Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

APRIMAR ÉS A LES TEVES MANS, NO EN L'EDULCORANT

ELS SUBSTITUTS DEL SUCRE SÓN UNA BONA ESTRATÈGIA PER A PERDRE PES? PODEN TENIR EFECTES A LLARG TERMINI? ELS INVESTIGADORS ES PLANTEGEN SI L'ÚS DOMÈSTIC D'AQUESTS ADDITIUS I LA SEVA INCORPORACIÓ A MULTITUD D'ALIMENTS, DES DEL PA FINS ALS IOGURTS, POT AFECTAR LA FLORA INTESTINAL I PRODUIR INTOLERÀNCIA A LA GLUCOSA, EL PAS PREVI A L'OBESITAT I LA DIABETIS. LA RESPOSTA ÉS A LA DOSI.

 

"Totes les substàncies són verins, no n'hi ha cap que no ho sigui. La dosi diferencia un verí d'un remei". La sentència que va pronunciar Paracels fa sis segles es podria aplicar avui als edulcorants. El més usual consisteix a recórrer-hi com a estratègia per a perdre pes, però els últims anys han sorgit dubtes sobre la seva eficàcia i fins i tot s'ha apuntat que podrien alterar la flora intestinal.

A l'etern debat sobre aquesta i altres conseqüències per a la salut, els investigadors donen dues respostes. La primera és que moltes de les seves seqüeles depenen de la dosi, i la segona, que sobre alguns efectes potencials no n'hi ha prou evidència científica i, per tant, cal continuar investigant. Aquesta última contestació genera, amb freqüència, desconcert: busquem respostes clares, un sí o un no.

AL TEU REFRESC FAVORIT

Si els investigadors no poden oferir dades concloents, quina seguretat té el consumidor que no està prenent un producte tòxic d'efecte retardat? "Els edulcorants no nutritius es consideren segurs i ben tolerats", assegura Ángel Gil, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Granada. Fem servir aquests additius com a substituts del sucre, però el seu ús domèstic resulta el menys rellevant; qui n'utilitza amb freqüència és la indústria agroalimentària.

Són presents al cistell del mercat molt més del que pensem: es fan servir en l'elaboració de nombrosos productes més o menys processats, des de refrescos i melmelades fins a salses, plats preparats o pastes dolces i salades.

QUANT EN PUC INGERIR?

Abans d'autoritzar-ne l'ús, les administracions sanitàries en testen la toxicitat i, en la majoria dels casos, fixen la quantitat màxima que es pot consumir de cada edulcorant, la ingesta diària admissible (IDA). En la sacarina, per exemple, és de 15 mil·ligrams per dia i quilo de pes. Una persona que pesi 70 quilos podria consumir-ne fins a 350 mil.ligrams diaris i, per a superar el nivell de toxicitat, hauria de prendre l'equivalent a més de 40 pastilles de sacarina al dia.

El problema, diuen els nutricionistes, consisteix en el fet que, de moment, no sabem si el patró de consum dels edulcorants resulta similar al que es té amb el sucre; és a dir, si es prenen en excés. Alguns d'aquests additius, contra el que se sol pensar, tenen calories (com el xarop d'agave o la fructosa). Consumits per sobre dels límits establerts, a més d'efectes tòxics, podrien arruïnar les estratègies de control del pes que fins ara incloïen una recomanació bàsica: "No prenguis sucre, fer servir algun edulcorant".

ALGUNS ENDOLCEIXEN MÉS QUE EL SUCRE

L'última revisió de 56 estudis que es va fer a final de 2018 sobre la relació entre l'ús dels substituts del sucre i l'aprimament va saltar als mitjans amb titulars com ara: "Els edulcorants no són eficaços per a perdre pes" o "Els edulcorants no són una alternativa tan saludable al sucre". No obstant això, la conclusió de la metanàlisi del British Médical Journal, una de les revistes mèdiques de referència mundial, era molt més precisa i matisada.

"Pot ser que hi hagi un petit efecte sobre el pes a curt termini, però no tenim dades d'alta qualitat que ho confirmin a llarg termini", apuntava Joeri J. Meerpohl, investigador de l'Institut per a l'Evidència en Medicina de la Universitat de Friburg (Alemanya) i principal autor de l'estudi. I afegia: "Tampoc no tenim proves consistents d'impactes negatius destacables per a la salut". Una metanàlisi representa el màxim nivell d'evidència científica (en una classificació de cinc nivells).

La que va efectuar el British Medical Journal resultava d'especial importància perquè havia estat encarregat per l'OMS per tal d'elaborar, a partir de les seves conclusions, una guia sobre edulcorants no ensucrats. L'epidèmia del segle XXI, com aquesta organització va definir a l'obesitat fa dues dècades, té una relació estreta amb el consum excessiu de sucre, fet que va conduir a demonitzar-ne l'ús. Com a alternativa, els lineals dels supermercats es van poblar d'edulcorants. Als que ja hi havia, com la sacarina, s'hi han anat sumant d'altres sorgits els últims anys, com l'advantame. La seva capacitat per a endolcir els aliments resulta, amb alguna excepció, centenars i fins i tot milers de vegades superior a la del sucre.

PER QUÈ ENS AGRADA EL DOLÇ?

  El consum excessiu de sucre que, al costat d'altres causes, ha disparat els índexs de sobrepès i obesitat, respon a una raó evolutiva. "Des del punt de vista neurològic, ho interpretem com que estem prenent energia. Per això, l'espècie humana ha desenvolupat el dolç com un element bàsic en el nostre gust", explica Ángel Gil. Aquesta característica, que ens va servir per a sobreviure quan gastàvem moltes més calories que no pas ara, s'ha girat en contra nostra. En molts països, les xifres de consum de sucre superen la ingesta recomanada. A Espanya, per exemple, la dada voreja el 17%, per sobre del límit que estableix l'OMS (10%).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto