Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

^

Moda ràpida, planeta malalt

Cada cop acumulem més roba I li donem menys ús. En un mercat dominat per grans distribuïdors I temporades vertiginoses, els residus I les dificultats de reciclatge fan de la indústria tèxtil la segona més contaminant del món després de la petrolera. Descobreix la "Moda lenta" I compra de manera intel·ligent, sostenible I solidària.

 

Vestir a l'última, amb dissenys elegants i per pocs diners. És el dogma de l'anomenada "fast fashion" ('moda ràpida'), que ha dominat la indústria tèxtil les últimes dècades. Gegants com Primark, Zara o Mango són exemples perfectes d'una moda tan assequible, encertada i visualment atractiva com nociva i insostenible per al planeta, responsable del 20 % de la contaminació de rius i mars, del 2 % de les emissions de diòxid de carboni i d'entre el 6 % i el 8 % del consum d'aigua.

Organitzacions múltiples continuen denunciant les pobres condicions laborals dels seus treballadors. Es tracta, en definitiva, d'una pràctica amb costos mediambientals i socials alts que ha duplicat la producció de roba: de 50.000 milions de peces l'any 2000 a 100.000 el 2015, segons la Fundació Ellen MacArthur.

Cada espanyol inverteix en el seu vestuari una mitjana de 450 euros anuals. És un consum massiu, però el temps d'ús que donem a una peça s'ha reduït a la meitat els últims cinc anys, afirma Celia Ojeda, de Greenpeace Espanya. Els residus tèxtils també han augmentat: entre set i deu quilos per persona i any (en tota la Unió Europea, 16 milions de tones anuals). Amb prou feines en reciclem el 25 %, cosa que tampoc és fàcil per la barreja de fibres naturals i sintètiques.

La contaminació no es limita als químics dels tints i al tèxtil que llencem, ja que les peces amb polièster (no biodegradable) també desprenen residus en cada rentada que acaben al mar, i d'aquí entren a la cadena tròfica.

Davant d'aquest model insostenible ha sorgit amb força un altre tipus de moda més verda i solidària que defensa un consum conscient, ecològic i més responsable amb el planeta. És l'anomenada "slow fashion" ('moda lenta'), un model d'economia circular que promou reutilitzar la roba, reduir la contaminació i fer servir matèries primeres sostenibles i de qualitat, garantint a treballadors i proveïdors (idealment locals) un salari i unes condicions laborals dignes.

ADQUIREIX NOMÉS EL QUE NECESSITIS

 

El primer pas perquè el nostre armari sigui més sostenible és simple: cal comprar menys, i quan ho fem, "hem de reflexionar sobre les conseqüències que té la nostra compra, tant en la contaminació com en el treball digne", sosté Gema Gómez, fundadora de Slow Fashion Next, plataforma professional de moda sostenible. "Ens hem de preguntar on s'ha fet aquesta peça de roba, amb quins materials...", afegeix Natalia Castellanos, coordinadora de projecte de la cooperativa social Altrapo Lab. "Després, informar-nos; llegir les etiquetes, preguntar a les botigues. I finalment actuar per a sortir d'aquesta espiral de consum massiu i buscar opcions de segona mà, d'intercanvi de roba i, per descomptat, marques i botigues de roba sostenible".

No ens oblidem de preguntar-nos: "Ho necessito de debò o només ho compro pel preu? Quantes vegades m'ho posaré? El material i la confecció són bons?" Si fem aquest exercici, ja ens situem en un lloc més crític i conscient a l'hora de comprar. Però garantir unes matèries primeres de qualitat, uns salaris justos i un respecte pel medi ambient provoca un augment del preu final, i això fa que el consumidor es mostri reticent. "És cert que som davant d'una opció més cara, però és el moment de substituir quantitat per qualitat", explica Castellanos.

Per a Marina López, presidenta de l'Associació de Moda Sostenible d'Espanya (AMSE), el problema es troba en el preu de la moda convencional, que no és ètica: "Del que paguem per aquesta samarreta, la persona que cus a Àsia gairebé no s'emporta res. La moda sostenible és ètica perquè garanteix un salari digne". Cal consumir menys i millor: teixits orgànics o reciclats, i si pot ser fabricats a Espanya perquè la petjada de carboni sigui mínima. "El que és sostenible no és car, el que és barat és explotar", afirma Gómez. "Ens han fet creure que podem comprar deu samarretes al mes a 5 euros i que això no té cap repercussió".

L'IMPACTE AMBIENTAL, EN XIFRES

  • L'any 2000, es produïen 50.000 milions de peces de roba. El 2015, 100.000 i continua pujant.
  • 3,17 kg de CO2 és l'emissió de gasos que s'evita amb cada quilo de roba reutilitzada i no incinerada.
  • Cada espanyol produeix almenys entre 7 i 10 quilos de residus tèxtils a l'any.
  • La indústria tèxtil europea només recicla el 25 % de la roba que fabrica.
  • El consum de polièster s'ha incrementat un 157 % de l'any 2000 al 2016 i les seves emissions de CO2 tripliquen les del cotó.
  • La indústria tèxtil és responsable de gairebé el 20 % de les aigües residuals.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto