Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

L'HORA DEL PATI JA NO ÉS EL QUE ERA

L'INTERÈS CREIXENT PER LA VIDA SANA HA TRANSFORMAT L'ESMORZAR DE MIG MATÍ DELS NENS. ENFRONT DELS ENTREPANS I SUCS DEL PASSAT, GUANYEN TERRENY ELS SANDVITXOS INTEGRALS I LA FRUITA. ANALITZEM QUÈ TENEN DE BO I DE DOLENT ELS PISCOLABIS D'AHIR I D'AVUI.

 

Forma part de la rutina matinal de tots els nens en edat escolar: esmorzar, vestir-se, preparar la motxilla i ficar-hi un snack per consumir-lo a l'hora del pati. L'escena es repeteix des de sempre, encara que amb ingredients diferents: com a reflex d'un interès cada vegada més gran de la societat per l'alimentació saludable, l'esmorzar de mig matí ha canviat els últims anys.

Tanmateix, els nens d'avui no estan tan sans com podria suggerir aquesta conscienciació pel benestar. Segons l'Estudi Nutricional i d'Hàbits Alimentaris de la Població Espanyola (ENPE), impulsat el 2015 per la Fundació Eroski, la taxa d'obesitat dels menors de 6 a 9 anys es va incrementar en un 22,8% des de 2000. La dada ens posa al capdavant d'Europa, només per darrere de Xipre.

UNA MIRADA AL PASSAT.

Els piscolabis d'abans eren, en general, menys processats. Andrea Marqués, nutricionista i experta en Dietètica i Gastronomia, ho explica així: "Alguns productes no tenien tants additius ni conservants. Això es pot veure en els pans congelats que es comercialitzen en l'actualitat. D'altra banda, els entrepans potser incloïen farciments menys saludables, com ara embotits, encara que uns eren més sans que d'altres, com el pernil". Ara hi ha pares molt compromesos per garantir una alimentació adequada als seus fills, però d'altres que no ho són tant o que no disposen de prou informació.

Avui dia hi ha moltes opcions, i pares preocupats que donen als fills una peça de fruita, un grapat de fruita seca en una carmanyola petita o mig sandvitx integral amb una mica de pernil. Però després hi ha el pol oposat, aquells que recorren als ultraprocessats. "Aquesta és la lluita que tenim els nutricionistes. Pares que donen als nens paquetets de galetes amb molt de sucre, brioixeria industrial amb greixos saturats i sucs amb sucre afegit", descriu l'experta.

En dècades passades es donava prioritat al menjar casolà. "Avui, encara que els productes ultraprocessats estan sotmesos al marc de la seguretat alimentària, incorporen una sèrie de compostos químics que de vegades, si es consumeixen en excés, poden actuar com a inductors endocrins o alterar el metabolisme; si s'acumulen, poden ser perjudicials per a l'organisme. Hauríem d'evitar els ultraprocessats sempre que puguem", aconsella Marquès.

UN MOS NECESSARI.

L'esmorzar de l'hora del pati suposa, com a mínim, el 10% de l'aportació calòrica diària. Per més que els últims anys es qüestioni la idoneïtat de fer cinc àpats al dia, que els nens piquin alguna cosa a mig matí és millor que si no ho fan. "En jornades que poden començar a les vuit o les nou del matí i s'allarguen fins a l'hora de dinar, sí que és necessari, sobretot en nens que esmorzen malament a casa", adverteix Andrea Marqués.

Ara bé, també cal que aquesta opció matinal sigui tan saludable com es pugui. Algunes alternatives abonades pels nutricionistes són les següents: si el menor no ha esmorzat bé, seria convenient donar-li una peça de fruita perquè tingui l'aportació necessària de vitamines; millor fresca que en suc, per no afegir-hi més sucre. Una altra opció és ficar-li a la motxilla un grapat de fruita seca, que conté greixos saludables i omega-3, i va molt bé per a l'activitat cerebral. Fins i tot s'hi pot incloure un petit lacti o, si sabem que el nen té gana, mig sandvitx de pa integral amb una miqueta de pernil serrà o pernil dolç, o de mitja llauna de tonyina que li aporti proteïnes de qualitat.

En canvi, convindria evitar el xoriço, la llonganissa i altres embotits amb excés de greix. Posats a planificar un esmorzar saludable, seria bona idea intentar combinar-ho amb els menús diaris del menjador escolar. Tant si s'elaboren en cuines pròpies com en empreses externes, estan subjectes a uns estàndards de qualitat ferris que fomenten la inclusió de fruites i verdures i limiten la presència de fregits, precuinats o derivats carnis, com ara salsitxes o hamburgueses. La nutricionista esmenta alguns exemples de com es poden combinar els plats del menjar amb l'esmorzar de l'hora del pati: "Si per dinar el nen menjarà arròs amb peix i no ingerirà verdura, hauríem d'incidir més que aquell dia es portés fruita. La jornada en què no hagi de consumir proteïna animal perquè té llegums de plat únic, hauria d'emportar-se una mica més de proteïna a mig matí. També podem fixar-nos en les postres del menú: quan siguin fruita, portar-los iogurt, i a l'inrevés".

QUI CONTROLA L'ALIMENTACIÓ DELS NENS A ESCOLA?

  Els menús que ofereixen els menjadors escolars estan controlats per les autoritats. Les comunitats autònomes han publicat reglaments amb directrius perquè l'alimentació dels alumnes sigui sana i equilibrada. També hi ha un document de consens d'alimentació en l'entorn escolar, aprovat pel Consell Interterritorial de Salut el 2012 i adoptat per diverses comunitats. La responsabilitat del que ingereixin els nens a l'hora del pati, però, recau exclusivament en els pares. En aquest sentit, són diverses les iniciatives per a formar els protegonitors, des del Projecte Educatiu per a Potenciar l'Alimentació Sana (PEPAS), que es va iniciar el 2015 a La Rioja, fins a la Guia d'alimentació saludable a l'escola, publicada per la Junta d'Andalusia.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto