Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

^

AL·LÈRGIES: MÉS ENLLÀ DE LA PRIMAVERA

UN DE CADA QUATRE ESPANYOLS PATEIX ALGUN TIPUS D'AL·LÈRGIA, I ES PREVEU QUE LA PREVALENÇA CONTINUARÀ AUGMENTANT LES PRÒXIMES DÈCADES. UN PROBLEMA EN QUÈ INFLUEIXEN FACTORS COM LA CONTAMINACIÓ, EL CANVI CLIMÀTIC I EL CONTACTE AMB NOUS MATERIALS. PERÒ N'HI HA MÉS.

"Mai no havia tingut al·lèrgia..."

 

Una frase que sentim cada vegada amb més freqüència i que sembla que respon a una tendència o una maniobra de màrqueting. Però no es tracta d'una moda, sinó d'una epidèmia que progressa ràpidament. Aquesta patologia afecta cada vegada més nadons, nens i joves (pot aparèixer en qualsevol moment de la vida), i es manifesta sobretot en la pell i les vies respiratòries, però pot afectar tot l'organisme. Per a entendre per què hi ha cada vegada més al·lèrgics, convé considerar algunes claus que afecten aquestes patologies:

  • Contaminació i canvi climàtic. Les micropartícules de gasos contaminants que emeten, per exemple, els motors de combustió queden suspeses en l'ambient i conformen la famosa boina negra que cobreix les grans urbs. El diòxid de nitrogen i l'ozó a nivell del terra que respirem diàriament provoquen canvis químics en certs al·lèrgens en l'aire i poden elevar la seva potència, segons un estudi de la Societat Estatunidenca de Química. A més, aquests contaminants es fixen en al·lèrgens com els pòl·lens, i potencien la seva acció irritant. Això, unit al canvi climàtic que ha elevat les temperatures per l'efecte d'hivernacle, ha fet que augmenti la sensibilització a pòl·lens d'hivern que el fred d'abans neutralitzava, com el de les plantes cupressàcies (xiprers, bardisses de jardí...), i que es prolongui l'efecte dels primaverals. De fet, hi ha nombrosos estudis que demostren que hi ha hagut un gran increment de sensibilització als al·lèrgics de les gramínies, l'olivera i arizòniques. Per això, en algunes ciutats s'estan substituint les bardisses amb aquestes plantes i els famosos plàtans de passeig per altres espècies vegetals menys agressives per als al·lèrgics.
  • Al·lèrgens domèstics. Les millores en l'aïllament de les cases i la poca ventilació han provocat un augment en la concentració d'al·lèrgens en espais tancats com els domicilis, les oficines i els centres comercials i de lleure. Els àcars de la pols han trobat un residencial de luxe en aquests llocs, igual que els fongs ambientals procedents dels sistemes d'aire condicionat i les mascotes. Una casa neta i ventilada pot ajudar a reduir les al·lèrgies al domicili.
  •   Menys lactants i més biberons. L'Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna en exclusiva fins als 6 mesos d'edat (i fins als dos anys combinada amb aliments sòlids) com a recurs per a pal·liar l'augment alarmant d'infants amb problemes al·lèrgics. Segons l'Acadèmia Americana d'Al·lèrgia, Asma i Immunologia, molts estudis científics demostren que la llet materna és el millor modulador del sistema immunitari del nadó. La disminució de la lactància i la introducció precoç d'aliments sòlids són dos factors que influeixen en l'aparició de l'asma al·lèrgic i les intoleràncies alimentàries en la infància i adolescència.
  • Nous materials, noves al·lèrgies. Components afegits a les fibres tèxtils, derivats plàstics en aparells electrònics, complexos químics en productes cosmètics i d'higiene... Són legió les noves substàncies que s'han incorporat a la nostra vida i que de vegades s'amaguen darrere de reaccions al·lèrgiques tardanes, pel fet que abans no hi estàvem exposats.
  • Canviar d'aires. Rohit Divekar, al·lergòleg de la famosa clínica Mayo a Rochester (Minnesota, Estats Units), assegura que moltes de les al·lèrgies sobtades al pol·len o ambientals que apareixen en la maduresa es deuen comunament a un canvi d'hàbitat, a la mudança d'una zona geogràfica a una altra completament diferent.
  • Diagnòstics mil·limètrics. Les estadístiques confirmen que la prevalença de les malalties al·lèrgiques ha augmentat les últimes dècades, però també és cert que els avenços clínics i tècnics, com el diagnòstic molecular, han fet possible la detecció de patologies d'aquesta mena que abans es desconeixien. Així, el que abans eren "problemes digestius crònics", ara se sap que poden ser deguts a la intolerància o al·lèrgia al gluten, la proteïna del blat que els celíacs no poden ni olorar.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto