La salut de la pell

Acne: Quan el rostre esclata

Per a evitar lesions més greus i duradores és fonamental visitar el dermatòleg amb l'aparició dels primers granets
1 Gener de 2011
Img salud listado 715

Acne: Quan el rostre esclata

/imgs/20110101/salud2-1.jpg
“Juventud, divino tesoro”, deia el poeta. No obstant això, el desvetllament d’aquesta etapa vital també és una època de revolució hormonal que, de vegades, passa factura a la cara. La majoria d’adolescents pateix el, sovint, molest acne, un problema dermatològic que també pot afectar els adults a causa de diverses raons. Quan això ocorre, els dermatòlegs aconsellen visitar la seva consulta amb l’aparició dels primers granets per a evitar lesions més greus i duradores en el temps.

L’acne és una malaltia de la pell molt comuna, visible i antiestètica, que es desenvolupa en diferents etapes de la vida com l’adolescència, la joventut i la de l’adult jove. En aquestes edats, mostrar una bona imatge corporal és per a molts, determinant.

Per aquest motiu, el benestar psíquic de les persones afectades, a més de l’abast de les seves lesions, és una raó de pes suficient per a iniciar un tractament que esborri l’indesitjable acne de les regions corporals afectades, que són les més riques en la producció de greix i, desafortunadament, les més exposades i difícils d’amagar: cara, coll, espatlles, esquena i tòrax.

L’acne i les seves lesions

/imgs/20110101/salud2-2.jpg
L’acne vulgar, també anomenat polimorf, apareix en zones seborreiques localitzades en la cara i en la part superior del tòrax. El motiu és perquè són àrees de pell riques en producció de sèu i això afavoreix la posterior aparició de les lesions típiques de l’acne. La seqüència dels fets és la següent: en la majoria dels casos, l’acne debuta en l’adolescència perquè les hormones adrenèrgiques actuen sobre petits pèls invisibles (els fol.licles pilosos) de la cara i del tronc, que s’inflamen. A continuació, es registra un augment del greix que obstrueix aquests fol.licles i, en conseqüència, es formen uns granets vermells que s’omplen de pus i altres lesions més profundes que després cicatritzen. Finalment, en aquest terreny gras el bacteri propionibacterium acnes, que es troba en la superfície de la pell, colonitza les zones dèrmiques riques en sèu i origina la inflamació característica d’aquests grans.

/imgs/20110101/salud2-3.jpgEl resultat és un rostre i un tronc esquitxats amb diferents tipus de granets (negres, blancs, vermells, amb pus i també grans i dolorosos) que es distribueixen de forma aleatòria. Així, entre les lesions típiques d’aquesta afecció cutània figuren els sèus (o greix que apareix primer), els barbs (o típics porus de la pell que es taponen i que també es coneixen com a punts negres, tot i que també pot haver-hi grans blancs) o les pústules (aparició de pus en grans vermells). Les pàpules (grans prèviament vermells que després s’inflamen), els nòduls (lesions més profundes que fan mal), les màcules (o zones de la pell descolorides després d’una lesió acneica que confereix al rostre un aspecte inflamat) i les cicatrius resultants de les diferents lesions són altres de les cares de l’acne.

Més enllà de l'adolescència

La cadena de canvis físics que condueixen a l’aparició de l’acne s’alenteix amb els anys, encara que hi ha una franja d’edat, compresa entre els 35 i els 40 anys, que el pateix cada vegada més. Es tracta, especialment, de dones que sofreixen un estat de nerviosisme per diverses raons familiars i laborals, l’alimentació o l’estrès, factors que poden perpetuar-lo. De fet, el tipus més freqüent és l’acne persistent, el que sorgeix en l’adolescència però que es manté en l’edat adulta. Però també existeix l’acne “d’inici tardà”, que sorgeix en persones de més de 25 anys que mai ho havien patit abans.

Segons les últimes dades facilitades per l’Associació Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), durant l’adolescència i la joventut, l’acne és la malaltia més prevalent, ja que afecta el 80% dels joves dels dos sexes entre els 12 i els 18 anys, mentre que a partir dels 19 i fins als 24 anys ja afecta un percentatge més baix, en concret una quarta part dels que es troben en aquesta franja d’edat.

Tractament: al més aviat possible i a la carta

/imgs/20110101/salud2-5.jpg
Moltes persones consideren l’acne un mal inevitable a causa dels canvis hormonals que es produeixen en l’adolescència i la joventut, i pensen que amb el temps desapareixerà per si sol. Encara que això és cert en part, si el procés s’abandona a la seva sort el més probable és que els afectats acabin amb la cara i altres parts del cos marcades pels episodis d’acne juvenils de forma inconfusible i per sempre.

Per aquesta raó, els experts insisteixen cada vegada més que deixar passar el temps, sense iniciar un tractament, és un error. Encara que l’acne no es pot prevenir (ja que es desconeix quan s’iniciaran els canvis hormonals que el dispararan), sí que es pot tractar de forma precoç quan apareixen els primers senyals amb la finalitat de frenar-lo i d’evitar danys posteriors, com les cicatrius.

Cal tenir en compte que l’inici del tractament no sempre el marca la gravetat de l’acne (és a dir, si aquest es troba molt estès, té lesions molt profundes, nòduls i quists), sinó el malestar psicològic de l’afectat. Això es deu al fet que hi ha persones que es troben tan deprimides que necessiten que se’ls apliqui un tractament mèdic al més aviat possible perquè l’acne desaparegui de la seva cara, tot i que aquest no sigui greu.

Quant als remeis dermatològics disponibles en l’actualitat, la finalitat de tots aquests és reduir l’aparició dels nous grans que neixen i guarir els que ja hi ha, encara que el pacient ha de tenir paciència i ser constant, perquè la millora no es comença a notar fins passades quatre setmanes, segons subratlla la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc) en la seva ”Guia Pràctica de la Salut. Malalties de la pell i el pèl”.

L’acne es pot controlar amb tractaments tòpics que contenen medicaments antibiòtics, peròxid de benzoïl i retinoides. Són cremes i sals que s’apliquen sobre la pell, però que sempre s’han d’utilitzar sota control mèdic. També es tracta amb fàrmacs, com els antibiòtics per via oral o bé amb hormones, que tenen l’objectiu de controlar la producció excessiva del greix que condueix a la formació de l’acne. En els casos d’acne rebel es pot utilitzar la isotretinoïna -més popular per la marca Roacutan®-que resulta beneficiosa per controlar el factor gras, les hormones i els bacteris que intervenen en l’aparició de l’acne. Encara que, a causa dels seus efectes secundaris, perquè resseca la pell, augmenta el nivell de lípids en sang i en dones embarassades pot causar danys en el fetus, sempre s’ha d’utilitzar sota control mèdic.

Les persones que ja tenen cicatrius i marques poden recórrer a solucions cosmètiques, entre les quals figuren els pílings i altres tractaments per a combatre la sequedat excessiva del rostre. Després d’aplicar alguna de les opcions terapèutiques disponibles, l’acne remet i s’aconsegueix controlar al cap d’uns sis mesos i un any en la majoria dels casos, al voltant del 80%. Per aconseguir-ho, s’ha d’aplicar el tractament més apropiat per a cada tipus de pacient i és fonamental no abandonar-lo si es volen aconseguir bons resultats. Amb el temps, l’acne pot tornar a aparèixer, però si ja s’ha controlat una vegada de manera correcta, reapareixerà de forma menys intensa i serà més fàcil de frenar.

Amb l'aparició dels primers grans...
  1. /imgs/20110101/salud2-4.jpg
    Convé visitar aviat el dermatòleg.
  2. S’ha d’evitar l’estrès.
  3. No s’ha abusar de l’exposició solar. Encara que en la justa mesura prendre el sol incideix de forma positiva sobre el gra, l’abús pot empitjorar alguns casos d’acne.
  4. Cal mantenir una higiene correcta sense arribar a l’excés. Segons cada pell, s’ha de netejar una o dues vegades al dia, amb sabons suaus o per a pells amb acne. L’eixugada s’ha de fer de manera suau i sense fregar i cal mantenir els cabells nets i apartats de la cara.
  5. Els aliments grassos, com la xocolata, no produeixen acne, per la qual cosa no cal suprimir-ne cap en concret, tret que les persones afectades notin que empitjoren en prendre’ls. En qualsevol cas, s’ha de seguir una dieta sana, sobretot en casos d’obesitat.
  6. Les dones susceptibles de patir acne han d’evitar el maquillatge i els cosmètics grassos perquè taponen els porus. Es poden utilitzar aquells en l’etiqueta dels quals posi “no comedogen”, “lliure d’olis” o “no produeix acne”. I han de deixar aconsellar-se pel metge.
  7. En els homes, és possible que l’afaitat agreugi la situació, per la qual cosa és preferible evitar-lo. Cadascú haurà d’esbrinar si li perjudica menys utilitzar la maquineta elèctrica o les fulles.
  8. No s’han d’intentar rebentar els grans ni manipular les lesions, ja que si es fa es trenquen cap a l’interior, augmenten de mida i això provoca una inflamació més gran.
  9. Les persones que ja s’han quedat amb marques es poden sotmetre a un tractament cosmètic específic.
  10. Els medicaments per a l’acne poden provocar irritació, enrogiment i cremor. Al principi es poden utilitzar en menys quantitats i en dies alterns (sempre que així ho prescrigui el metge) i augmentar-los a poc a poc. S’aconsella aplicar-los després d’haver-se rentat i eixugat bé i evitar el contacte amb els ulls.
  11. Amb tractament, l’acne tarda a millorar quatre setmanes. Després cal continuar fins al final i no abandonar-lo per a evitar recaigudes.

Fonts: Guia Pràctica de la Salut. Unitat 12: Malalties de la pell i el pèl, de Semfyc, i Aurora Guerra, cap de Secció de Dermatologia de l’Hospital Doce de Octubre, de Madrid, professora titular de la Universitat Complutense de Madrid i membre de l’Associació Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV). (www.auroraguerra.com)