Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Adaptació a l'adopció

La integració dels xiquets i xiquetes adoptats, en especial de tercers països, a les seues noves famílies requereix d'uns processos i uns temps no exempts de complexitats

Consells

  • És molt important conèixer els antecedents, els esdeveniments, els danys, els traumes i les vivències del xiquet i de la xiqueta adoptada perquè repercuteixen en la seua personalitat, els seus comportaments, el seu caràcter, la seua forma de percebre la realitat, el seu desenvolupament i en la convivència familiar. Estar al corrent d’aquests antecedents permetrà entendre i treballar amb més garanties de bons resultats les seues seqüeles, els seus retards i els seus trastorns.
  • Convé avaluar la situació de la persona adoptada des de tots els àmbits possibles del seu desenvolupament: físic, psicològic i maduratiu, cognitiu i intel·lectual, i social.
  • Cada xiquet té el seu propi ritme d’evolució, tant física com psicomotriu. Forçar-lo pot provocar l’efecte contrari al que es pretén.
  • /imgs/20070101/img.informe.05.jpgÉs necessari dosificar els estímuls que rep el xiquet, ja que un excés pot provocar tant sobreexcitació com inhibicions enfront del que se li ofereix. Normalment, els més petits s’han mogut en un entorn molt reduït. Per a ells tot és nou: sons, espais, olors, moviments, fins i tot el contacte corporal amb els que l’envolten. És molt important que el xiquet vaja reconeixent els pares i la casa com el seu nou entorn. A poc a poc entrarà en joc la resta del cercle familiar i social, ja que en un principi massa cares noves al mateix temps poden confondre i espantar el petit.
  • Si el xiquet que es vol adoptar té més de tres anys és fonamental preparar-se a fons en la psicologia dels xiquets d’aquestes edats per generar confiança en els futurs pares i augurar una adaptació feliç i ràpida en els menors.
  • Si la família no pot superar la por o la inseguretat que provoca la història anterior del xiquet de més de tres anys, és millor acceptar les pròpies limitacions i renunciar a una adopció d’aquestes característiques o, almenys, no precipitar-se i donar-se el temps apropiat per a anar més ben preparat a la trobada amb el petit.
  • Freqüentment els xiquets d’aquesta edat volen conservar alguna cosa de la seua vida anterior (un joguet, una peça de roba), que moltes vegades adquireix el valor d'”objecte transicional” que calma l’angoixa davant el canvi i l’ajuda a desprendre’s de la seua vida coneguda i suportar millor els avatars de la nova situació. És important entendre-ho així i respectar el seu desig. A poc a poc aquests objectes deixaran de ser imprescindibles i el xiquet se n’anirà separant amb naturalitat.
  • Davant uns xiquets que han patit tot tipus de mancances el més fàcil és consentir-los i no establir límits. Els progenitors, però, han de fer entendre al xiquet que són ells els qui tenen l’autoritat , igual com les conseqüències que comporta saltar-se les regles. Això l’ajudarà a establir comportaments adequats des del primer moment dins i fora de la família.
  • Els problemes d’idioma es resolen amb una mica d’atenció i d’interès per a establir un codi de comunicació amb el xiquet, i detectar quan li ocorre alguna cosa, què vol, què és el que li agrada i quins són els seus temors.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions