va ser el juny el mes en què més es van notificar.

Finalment, entre el 2008 i el 2011 es van registrar 24 defuncions degudes a malalties de transmissió alimentària. El 67% d’aquestes (19 en total) es van deure a la Salmonella (sense especificar-ne l’espècie). Tot i això, va ser el Clostridium botulinum el que va presentar la letalitat més elevada (el 6%), és a dir, el nombre de defuncions per nombre de casos. I és que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest bacteri produeix toxines botulíniques, una de les substàncies més mortals que es coneixen. Aquesta toxina s’ingereix amb aliments elaborats inadequadament i és neurotòxica, la qual cosa significa que afecta el sistema nerviós.

Agent causal

El 69% dels brots notificats entre el 2008 i el 2011 es va associar a un agent causal concret. D’aquests agents coneguts, els bacteris van ser el grup predominant (el 79%), seguit dels virus (10%), les substàncies tòxiques (10%) i els paràsits (1%).

Així, l’agent causal predominant va ser la Salmonella, que va estar implicada en el 50% dels brots amb agent conegut i en el 74% dels que es van deure a bacteris. Hi destacava la Salmonella Enteritidis.

La salmonel·la és un grup de bacteris que es poden trobar en l’aviram cru, els ous, la carn de boví i porcí i, de vegades, en href=”http://frutas.consumer.es/consejos-y-salud/manipulacion-y-cocinado”fruites[/a] i vegetals sense rentar. També es pot agafar després de manipular mascotes (especialment rèptils, tortugues i llangardaixos). En general, els símptomes són febre, diarrea, còlics abdominals, mal de cap i també es poden presentar nàusees, vòmits o perdre la gana.

Amb tot, des de l’ISCIII indiquen que, gràcies a la millora en el control de la salmonel·la al llarg de tota la cadena alimentària, s’observa una disminució en el nombre de brots d’aquest patogen des de l’any 2010.

Aliment implicat

Els principals aliments implicats en els brots de transmissió alimentària succeïts entre 2008 i 2011 van ser els ous, els ovoproductos i la maionesa. Es van veure implicats en el 25% dels brots. Si bé és important destacar que en el 31% dels casos es desconeixia l’aliment implicat.

A més, el 54% dels brots es van adquirir en llocs de restauració col·lectiva: restaurant o hotel, bar, escola o guarderia, geriàtric, colònies, etc. A continuació, el 37% dels brots es van agafar en l’àmbit familiar (casa i càmping privat). I quin n’era el factor contribuent? Majoritàriament, la contaminació encreuada (27%), el temps o la temperatura inadequats (21%) i l’aliment contaminat (19%).

Notificacions d'alerta alimentària

Xarxa d’alerta alimentària
/imgs/20170901/marisco.jpg

El SCIRI és l’eina nacional amb què es vigila de forma constant que tots els productes alimentaris que estan al mercat són segurs i no representen cap perill per a la salut dels consumidors. D’aquesta manera, es gestiona la xarxa d’alerta alimentària i s’afronta qualsevol risc o incidència relacionada amb els aliments que pogués afectar la salut dels consumidors.

El 2015, el SCIRI va gestionar un total de 3.036 notificacions relatives a productes alimentaris (inclosos 81 expedients que finalment es van retirar o reclassificar). D’aquestes, tan sols un 6% es van tractar com a alertes (191); és a dir, eren notificacions que van exigir una vigilància o actuació immediata de les autoritats competents. És el nivell més greu per a la salut del consumidor ocasionat per un aliment originari d’un establiment nacional o distribuït en territori nacional.

Un altre 46% van ser informacions (1.399), un segon nivell de notificacions greus que no involucren empreses productores espanyoles ni es troben al mercat espanyol, i que no comporten una actuació ràpida i immediata per part de les autoritats competents.

A més, el 43% eren rebutjos en frontera a productes alimentaris (1.315). Es tracta de notificacions sobre riscos greus associats a aliments que procedeixen de tercers països i que no han superat els controls dels llocs d’inspecció fronterers de la Unió Europea.

Finalment, en proporcions més petites es van tramitar notificacions que no es corresponien amb cap dels anteriors, però que aportaven informació d’interès (3%); i d’altres que tenien a veure amb explotacions positives a l’ús de substàncies prohibides o medicaments d’ús veterinari per sobre dels límits establerts legalment (2%).

Risc greu i immediat

Així doncs, en el nivell més elevat es van tramitar 191 alertes. 7 d’aquestes es van retirar, per la qual cosa el total d’expedients d’alerta es va quedar en 184. Aquesta quantitat es va reduir un 5% en relació amb les 194 que es van haver de gestionar el 2014 i un 12% en relació amb les de 2008 (un total de 209).

El 58% del total d’alertes gestionades van suposar un risc greu i immediat (107 de les 184 alertes) i, pel que fa a l’origen, un 55% procedien de territori espanyol, especialment de la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Madrid.

I quins van ser els productes alimentaris implicats en aquestes alertes? Majoritàriament eren d’origen animal (102 notificacions) i vegetal (62). La resta corresponia a materials en contacte amb els aliments i un altre tipus de productes (com ara complements alimentaris).

De manera més concreta, per tipus d’aliments, 72 alertes tenien a veure amb peixos i derivats, 16 amb carns i derivats, 15 amb cereals, farines i derivats, 13 amb fruites i derivats (incloent-hi fruita seca), 12 respectivament amb llet i derivats i condiments i espècies, i 10 amb hortalisses, verdures, lleguminoses i tubercles.

Mercuri en el peix Com es pot observar, el 2015 van destacar les alertes relacionades amb lleguminoses i tubercles.

Mercuri en el peix Com es pot observar, el 2015 van destacar les alertes relacionades amb peixos i derivats, que van suposar el 39% del total. 45 alertes van ser en el congelat, 12 en el fresc i la resta van ser en altres productes de pesca. Així, segons el SCIRI, la majoria de les notificacions relatives a peixos i derivats van tenir com a factor comú la detecció d’elevats nivells de mercuri d’aquests productes: 47 d’aquestes notificacions d’alerta van tenir aquesta causa.

Els efectes nocius que aquest metall té per a la salut es coneixen des de fa molts anys. Així, segons els experts, el consum de peix i marisc contaminats és la principal font d’exposició de la població a aquest metall pesant. Asseguren que gairebé totes les persones presenten alguna quantitat d’aquest compost, per petita que sigui, la qual cosa indica la seva presència en la cadena alimentària.

Així i tot, el peix continua sent un aliment bàsic des d’un punt de vista nutricional i l’AECOSAN estableix que és segur, i molt recomanable, menjar-ne. Però els experts recomanen que perquè la seva ingesta no suposi un perill per a la salut, se segueixin una sèrie de consells:

  • Variar el consum de productes del mar, tant en espècies com en fonts de subministrament. Entre les espècies de peix i marisc amb una baixa concentració de mercuri destaquen els llagostins, la tonyina clara de llauna, el salmó i molts peixos del grup del bacallà, entre d’altres.
  • Menjar peix almenys dos cops per setmana, sense oblidar el peix blau.
  • Per a les dones embarassades o lactants: limitar el consum de grans peixos depredadors a 150 g per setmana i evitar menjar peix espasa, peix agulla o gatet.

Info es