Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

SEGURETAT ALIMENTÀRIA: I AIXÒ, M'HO PUC MENJAR?

SOVINT, QUAN OBRIM LA NEVERA, TENIM DUBTES RESPECTE DEL BON ESTAT DELS ALIMENTS. CARN, PEIX, FRUITA, VERDURA I MOLTS ALTRES PRODUCTES ES DETERIOREN AMB FACILITAT, I ELS REMEIS CASOLANS PER A EVITAR EL MALBARATAMENT ALIMENTARI, MOLTES VEGADES POSEN EN RISC LA NOSTRA SALUT. APRÈN A LLEGIR QUÈ VOL DIR CADA PRODUCTE SEGONS QUIN ASPECTE PRESENTA.

 

L'escena es repeteix diàriament en milions de llars. Obrim la nevera i ens colpeja una olor característica de carn passada. O potser la coliflor té taques marrons, les maduixes estan cobertes de floridura o el formatge curat que ja està unes setmanes al fons de la prestatgeria s'ha fet malbé. Davant de l'alternativa de llençar-ho tot a les escombraries, molts opten per rascar la superfície, rebutjar la part exterior o rentar els filets de pit de pollastre en l'aigua de l'aixeta. Però són pràctiques segures o hi ha un risc per a la salut?

LA MANIPULACIÓ IMPORTA

S'estima que la meitat de les intoxicacions alimentàries ocorren a casa, per errors en la manipulació o en la conservació dels aliments. Per a evitar-ho, el transport ha de ser tan breu com es pugui i cal mantenir sempre la cadena de fred, ja que la calor afavoreix la reproducció dels bacteris. I un cop a casa, ens hem d'assegurar que cada aliment anirà al seu lloc corresponent: les taronges, per exemple, a la nevera; els plàtans i els tomàquets, a fora; i la carn i el peix "ben envasats i a la part inferior de la nevera, perquè si regalimen una mica no facin malbé altres productes. Aquests últims es poden conservar tres dies", adverteix Gemma del Caño, llicenciada en Farmàcia i màster en Innovació, Biotecnologia i Seguretat Alimentària. Però no hi ha unes regles fixes, ja que dependrà de la temperatura o del grau de maduració dels productes, entre altres factors. "A més, a l'interior de la nevera, la temperatura ha d'estar al voltant dels 6 °C, encara que també depèn de si està molt plena", afegeix l'experta.

Per a minimitzar el malbaratament alimentari, la planificació es fonamental. "No es tracta només de fer una compra responsable i adequada a les nostres necessitats, sinó també de tenir una bona rotació dels productes a la nevera i al rebost, com ara passar a la part de davant els que tinguin una data de caducitat o de consum preferent més pròxima", aconsella la dietista-nutricionista Beatriz Robles.

Un exemple de bones pràctiques als establiments de compra és "comprar les fruites amb diferents maduracions, per a consumir les que ja estiguin madures primer i deixar temps a les altres. Així no es fan malbé", explica Del Caño. Quan arribem a casa, hem de repartir els aliments en racions i congelar els que no hàgim de consumir aviat, tancant bé els envasos per a evitar que els aliments es cremin; és a dir, que el gel penetri a l'interior i faci que es deshidratin i que afectin la textura i el sabor.

COMPTE AMB LES SOBRES

Si després d'un àpat queden moltes sobres, pensa si de debò les has de consumir els dos dies següents: en cas d'afirmativa, transvasa-les a un envàs net, no les refrigeris al mateix plat. Si no, l'ideal és congelar-les immediatament; així, la seva qualitat higiènica es mantindrà molt elevada. Si deixem les sobres a la nevera i decidim congelar-les quatre dies després, "tots els microorganismes que s'hagin desenvolupat durant aquest temps sobre el producte cuinat encara bellugaran quan els descongelem", afirma Robles.

Encara que a casa generalment tendim a valorar si un producte és segur depenent de les seves característiques organolèptiques (olor, color, textura...), convé recordar que alguns microorganismes patògens (els que causen malalties) es poden desenvolupar en els aliments sense que es produeixi cap alteració visible. Per això no ens hauríem de refiar dels nostres sentits per a decidir si ens ho mengem o no. D'altra banda, els microorganismes alteradors són els que produeixen un deteriorament en l'olor, el color i el sabor dels aliments (fonamentalment bacteris, encara que també llevats).

Pel que fa a la seguretat alimentària, segons explica Del Caño, no hi ha gaires certeses categòriques: "Tot depèn del producte, de la gravetat del perill i de la probabilitat que passi". És a dir, cada aliment és diferent i cal valorar el risc per separat.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto