Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

^

OBJECTIU: VIURE SENSE PLÀSTIC

VUIT MILIONS DE TONES D'AQUEST MATERIAL ACABEN CADA ANY ALS OCEANS, XIFRA QUE EQUIVAL A UN CAMIÓ DE RESIDUS PER MINUT. DE LA CUINA AL BANY, DE CASA A L'OFICINA I Al SUPERMERCAT, ÉS DIFÍCIL IMAGINAR UNA VIDA ON EL PLÀSTIC NO SIGUI OMNIPRESENT. MENTRE LES EMPRESES I ELS GOVERNS HI REACCIONEN A POC A POC, DESCOBREIX QUÈ POTS FER TU PER LLUITAR AMB AQUESTA CRISI AMBIENTAL QUE AMENAÇA EL FUTUR DEL PLANETA.

 

Fa ara un any va entrar en vigor a Espanya la llei que obliga els establiments a cobrar les bosses de plàstic, encara que el cert és que molts negocis van adoptar aquesta mesura ja fa uns quants anys. Aquesta obligació suposa un pas previ a una prohibició que arribarà de forma esglaonada el 2020 i el 2021 a tota la Unió Europea. En aquell moment no es podran comercialitzar productes plàstics d'un sol ús com ara plats, coberts, gots o palletes, a més d'alguns tipus de bosses de plàstic (es podran vendre les que s'elaborin amb material compostable o les de menys de 50 micres que tinguin almenys un 50% de plàstic reciclat).

Mesures que reflecteixen una consciència social que prioritza la cura del medi ambient i que marquen el camí a seguir, tot i que encara calgui fer-hi molt més, com afirma Julio Barea, de Greenpeace: "No podem continuar permetent-nos els envasos d'un sol ús; en el seu lloc, cal promoure els reutilitzables, com quan abans es reomplien els cascos de les begudes". De moment, el consum de bosses de plàstic a Espanya ha passat de 317 bosses per habitant el 2004 a 144 el 2014, segons dades del sector. Així i tot, no en són poques.

Tanmateix, les coses empitjoraran en comptes de millorar. Segons el Servei d'Informació Química Independent (ICIS, per les seves sigles en anglès), s'estima que la producció de plàstic global s'incrementarà des dels 250 milions de tones manufacturades el 2015 a uns 380 milions el 2025, un 52% més. En aquell moment, si no es prenen mesures urgents, bussejarà als oceans una proporció alarmant: per cada tres tones de peixos n'hi haurà una de plàstic, d'acord amb un estudi de la revistra Science.

Puntes de cigarrets (elaborades amb acetat de cel.lulosa, un tipus de plàstic que pot trigar més d'una dècada a descompondre's), embolcalls, bosses... i ampolles de plàstic: una quantitat ingent de residus amb un impacte greu sobre l'ecosistema marí i la salut de les persones. I una dada més: el que veiem en aigües o platges és tan sols la punta de l'iceberg.

MENGES PLÀSTIC?

La resposta no és tan òbvia com sembla. La majoria dels plàstics no es biodegraden, sinó que es fragmenten fins a convertir-se en microplàstics (de menys de 5 mm) que poden ser ingerits pels peixos i d'aquí passar a la cadena alimentària. Encara que, segons un estudi de la FAO, els humans probablement només ingerim quantitats ínfimes de microplàstics i encara no hi ha estudis concloents sobre els seus efectes en la salut, aquests compostos sí que afecten greument la vida aquàtica.

S'han trobat materials plàstics bloquejant les vies respiratòries i els estómacs de centenars d'espècies, com ara tortugues o dofins, però també en la sal de taula comercial, segons l'informe "L'estat dels plàstics de l'ONU" (2017). A més, "no es poden digerir un cop empassats. Els més petits poden formar part de l'alimentació del zooplàncton; un fet rellevant, perquè en aquest i en el fitoplàncton es troba la base del funcionament biològic d'oceans i llacs", explica Francisco Pineda, director del departament de Biodiversitat, Ecologia i Evolució de la Universitat Complutense de Madrid.

"Gairebé el 20% dels residus urbans correspon a plàstics, sobretot envasos i embolcalls que es podrien fabricar a partir de fustes de diferents tipus, palla o paper", explica Pineda. Els plàstics presenten diferents nivells de contaminació, ja que la seva degradació depèn dels materials amb què estigui en contacte i del medi on es trobin: no és el mateix en un medi terrestre que en un d'aquàtic, per exemple. A més, "els plàstics de polietilè veuràs sota les sigles PET i de polipropilè es poden reciclar millor que no els de poliestirè [PS, més contaminants químicament. Els que s'elaboren a partir de midó serien una via transitòria, relativament millor per la seva possibilitat de biodegradació".

L'impacte del plàstic també és visible d'altres maneres. Les bosses poden bloquejar vies fluvials i agreujar els desastres naturals, "obstruir embornals i proporcionar un lloc de cria a mosquits i plagues, fet que augmenta la incidència de malalties transmeses per vectors, com la malària", sosté l'informe de l'ONU. Els vectors (persones, animals o microorganismes) són agents transmissors de patògens.

Els productes d'escuma de poliestirè, presents en articles com els plats d'un sol ús i les safates d'aliments, "contenen substàncies potencialment cancerígenes com l'estirè i el benzè, altament tòxiques, que poden filtrar-se en aliments i begudes", afegeix Pineda. Als països pobres, els residus plàstics es cremen sovint per a generar calor o per a cuinar, i això els exposa a emissions perjudicials per a la seva salut.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto