Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Residències d'ancians : Algunes han de millorar, però la majoria estan bé

Fa menys d'una dècada, els ciutadans majors de 65 anys representaven un 16% de la població espanyola i d'aquí a 20 anys assoliran el 20%, amb la qual cosa seran ja uns 9 milions de persones.

Dotació de personal: suficient, però amb excepcions

/imgs/20000201/tema02.jpg
Un altre paràmetre que parla de la qualitat d’una residència és la seva dotació en personal d’assistència directa (metges, psicòlegs, infermeres, auxiliars, gerocultors…). El desplegament es pot qualificar, en general, de satisfactori, ja que de mitjana corresponen 3,6 persones grans a cada assistent, una cobertura correcta, si bé el 6% de les residències funcionen amb una dotació de personal curta (en una d’elles, per a persones vàlides, pública i ubicada a La Rioja, a cada assistent se li assignaven ni més ni menys que 18 persones). A les d’assistits i mixtos, com és lògic, la cobertura és superior (un assistent per cada dues persones) que a les de vàlids (5,7 persones grans). La dotació més generosa s’ha registrat a les concertades (un assistent per cada 3 persones grans), mentre que a les privades i a les públiques les dades han estat una mica més pobres.

Continuant amb la qualitat de l’atenció personal (la mesurable, perquè l’afabilitat, el respecte i l’afecte en el tracte són difícilment objectives), només el 36% de les residències ofereixen cobertura mèdica permanent, moltes més a les públiques i concertades que a les privades. Quant a l’especialitat del metge, la idònia (geriatre o internista) és més habitual (al voltant del 55%) a les públiques i concertades que a les privades.

Però no tot és la salut. Les persones grans també necessiten distreure’s, passar-s’ho bé, mantenir alt l’ànim, fer una mica d’exercici i entaular relacions amb la resta de companys. Sobre això, tot i que totes les residències organitzen activitats recreatives per ocupar el temps lliure de les persones grans, en dues de cada deu (a les privades, pitjor) les activitats no estan dissenyades d’acord amb un programa amb objectius i un calendari, que és el desitjable.

La podologia, per la seva part, és afortunadament un servei generalitzat. Són moltes les persones grans que concedeixen gran importància a aquesta prestació, a causa dels problemes freqüents relacionats amb els peus que sofreixen les persones grans. Una vegada més, aquest servei és més comú a les públiques (el 96% d’aquestes residències hi compten) que a les privades i concertades. D’altra banda, fisioteràpia i rehabilitació també hi són habituals: n’hi ha en tres de cada quatre residències, més a les concertades i públiques que a les privades, i, lògicament, més als centres per a assistits i mixtos que als de vàlids.

Una mica més d’intimitat, si us plau

El grau d’intimitat que ofereixen aquestes residències a les persones grans no és satisfactori: són encara molt poques aquelles on les habitacions individuals són majoritàries. En aquest apartat, només aproven de mitjana (i sense cap folgança) les públiques, mentre que, també de mitjana, les privades i concertades no assoleixen la proporció d’habitacions individuals estipulada pels tècnics de CONSUMER com a acceptable, el 40% del total. I això malgrat que un dels principals barems de qualitat d’una residència és que obri a les persones grans la possibilitat d’una mica d’intimitat personal. En contra del que es podria pensar, la cambra de bany completa en totes les habitacions (ja siguin individuals o compartides) és molt més freqüent a les públiques que a les privades. Altres prestacions relacionades amb la intimitat, com la possibilitat amb què compten les persones grans de rebre visites a la seva pròpia habitació, d’oferir-los alguna beguda o aperitiu o la possessió de claus personals per guardar les seves pertinences, són freqüents (però no comuns), i més a les públiques que a les privades. El que sí que està del tot estesa és la possibilitat que els residents continuïn amb les seves pràctiques religioses habituals al propi centre.

Quant costen les residències?

Els preus depenen de molts factors: la titularitat de la residència (privada, concertada o pública), les característiques de la persona gran i l’atenció que requereixi (vàlid o assistit), la qualitat de l’habitació i (només a les públiques i concertades) també de la capacitat econòmica del resident. Als centres privats la mitjana que es paga al mes va ser, en aquest informe, de gairebé 150.000 pessetes, encara que cal distingir les que funcionen amb ànim de lucre (unes 175.000 pessetes mensuals de mitjana per persona) i les altres (normalment, de titularitat religiosa), que cobren al voltant de la meitat que les anteriors. A les públiques, l’habitual és que s’estableixi un preu de referència, que en aquest estudi ha suposat 116.750 pessetes al mes de mitjana, si bé a les persones grans que no poden fer front a aquest cost se’ls apliquen altres tarifes, en concret un percentatge (de l’ordre del 75%) sobre els seus ingressos, normalment la pensió. Als centres concertats (a les places concertades, no en totes) els preus són similars als de les residències públiques, però aconseguir una plaça en una de pública o concertada és difícil: s’han de complir uns requisits economicosocials d’admissió. Ara bé, l’escassetat de l’oferta afecta tot el sector: al 71% de les residències estudiades hi havia llista d’espera per als sol·licitants i només són una mica més freqüents a les públiques que a les privades. Destaca el fet que totes les residències guipuscoanes i navarreses estudiades tenien llista d’espera. Ja en un altre tema, una opció interessant per a moltes famílies és que les residències acullin les persones grans només durant el dia i que aquestes puguin dormir a la seva pròpia llar. Així, reben atenció assistencial durant la major part del dia hàbil i poden gaudir de l’ambient familiar durant la resta de la jornada. Però només el 29% de les residències ofereix servei de dia. Aquesta prestació és molt més habitual a les públiques que a les privades i concertades. Destaquen les analitzades a Barcelona (totes les públiques, dues de les tres privades i una de les dues concertades ofereix aquest servei) i Àlaba (totes les públiques i la meitat de les privades).

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions