Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

EL SECRET DE LES FRUITES DESHIDRATADES

RIQUES EN MICRONUTRIENTS, FIBRA I ANTIOXIDANTS, EL SEU CONSUM HA AUGMENTAT NOTABLEMENT ELS ÚLTIMS ANYS. DESCOBREIX COM SÓN I SI HEM D'EVITAR-NE LA INGESTA O INCORPORAR-LES SENSE POR A LA NOSTRA DIETA.

 

Dàtils, figues, panses, prunes i albercocs. Són les fruites deshidratades més consumides al món, a les quals s'han incorporat a poc a poc d'altres d'ús quotidià com el préssec, la poma o el plàtan. Un aliment que no s'ha de confondre amb la fruita confitada o gebrada (amb una gran quantitat de sucres afegits) i que cada vegada està més present en la nostra dieta, entre altres coses perquè no necessita refrigeració i perquè la utilitzem com a alternativa enfront de productes dolços que percebem com menys sans.

ÉS UN APERITIU SALUDABLE?

L'alt contingut que tenen en hidrats de carboni simples (sucres) fa que moltes persones desconfiïn de la fruita deshidratada, perquè pensen que engreixa o que pot provocar càries i altres problemes de salut. De les deshidratades més consumides, els dàtils són els que presenten més contingut de sucre natural (entre el 64 i el 66 %), seguits de les panses (59 %) i els albercocs (53 %). Tanmateix, les evidències científiques actuals indiquen que no ens hem de preocupar ja que, per començar, no s'ha trobat una relació causa-efecte entre aquest aliment i la càries.

 

A més, el seu consum habitual, juntament amb el de la fruita seca, s'associa amb la prevenció de malalties cardiovasculars i diabetis de tipus 2. Potser això últim és el que més sorprèn, però cal considerar que, depenent de la varietat, aquests aliments tenen un índex glucèmic mitjà o baix (és a dir, que després del seu consum no es produeixen pujades sobtades del nivell de sucre en sang), cosa que, a més, les fa aptes per a diabètics. Això és perquè, entre altres coses, contenen una quantitat de fibra notable.

Altres compostos que podem trobar en la fruita deshidratada són vitamines i minerals. També exhibeixen nivells alts d'antioxidants, que contribueixen a millorar la circulació sanguínia i la salut digestiva. La seva composició, per tant, és similar a la de la fruita fresca a partir de la qual s'obté. La diferència principal consisteix en el fet que té molta menys quantitat d'aigua, així que els nutrients estan més concentrats i la densitat energètica és més gran, encara que el contingut de vitamina C es mostra significativament més baix. Això cal tenir-ho en compte per a no ingerir-ne quantitats desmesurades, ja que tant el volum com el pes de la fruita dessecada és inferior. Una ració de 10 grans de raïm, per exemple, pesa aproximadament 50 grams, mentre que la mateixa quantitat transformada en panses es queda en la meitat.

Algunes de les fruites deshidratades més comunes tenen efectes beneficiosos molt rellevants per al cos. Les prunes seques, per exemple, tenen efectes laxants, per l'alt contingut en fibra i sorbitol; i, a més, són altament nutritives i tenen un nivell elevat de potassi i vitamines A i K. Els dàtils, per la seva part, són una de les fonts més riques d'antioxidants i tenen un índex glucèmic baix. Segons una recerca publicada al Journal of Midwifery and Women's Health, menjar-ne regularment durant les últimes setmanes de l'embaràs pot ajudar en la dilatació cervical i redueix la possibilitat d'haver d'induir el part. La fibra, el potassi i altres nutrients de les panses contribueixen a controlar la pressió arterial i el nivell de sucre en sang.

CANVIS EN ELS SEUS NUTRIENTS

 

Per a elaborar fruita deshidratada, el més habitual és escalfar la fruita fresca de manera que permeti evaporar la major part de l'aigua que conté. Això permet allargar-ne la vida útil, perquè evita o dificulta que es deteriori i que s'hi desenvolupin microorganismes patògens. També s'aconsegueix reduir la mida i el pes del producte, i així es facilita l'envasament, el transport i l'emmagatzematge. El procés modifica les característiques organolèptiques de la fruita: es produeixen canvis en el color, per reaccions d'enfosquiment; en el sabor, sobretot per la concentració de sucres; i en la textura, que es torna gomosa com a conseqüència de la pèrdua d'aigua.

És important que la deshidratació es produeixi amb totes les garanties necessàries, ja que si no es duu a terme adequadament, els resultats poden ser molt negatius, i pot afectar tant la seguretat alimentària i la conservació (si hi queda humitat poden créixer floridures i altres patògens), com les característiques organolèptiques (alteracions en el color, sabors anòmals o textura indesitjable) i el seu perfil nutricional.

Per tot això, la temperatura i el temps d'escalfament són claus. Per exemple, si la temperatura és molt alta i el temps molt prolongat, alguns nutrients sensibles a la calor i a l'oxidació, com la vitamina C i la tiamina, es poden veure perjudicats. Per a conservar la fruita deshidratada adequadament cal mantenir-la en un lloc tancat però ventilat, fresc, sec i preferiblement allunyada de la llum del sol.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto