L’OMS estudia reduir a la meitat les quantitats màximes recomanades per al consum de sucre. Què significa?
Passar del 10% actual a un 5%. És a dir, que de totes les calories que ingerim cada dia, les que procedeixen dels sucres senzills no suposin més del 5%. En una dieta de 2.000 kcal diàries, són uns 25 grams de sucre. El contingut aproximat de quatre sobrets.
Sembla poc…
Sí, i per això és important aclarir a què ens referim quan parlem de sucre. Si només pensem en el sucre de taula i en els aliments ensucrats (la xocolata o la mel), el consum diari per persona s’acosta als 30 grams de sucre, segons el Ministeri d’Alimentació. Això equival a uns 10 kg de sucre per persona cada any, i és només el que es veu. A això cal afegir els altres aliments que contenen sucres senzills (encara que no ho sapiguem). Les dades indiquen que el consum anual per persona es troba entre els 25 kg i els 30 kg de sucres senzills.
Quins aliments amaguen sucres?
El sucre, en molts casos, s’identifica pel sabor, encara que hi ha excepcions. La tònica, per exemple, és de gust amarg per la quinina, i en canvi té una quantitat de sucre enorme. Altres aliments salats, com la salsa cèsar, la maionesa o el quètxup també contenen uns nivells de sucre que es podrien disminuir. I, per descomptat, les begudes ensucrades, els “refrescs”, contenen moltíssim de sucre: uns 35 o 40 grams per llauna. És a dir, uns cinc sobrets de sucre.
A què es deu l’afició al consum de sucres?
Les tries alimentàries estan influïdes per altres condicionants, a més del sabor. Per exemple, pels preus, pel fet que quan comprem tinguem uns aliments i no uns altres a l’altura dels ulls o perquè als restaurants el primer que aparegui en la carta de postres siguin pastissos i gelats.
Quins riscos per a la salut té l’excés de sucre?
La càries dental, una de les malalties més prevalents, es deu a un contacte directe del sucre amb les dents. A més, quan ingerim sucres senzills, es produeixen unes puntes de glucosa en sang que obliguen el cos a reaccionar. La defensa natural de l’organisme és empaquetar unitats de glucosa i emmagatzemar-la en les diferents cèl.lules. Per fer això, necessitem utilitzar la insulina que produeix el pàncrees, però de vegades arribem a esgotar aquesta producció. Llavors sorgeixen altres problemes.
Per exemple?
Els més coneguts són l’augment de pes i la diabetis de tipus 2 en les persones grans. Cal pensar que el sucre també és energia, són quilocalories. I és molt important mantenir un equilibri entre el que consumim i el que gastem. La manera més fàcil d’empaquetar energia és fer-ho en forma d’hidrats de carboni, de glucosa o de greix. Si abusem dels sucres, el cos no pot esmorteir els beneficis de les calories i comencen a desbocar-se totes les vies metabòliques.
Aplicar un impost als productes ensucrats ajudaria a reduir-ne el consum?
Algun estudi indica que un augment de l’1% en el preu de les begudes ensucrades pot ser capaç de disminuir-ne un 10% el consum. Als Estats Units, s’ha experimentat augmentant un centau per centímetre cúbic de beguda i s’ha observat una disminució lleugera en el seu consum. Aquí hi ha experiències amb el tabac: elevar els impostos produeix una disminució del consum. El que passa és que l’alimentació és un terreny molt més complex perquè els consumidors tendim a “tapar forats” i, a diferència del tabac, tenim alternatives per fer-ho. Per exemple, amb aliments rics en greixos.
Llavors, quina seria la solució?
Potser la solució és més eclèctica i consisteix en una combinació d’estratègies: augment d’informació nutricional, portar la gastronomia a les escoles, oferir més formació nutricional i aplicar gravàmens, però no només en sentit pejoratiu, sinó també estimulant els aliments més saludables amb preus més atractius. Per descomptat, també és important treballar amb la indústria alimentària perquè redueixi les quantitats de sucre, igual que es fa amb la sal o amb els greixos. Malgrat això, no podem oblidar que la decisió final la té el consumidor i que això és una qüestió de corresponsabilitat. El fonamental és apoderar les persones per a destriar entre diversos aliments i tenir clar que un producte no fa la dieta.