Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Noves tecnologies

^

EL DOBLE TALL DE LA PRIVACITAT A INTERNET

LA TERCERA VEGADA QUE MIRES UNA HABITACIÓ D'HOTEL, AQUESTA HA PUJAT DE PREU. SI PARLES AMB LA MARE D'UN PRODUCTE PER WHATSAPP, REPS ANUNCIS RELACIONATS A GOOGLE. ELS MISSATGES ESTAN ENCRIPTATS DE DEBÒ? QUÈ DIEM, AMB QUI EN PARLEM I COM EN PARLEM CONSTRUEIX UN PERFIL PERSONAL QUE CIRCULA DE PRESSA PER LES MANS ANÒNIMES DEL MÓN DIGITAL. I GAIREBÉ SEMPRE AMB LA INTENCIÓ DE FER NEGOCI.

 

On ets, quina música escoltes, quins arxius descarregues o què diuen els missatges que intercanvies -i amb qui-. Molts internautes descartarien de ple atorgar permisos perquè algú tingui accés a aquesta informació personal, però en realitat és molt probable que ja ho hagin fet. Així ho afirma un estudi recent coordinat per dos acadèmics espanyols, Juan Tapiador, de la Universitat Carlos III, i Narseo Vallina-Rodríguez, d'ICSI (Universitat de Berkeley, dels Estats Units), que analitza les aplicacions preinstal·lades en més de 1.700 telèfons Android d'arreu del món (més del 80% del mercat).

Passa tot sovint. El retargeting (adreçar-se a usuaris que abans han interactuat amb una marca determinada) i les tècniques de venda per Internet són com més va més sofisticades, invasives i opaques. Recullen dades de les nostres navegacions i fins i tot del contingut de missatges i correus electrònics. On és el límit ètic i legal? Fabricants, operadores, programadors i grans comerços, entre d'altres, tenen accés a les dades dels internautes i resulta gairebé impossible discriminar quanta informació compartim quan naveguem.

Pot ser que les aplicacions de Google Play ens demanin permisos d'accés, però no és el cas de les que ja van instal·lades amb el sistema operatiu. I l'entramat de permisos es complica a mesura que actualitzem les apps i hi interactuem. Programes espia, píxels de control (imatges que serveixen per a monitorar l'activitat a Internet), cookies o galetes...

"TOTS TENIM UN VALOR".

Sens dubte, el més valuós del món digital són les dades dels clients. Les empreses digitals es valoren per les dades, i la lluita per aquestes és aferrissada: la informació que s'extreu de les nostres navegacions, les descàrregues, les valoracions que deixem i, per descomptat, els nostres comentaris en les xarxes socials. "Tot el que aportem de la nostra vida digital (i no digital, perquè la real ja és gairebé una extensió de la primera) és valuós per al sistema, fins al punt d'atorgar-nos una puntuació com a usuaris (scoring). Tots tenim un valor econòmic i, segons aquest, en el futur podrem gaudir d'uns serveis o d'altres. Tot ja no és per a tots", sosté Jesús Hernández, expert en màrqueting digital.

Imagina que vols sol·licitar un préstec per a un cotxe. A hores d'ara, l'entitat financera vigila uns indicadors que tenen a veure amb la nostra nòmina, l'historial creditici, l'aval que puguem aportar o el nostre saldo mitjà: tot un perfil que ajuda a reduir riscos, però que no garanteix la devolució dels diners prestats. Per això, ja hi ha sistemes que ajuden les entitats a saber-ne més sobre els clients. Les nostres navegacions diuen al sistema on som, les fotos que pugem a les xarxes informen del nostre estil de vida i els comentaris fan el mateix amb les nostres conductes i intencions.

"Si quan accedim a una xarxa social els amics amb qui conversem no són els més recomanables (des d'un punt de vista financer), si les fotos que mostrem no s'han fet en els millors moments i la conducta que reflectim no és la més encertada, no serà estrany que no ens donin un préstec o que no puguem accedir a determinats serveis", argumenta Hernández, també doctor en Economia de l'Empresa per la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Els algorismes d'intel·ligència artificial ja indiquen els tipus de paraules que introduïm en els textos, en els àudios o en qualsevol tipus de comunicació que fem. I ho fem cada dia, contínuament, a les xarxes socials, WhatsApp, comentaris a notícies...

Enfront d'aquest trànsit de dades ingent, l'usuari s'hi manté ignorant en gran manera, "tret que sigui un expert i sàpiga com intercanvien informació els llocs web, què és una galeta, com funciona la publicitat en línia... Hi ha un sistema complex d'intermediaris que inclouen licitacions en temps real perquè un bàner determinat acabi al teu navegador, segons els interessos de l'usuari", afirma Ángel Cuevas, investigador del departament d'Enginyeria Telemàtica de la Universitat Carlos III a Madrid.

CAL LLEGIR ABANS D'ACCEPTAR.

Internet no existiria sense la informació que, de manera conscient o inconscient, donem al sistema perquè funcioni correctament, però "també és cert que mai no es va concebre comercialment, ni perquè fos segura ni privada", afegeix Hernández. De fet, si ho fos, mai no ens podríem beneficiar dels avantatges que ens ofereix i que la majoria de vegades exigim quan ens connectem a Internet. "En 30 minuts de navegació lliurem les nostres dades a més de 100 empreses de tota mena", puntualitza.

Quan ens unim a les xarxes socials, acceptem uns termes i unes condicions on s'especifica que tots els textos són analitzats mitjançant eines de machine learning ('aprenentatge automàtic'). Moltes aplicacions per a mòbils actuen de la mateixa manera per a accedir a un servei determinat, i el Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea obliga que s'informi l'usuari de totes les terceres parts que hi ha en una web i quin tipus d'informació es comparteix amb aquestes. "Una altra cosa és que després l'usuari accepti els termes d'ús sense llegir-los. Al final, gairebé ningú no ho fa per una qüestió de temps i de simplicitat", explica Cuevas.

COM RASTREGEN LES NOSTRES DADES?

Les primeres dades que es capturen s'anomenen "actives", i són aquelles que els usuaris donem de manera voluntària i conscient. Les dades passives, d'altra banda, es recullen sense que el client sàpiga quina informació es capta o amb quina finalitat. Les pàgines web han d'informar sobre les cookies o galetes que s'insereixen en els seus navegadors, però poques persones dediquen el temps necessari a entendre el seu funcionament; convé no acceptar cegament.

Però què són aquestes galetes?' Es tracta de petits arxius d'identificació personal que crea la pàgina on ens trobem i que són enviats i compartits per una xarxa d'intervinents repartits arreu del món. Si visitem el web d'un producte i seguidament naveguem al nostre diari preferit, rebrem anuncis de productes relacionats. Però la cosa no acaba aquí: a més, és fa un monitoratge de tota la nostra activitat digital i es comprova tot el que pugui ser d'interès. Com, per exemple, el tipus de dispositiu, la localització, les vegades que entrem en una pàgina, la freqüència amb què busquem un producte i fins i tot les vegades que esmentem certa paraula clau en els nostres correus o sistemes de missatgeria.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto