Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

AL SEU PUNT

PREPARA EL REBOST PER A L'ARRIBADA DE LA PRIMAVERA. PRODUCTES FRESCOS I DE TEMPORADA PER A GAUDIR AL SOL

 

Al món hi ha moltes fruites, i moltes són tropicals. Un terme que, fins no fa tant, era sinònim d'exòtic, però que ha començat a canviar. Avui dia, fruits com el mango, els alvocats, la pinya o el caqui ja són familiars i formen part del paisatge quotidià. La seva presència augmenta al mercat i als receptaris, i també als nostres camps (sobretot als del litoral mediterrani), on es conreen mangos, pinyes o papaies, entre altres varietats.

Les dades confirmen el que es veu a les fruiteries: segons un informe recent d'Alimarket, la venda de fruites tropicals a Espanya continua a l'alça, un creixement que ja preveia la FAO l'any 2000. Per a celebrar l'inici de la primavera, hem triat sis exemplars que, sens dubte, aportaran color, sabor i novetat al teu receptari. Alguns són més coneguts que d'altres, però tots són deliciosos. T'expliquem com són, com cal triar-los i com els pots fer servir a la cuina, encara que no els hagis tastat mai.

LULO

 

No es diu de la mateixa manera en tots els països d'Amèrica. Naranjilla, coconilla, raïm de muntanya o nuquí són altres noms amb què també es coneix el lulo. Ovoide, d'uns cinc centímetres de diàmetre i de color ataronjat o groc, aquest fruit seria gairebé igual que el tomàquet (fins i tot per la polpa i les llavors), si no fos perquè algunes varietats tenen la pell coberta per un borrissol molt fi. La seva característica nutricional principal és el contingut elevat de vitamina C, encara que, a més, és ric en fibra, ferro i calci.

  • Suggeriment de consum: es pot menjar sencer, com a fruita fresca, o es pot utilitzar per a elaborar lulada, un batut molt bo i refrescant. Aquesta beguda es prepara barrejant bé un parell de lulos (pelats i picats), el suc d'una llimona, dues cullerades de sucre morè, aigua i gel picat. Deliciós!
  • Quan els compris, recorda que els exemplars taronja estan al punt de maduració. Si els agafes grocs, deixa'ls madurar a casa a temperatura ambient.

XIRIMOIA

 

És una carxofa? Un alvocat? Una poma verda? Res d'això, encara que s'assembla una mica a tots. Parlem de la xirimoia, una fruita de pell verda i polpa blanca, dolça i sucosa que conquista paladars de la mateixa manera que va captivar els primers expedicionaris europeus a Amèrica. La van anomenar "la menja blanca", segurament per la textura i el gust que té: la xirimoia aporta molta aigua i sucres en forma de glucosa i fructosa. També és bona font de potassi i vitamina C, i té propietats antioxidants.

  • Suggeriment de consum: fresca, al natural. Talla-la per la meitat, ruixa'n la polpa amb una mica de suc de llima o llimona per a evitar que es faci negra en contacte amb l'aire, i menja-la amb cullereta, fent servir la mateixa pell com a recipient.
  • Quan la compris, si te la vols menjar al moment, tria exemplars de color verd clar. Si en vols tenir a casa per als dies següents, tria les que tinguin la pell verda fosca i deixa-les madurar a temperatura ambient.

KIWANO

 

Verd per dins, vermell per fora i de pell irregular, amb protuberàncies que semblen espines. Així és el kiwano, una fruita originària del continent veí que també es coneix com meló banyut, cogombret banyut o meló africà banyut. Bona part d'aquests noms descriuen la seva procedència, textura o aspecte. Però, quin gust té? Una barreja curiosa de kiwi, plàtan i cogombre, que tendeix més a un gust o a un altre segons amb quins aliments es combini. Molt ric en fibra, potassi, fòsfor i magnesi, té més gust de cogombre quan se serveix en un plat salat, i és més afruitat quan es combina amb aliments dolços.

  • Suggeriment de consum: combina'l amb altres fruites en una macedònia o amb carns a la planxa, just abans de servir-les. Aportarà un toc àcid molt interessant.
  • Quan el compris, tria un exemplar que estigui ben madur. Com més taronja o vermell sigui, millor. Comprova que sigui ferm al tacte, per a evitar que estigui passat.

TAMARINDE

 

Té la pell entre marronosa i beix, i creix en beines, com la mongeta tendra. Una semblança més que raonable, ja que el tamarinde també pertany a la família de les lleguminoses. Això explica que, a més de ser molt ric en alguns minerals (com el potassi, el fòsfor, el magnesi o el calci), sigui una font fantàstica d'àcid fòlic i hidrats de carboni. Pel que fa al gust, com cantava Celia Cruz, és gustós i agredolç. Però varia. Els exemplars més joves són àcids (com el cítrics), mentre que els madurs tendeixen a ser més melosos.

  • Suggeriment de consum: fes-lo servir com a condiment en salses, sopes o estofats (afegeix-lo a poc a poc i tasta'n el gust, perquè els plats no quedin excessivament àcids). També pots barrejar la polpa amb aigua, gel i sucre (o edulcorant) per a elaborar un refresc casolà.
  • Quan el compris, pots començar pels envasats. A Espanya, el trobem processat i amb la polpa ja triturada, fet que en facilita l'ús a la cuina.

GUAIABA

 

Pot ser verda, groga i fins i tot vermella, segons la varietat i el moment de maduració, però el més cridaner d'aquesta fruita és la polpa, que llueix un color rosa intens. D'aquesta destaca, sobretot, l'altíssim contingut en vitamina C (gairebé sis vegades més que una taronja), la vitamina A i la fibra dietètica, imprescindible per a cuidar la salut. També ens aporta potassi i hidrats de carboni, una combinació que ajuda a recuperar energia i to muscular, fet que la converteix en l'opció de preferència de molts esportistes.

  • Suggeriment de consum: menja-te-la fresca, al natural o en batuts i compotes (com si fos una poma). Queda molt bé en melmelada i, igual que les figues, és exquisida quan es combina amb formatge i iogurt.
  • Quan la compris, tria els exemplars de color verd groguenc, que encara no estiguin del tot madurs però que ja hagin començat a perdre la seva fermesa. Deixa-la madurar a temperatura ambient fins que agafi un color groguenc i cedeixi lleugerament a la pressió amb el dit.

PAPAIA

 

Dolça, refrescant i de consistència tova i sucosa, la papaia és una fruita molt agraïda a la cuina. El color taronja de la seva polpa alegra la presentació de qualsevol plat, i la seva composició nutricional fa que sigui un ingredient valuós per a cuidar la salut. És rica en fibra i vitamines (sobretot, A i C), té substàncies d'acció antioxidant i conté papaïna, un enzim que ajuda a descompondre les proteïnes. Per això aquesta fruita marida tan bé amb les carns, ja que en facilita la digestió.

  • Suggeriment de consum: afegeix-la a una amanida amb brots verds, encenalls de formatge i nous; serà un acompanyament perfecte per a plats amb carn. També la pots fer servir a les postres (o a l'esmorzar), combinada amb altres fruites, en una macedònia.
  • Quan la compris, tria els exemplars que tinguin la pell de to més groguenc. Aquest color, una aroma melosa i el fet que cedeixin lleugerament a la pressió dels dits, indica que està madura.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto