Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

^

Crossfit: fixar els límits en l'esport de moda

Gener és mes de bons propòsits I molts d'aquests tenen a veure amb posar el cos a punt. Hi ha qui decideix fer-ho recorrent al crossfit, una disciplina exigent nascuda fa vint anys a califòrnia per a entrenar marines I bombers. Els seus exercicis d'alta intensitat ajuden a posar-se en forma, però convé executar-los correctament per a evitar lesions.

 

Salta a la corda, carrega la pilota medicinal, fes 20 esquats, puja a les anelles (muscle-up), aixeca pesos, fes el pi 10 vegades, puja a la barra a fer 15 pull-up... Esgotat? Descansa. Amb l'entrenament funcional d'alta intensitat que planteja el crossfit estàs preparat per a aixecar una caixa sense despentinar-te, abaixar el pes d'un armari amb l'ajuda de les espatlles o pujar cinc pisos sense fatigar-te.

Els exercicis gimnàstics, de força i aeròbics en els quals es basa aquest esport et fan treballar aspectes com resistència, potència, tècnica, velocitat, agilitat i flexibilitat en un temps determinat i amb un nombre de repeticions específiques. Per fer-ho s'impliquen de manera coordinada diversos grups musculars, i el treball del core (la zona mitjana, abdominal, lumbar, etc.) sempre hi és present.

"El crossfit és la millor manera de posar-te en forma. És exigent perquè cal dominar la tècnica i sempre hi ha aspectes que s'han de millorar, reptes que s'han d'aconseguir..., però la intensitat dels exercicis la decideixes tu", afirma Mikel Izquierdo, entrenador principal de CrossFit Zurriola a Sant Sebastià, el gimnàs on entrena i treballa Alexander Anasagasti, número 1 d'aquesta disciplina al nostre país. Cada esportista fixa els seus objectius en funció de la força, els coneixements tècnics i la salut que té, i n'hi ha qui el practica com a complement per a esports com ara córrer, bàsquet, karate o cúrling.

Aquest sistema d'entrenament, el va idear fa gairebé dues dècades el nord-americà Greg Glassman per a posar en forma bombers i marines californians, i avui el practiquen milions de persones arreu del món. A Europa, després del Regne Unit i Itàlia, Espanya és el país on creix més, i la cadena CrossFit ja disposa de 440 gimnasos oberts.

PREGUNTAR AL METGE NO VA MALAMENT

Abans d'iniciar-se s'aconsella un reconeixement mèdic, encara que no és obligatori perquè s'entén que la intensitat ha de ser progressiva i adaptada a la capacitat de la persona. "La millor guia per a saber fins on pots arribar és la percepció subjectiva de l'esforç. Un mateix sap quan li està costant molt", diu Izquierdo. Per aquest motiu, el paper i la responsabilitat del monitor són vitals (com a mínim format amb el curs que exigeix CrossFit), que adapta cada exercici en funció del que percebi del seu client i del que li comenti.

En qualsevol cas, els metges esportius que tracten les lesions més comunes d'aquesta disciplina coincideixen que el reconeixement mèdic és "recomanable". Així ho defensa Sergi Sastre, coordinador de la Unitat de Genoll i Artroscòpia de l'Hospital Clínic de Barcelona. Aquest traumatòleg, crossfiter des de fa poc més d'un any, matisa que seria convenient "a una certa edat o si s'han tingut lesions prèvies, perquè hi ha moments en què es treballa en altes freqüències cardíaques i cal conèixer els propis límits".

Té una opinió semblant Luis Serratosa, coordinador del grup de treball de Cardiologia de l'Esport de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC): "S'hauria d'exigir". Per això, com a mínim, el reconeixement mèdic ha d'incloure una història clínica que reculli si hi ha antecedents familiars de malaltia cardíaca hereditària o de mort sobtada; una exploració física que busqui símptomes d'alarma, com un buf anormal o alteracions que puguin suggerir una cardiopatia; i un electrocardiograma en repòs. "Si trobem alguna cosa anormal, necessitarem fer un ecocardiograma o una prova d'esforç. Amb més de 35 anys, si és fumador i presenta nivells de colesterol alt o antecedents de problemes coronaris, caldrà fer-les", assegura Serratosa, per a qui "el més important és que ho faci un especialista amb experiència en reconeixements mèdics a esportistes".

Amb totes les dades, el doctor determinarà la freqüència cardíaca màxima o el percentatge de pes màxim que es pot aixecar. Perquè, en principi, el crossfit és un esport que s'adapta a cada persona. "No podrà progressar el mateix un subjecte de 20 anys que ha fet altres esports que un de 40 que comença amb el crossfit. Cadascú ha de conèixer els seus límits, i no pretendre anar més enllà. Les persones grans que vulguin començar a fer esport, millor que no ho facin amb crossfit", aconsella Sastre.

ALERTA AMB ELS GENOLLS, LES ESPATLLES I LA COLUMNA

El crossfit no escapa de les lesions, però no és més lesiu que altres esports. L'índex està en 3,1 lesions per cada 1.000 hores d'entrenament, quan el del running es mou en una interval que va de 2,5 a 12,1 per cada 1.000 hores de carrera, per exemple.

Columna, espatlla i genoll són les parts del cos que més pateixen, "per una combinació de mala posició, per voler aixecar massa pes o tenir lesions prèvies", apunta el traumatòleg. Problemes en la zona lumbar, tendinitis, sobrecàrrega de tendons o fins i tot trencaments en genolls i espatlles. "Un treball de correcció postural i baixar el pes a què estaven acostumats ja produeix millora en els casos d'esquena, mentre que en els de genoll i espatlla, de vegades és més difícil reincorporar-te al 100 %. En alguns casos hi ha qui ha hagut de deixar-ho", reconeix Sastre.

Altres lesions poden ser comunes a activitats de força com l'halterofília. Entre aquestes, la rabdomiòlisi, una síndrome relacionada amb la degradació muscular i les alteracions renals pel devessall massiu de proteïnes a la sang. També associat a un augment de la pressió arterial, hi ha la possibilitat que es produeixi un despreniment de retina o la dissecció de l'artèria caròtida cervical, que pot derivar en cefalea intensa i infart cerebral.

QUÈ NECESSITEM?

  • Pel que fa al material, només uns pantalons curts, samarreta i sabatilles d'esport.
  • Prepara la cartera: per dos o tres entrenaments a la setmana es paguen al voltant d'uns 60 o 65 euros de gimnàs cada mes.
  • En qualsevol cas, resulta més econòmic que fer-ho a casa. "Necessitaries el material (pesos, barres, anelles, espai per a córrer...), l'entrenador i els companys. Com que són exercicis en grup hi ha molt de component psicològic i motivacional. A més, cada dia dirigim un WOD ('treball del dia') diferent. És divertit", apunta l'especialista.
  • Es recomana una ingesta de proteïnes (carn, peix i lactis) una mica més alta, dins d'una alimentació saludable.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto