Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Adaptació a l'adopció

La integració dels xiquets i xiquetes adoptats, en especial de tercers països, a les seues noves famílies requereix d'uns processos i uns temps no exempts de complexitats

L'edat del xiquet, un factor clau

/imgs/20070101/img.informe.03.jpg L’adopció representa canvis molt importants en la vida dels seus petits protagonistes i en els seus processos de desenvolupament psicològic. En el cas d’adoptar un bebè, aquest no és tan conscient de les transformacions que ocorren. En canvi, un xiquet de més edat sí que té consciència del que passa, per bé que de vegades no sàpiga expressar el que sent. Per això cal tenir en compte que l’adaptació també depèn de l’edat de l’abandó i de les seues circumstàncies específiques. Així, com més edat tinga, més probabilitat hi haurà que arrossegue més patiment, més història o més desemparament. Els xiquets i les xiquetes arriben a les famílies espanyoles amb una edat mitjana de més de tres anys, procedents de països amb situacions precàries que els afecten de maneres molt diverses.

El problema principal, per tant, és el desconeixement important d’un passat en què els infants, de mitjana, han conviscut dos anys amb la seua família d’origen i un altre més en institucions d’asil en condicions difícils. La seua assumpció i resposta són claus, encara més si es té en compte que les experiències prèvies al moment de l’adopció són essencials per a la futura adaptació. També és cert, però, que hi ha menors que han crescut amb una família substituta o en un orfenat on l’experiència ha sigut grata i estable emocionalment, i la seua adaptació és molt bona.

Malalties que amenacen

L’herència genètica, la gestació i els primers dies de vida d’un xiquet adoptat són un misteri per a la nova família. Resulta especialment necessari que quan arribe a la seua nova llar siga sotmès a una revisió general perquè reba el tractament adequat i s’evite la transmissió d’infeccions comunes al seu lloc d’origen i ja eradicades o desconegudes al nostre país.

Segons dades de la Guia per a Pediatres de la Coordinadora en Defensa de l’Adopció i l’Acolliment (CORA), més del 25% de les patologies que sofreixen els xiquets adoptats fora d’Espanya estan relacionades amb el retard en el desenvolupament neuromaduratiu (problemes per controlar els esfínters, trastorns en el rendiment i l’aprenentatge escolar, dislèxia, disgrafia, etc.), amb l’anèmia, la parisitosi estomacal i els problemes de son, encara que en el 95 % dels casos el tractament és efectiu a curt i mitjà termini. En aquest informe també es destaca que els problemes mèdics més importants dels xiquets adoptats fora de les nostres fronteres són els psicològics i el retard psicomotor, conegut també com “síndrome de l’orfenat“. Aquest últim el pateix ni més ni menys que el 30% dels xiquets adoptats.

En relació amb l’estat dubtós d’alguns orfenats, són freqüents els casos d’estrabisme, associats al creixement dels xiquets en entorns molt reduïts i com a conseqüència de no haver sortit a l’exterior de manera continuada. Aquesta afecció sol donar-se en certs tipus d’orfenats, semblants als dels anys 50, en els quals es col·locaven llençols als costats del bressol de l’infant perquè no veiés el seu entorn, i evitar així que molestés els altres. Aquesta pràctica impedia que el bebè arribés a fixar la vista de manera normal. També són molt comunes les infeccions respiratòries provocades per una ventilació insuficient i una mala alimentació facilita el contagi de tots els xicotets.

La detecció ràpida d’aquestes patologies i d’altres és determinant per a la seua cura. Per aconseguir-ho és necessari que l’avaluació mèdica es faça en els tres primers dies. El fracàs en la identificació i en la intervenció precoç dels problemes de salut (entre un 20-30% dels xiquets presenta problemes mèdics seriosos, i en gairebé la meitat dels casos no van ser reconeguts o sospitats abans de l’adopció) pot no afectar només la qualitat de vida d’aquests xiquets i xiquetes en el seu desenvolupament físic, emocional i intel·lectual futur, sinó que també pot conduir a incrementar les dificultats d’adaptació i integració en la nova unitat familiar, i originar amb això el fracàs de l’adopció.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions