Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Enquestades més de 800 persones de 17 comunitats autònomes sobre el seu grau de coneixement de l'alimentació saludable : Alimentació saludable: no ho sabem tot

El coneixement general sobre alimentació és bo (18,5 punts sobre 26), però el d'un 22% dels enquestats es va qualificar com a baix o només acceptable

Coneixements sobre aliments i nutrients concrets

Fruites i verdures: confusions

Les fruites, verdures i hortalisses han d’estar presents en la dieta i consumir-se tots els dies en una quantitat mínima de 5 peces o racions. Són molt riques en compostos antioxidants, el seu contingut en calories és baix i la presència de fibra s’ha de tenir en compte, si bé és inferior que el dels llegums i els cereals integrals.

Tot i el valor que tenen, els enquestats cometen errors a l’hora d’aplicar els seus coneixements sobre les fruites i les verdures. Tres de cada cinc creuen que el consum d’aquests aliments té un límit de 5 racions o peces, quan es tracta d’una mesura de referència mínima. A més, un altre 34% creu que el seu contingut en fibra és superior al dels llegums i els cereals integrals. Res més lluny de la realitat.

/imgs/20140701/tema-3.jpg

Per contra, el 88% sap que els sucs de fruites no substitueixen sempre la peça de fruita perquè, quan se n’elimina la polpa, perden el contingut en fibra i no estimulen la sacietat.

Llegums i fibra: la millor aliança

Els llegums tenen un contingut alt en fibra, són rics en proteïnes i tenen un contingut baix en greix (inferior al de qualsevol altre aliment proteic). Són fonamentals per a conservar una bona salut. Tots els enquestats ho saben i estan al corrent que afavoreixen el trànsit intestinal i disminueixen el risc de patir algunes malalties gastrointestinals.

Així mateix, els entrevistats coneixen els beneficis de la fibra a partir d’aliments. Per això, el 93% reconeix els avantatges de l’arròs integral respecte del refinat. I és que conserva les vitamines del grup B, els antioxidants o fitoquímics i també la fibra, substàncies que desapareixen gairebé totalment durant el procés de refinament.

Els beneficis de les proteïnes

Els aliments proteics formen un grup alimentari molt heterogeni que té com a denominador comú la riquesa en proteïnes, si bé alguns també són rics en greixos, per la qual cosa el seu consum ha de ser moderat.

Els peixos tenen un gran interès nutricional: el seu valor calòric és, en general, inferior al de les carns, la seva densitat proteica és semblant i en destaca el contingut en àcids grassos poliinsaturats, Omega-3 amb propietats cardioprotectores (en el cas del peix blau). A més, tot i que un 38% dels enquestats pensa el contrari, els peixos congelats són nutritivament iguals als frescs.

Els mariscs que es consumeixen amb més freqüència es poden dividir en dues classes: els crustacis (llagosta, llamàntol, llagostí, nècora, cabra i escamarlà) i els mol.luscs (ostra, petxina de pelegrí, navalla, musclo, escopinya, cloïssa i caragol de mar). Un 65% dels entrevistats per EROSKI CONSUMER no sap que aquests últims tenen una gran quantitat de colesterol, si bé no està associat a elevacions de colesterol sanguini. De la seva banda, els crustacis destaquen per l’escassa quantitat de greixos que tenen.

Quant a les carns, el seu valor nutritiu radica en la riquesa en proteïnes: n’aporten entre un 16% i un 22%. Les carn d’aviram tenen el mateix valor proteic que les carns de boví i porcí, el que varia és la quantitat de greix (del 4% al 25%). Les menys grasses són la vedella, el cavall, el pollastre (sense pell) i el conill, i les més grasses són el porc, el xai i l’ànec.

De forma encertada, el 93% dels entrevistats va apuntar que els embotits tenen un alt contingut en greixos saturats (per això és recomanable disminuir-ne el consum). De la seva banda, el coneixement dels enquestats sobre la fruita seca i l’ou no desmereix. Un 79% d’aquests va indicar correctament que les fruites seques es caracteritzen per la riquesa en proteïnes, greixos insaturats i fibra dietètica, una bona alternativa a les proteïnes animals.

El 84% va indicar, a més, que el rovell d’ou és ric en greix i colesterol (el seu principal inconvenient), tot i que avui dia es considera adequada la ingesta de dos o tres ous a la setmana, encara que es pateixi hipercolesterolèmia o una altra dislipèmia (alteració del metabolisme dels lípids).

Els greixos, “bons” amb moderació

El grup alimentari format pels greixos, els olis i les mantegues també té lloc en una dieta saludable. Proporcionen vitamines liposolubles i àcids grassos essencials i donen palatabilitat i sacietat a la nostra dieta. Això sí, no han de representar més del 30% al 35% del total de la ingesta calòrica.

Per exemple, el 96% dels entrevistats tenia raó quan va indicar que l’oli d’oliva és un greix monoinsaturat cardiosaludable. Quant als aliments rics en àcids grassos Omega-3,causen desorientació entre els entrevistats per EROSKI CONSUMER. Un de cada dos va assegurar que només es poden trobar en els peixos blaus com el salmó, la tonyina i la truita.

Sí que és cert que els àcids grassos Omega-3 més importants són l’EPA o àcid eicosapentanoic i el DHA o àcid docosahexanoic, que el nostre cos pot sintetitzar i que es troben de manera natural en els peixos blaus com el salmó o les sardines, així com en el marisc i altres aliments marins. En canvi, hi ha un altre àcid gras de la mateixa família, l’alfalinolènic, que és essencial i no el sintetitza l’organisme. Es troba en els olis de llavors -soia, blat de moro, gira-sol-, en les fruites seques, en el germen de cereals i, en menys quantitat, en els vegetals verds.

Lactis, millor desnatats

Els lactis són una font important de proteïnes. Els productes desnatats tenen l’avantatge d’aportar menys calories, greixos saturats i colesterol, a més de ser una mica més rics en proteïnes (encara que el 69% dels enquestats va afirmar el contrari).

El valor alimentari del iogurt és similar al de la llet. El primer conté una presència més baixa de lactosa, útil especialment per a aquells que pateixen intolerància a aquesta substància a causa del seu dèficit de lactasa (enzim produït per l’intestí prim per a absorbir la lactosa). Amb tot, cal anar amb compte amb els iogurts de fruites i sabors, perquè solen tenir una gran quantitat de sucre afegit. Un 78% dels entrevistats coneixia aquest inconvenient.

En aquest sentit, el 83% sap que hi ha altres fonts de calci com alguna fruita seca (avellanes, ametlles, nous i cacauets) i les sardines de llauna.

De camí cap a una alimentació saludable

L’Organització Mundial de la Salut proposa 10 passos per a aconseguir un estil de vida saludable:

  • Consumir una dieta nutritiva basada en aliments d’origen principalment vegetal.
  • Menjar fruites i verdures, i pa, cereals, pasta, arròs o patates diverses vegades al dia.
  • Mantenir el pes corporal entre els límits recomanats. L’Índex de Massa Corporal aconsellat és de 18,5 a 25. Es calcula amb el pes en quilograms, dividit per l’altura (al quadrat) en metres.
  • Controlar el consum de greixos (no més del 30% de l’energia diària).
  • Reemplaçar carns grasses per llegums, llenties o carn magra.
  • Ingerir productes lactis baixos en greix.
  • Seleccionar aliments baixos en sucre i prendre sucre refinat amb mesura.
  • Triar una dieta baixa en sal.
  • Limitar la ingesta d’alcohol.
  • Controlar les tècniques culinàries. Les més aconsellables: vapor, forn, planxa o bullit.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions