Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

AL PUNT

LES MATEMÀTIQUES ES FAN UN LLOC A LA FRUITERIA. LA TARDOR TÉ GUST DE MANGO I ES DESPERESA ENTRE TERRA I MAR

TOTS ELS CONILLS SÓN BLANCS: A les cases espanyoles entren cada any ni més ni menys que 57 milions de quilos d'aquest animal. Al costat del gall dindi, és una de les carns que aporta menys colesterol. El baix contingut en greixos i l'aportació de vitamina B els situen entre les més saludables.

 

Lleonat de Borgonya, Gegant de Flandes, Gegant de Bouscat... Si quan llegeixes aquests noms penses abans en una novel·la històrica que en un estofat suculent, és que no en saps gaire sobre la cria de conills. I això que la cunicultura és una activitat molt important al nostre país, on es consumeixen més de 57.500 tones d'aquesta carn cada any. Els tres noms del començament (i alguns altres, com petit rus, argentat de Xampanya o belier francès) corresponen a les diferents races i classes de conills que es crien per a consumir. Però, quants tipus podem trobar-ne al mercat? Molts més dels que imaginem.

En principi, segons el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), només n'hi ha tres classes (lleugers, mitjans i pesants), que es diferencien per la mida: els primers pesen entre 2 i 3 quilos, mentre que els últims se situen entre els 5 i 8 quilos. Tanmateix, en cadascun d'aquests tres grups trobem diversos exemplars (com el petit rus o el llleonat de Borgonya) que, a més, es creuen sovint per a obtenir millors animals (i millor carn).

Els mitjans són els més interessants (i empleats) per al nostre consum. I d'aquests, les races més difoses són la californiana i la neozelandesa blanca. També és habitual trobar híbrids comercials obtinguts a partir de l'encreuament de les races principals, amb l'objectiu de millorar-ne les qualitats. Com assenyalen des del MAPA, la barreja de dues estirps, fins i tot de races diferents, produeix una descendència de qualitat superior als progenitors, amb les bones característiques de tots dos.

CARN MAGRA PER A TOTS ELS GUSTOS

 

Més enllà de les tradicions i dels llinatges, la carn de conill -tendra, suculenta i de gust suau- és un aliment saludable de gran qualitat nutricional. Font de seleni (un bon antioxidant), té un contingut alt en vitamines del grup B, que ajuden a disminuir el cansament i la fatiga. Juntament amb el gall dindi, és una de les carns que aporten menys colesterol; conté molt poc de greix, i el que té és, en gran manera, poliinsaturat (és a dir, el bo).

Es tracta d'una carn blanca, com la del pollastre, molt rica en proteïnes i baixa en calories. Per aquest motiu moltes vegades se'n recomana el consum als qui volen controlar el pes, tenen problemes cardiovasculars o nivells elevats de colesterol i triglicèrids. A Catalunya, la comunitat que lidera el consum d'aquest animal, hi ha un plat amb nom de la terra: conill a la catalana. És una recepta guisada que incorpora diverses verdures i fins i tot un toc de xocolata en la salsa.

A la Comunitat Valenciana (la segona en termes de consum), el conill aporta un gust únic a l'arròs (també únic, per cert). I a Andalusia, la tercera on més es menja, el conill amb allada és un èxit absolut. Però el receptari no s'esgota en el capítol dels clàssics. Com explica el xef Peio Gartzia, el conill es pot rostir a la barbacoa, cuinar en salsa, guisar o fer al forn amb patates i espècies. També és possible incloure la carn en un saltat de pasta, picar-la per a farcir canelons o demanar-la picada per a fer hamburgueses.

TIPUS DE CONILL PEL PES

  • Tipus lleuger: 2-3 quilos. Holandès, xinxilla, petit rus.
  • Tipus mitjà: 3,5-4,5 quilos. Argentat de Xampanya, lleonat de Borgonya, neozelandès, Califòrnia.
  • Tipus pesat: 5-8 quilos. Gegant de Flandes, gegant de Bouscat, gegant d'Espanya, belier francès.

CONSELLS PRÀCTICS

  • Com es conserva. Quan comprem la carn fresca, l'hem de mantenir a la nevera (a 4 °C) si la cuinem els dos dies següents; o congelar-la (a -18 °C o -20 °C) si la volem utilitzar més endavant.
  • Quant dura congelat. Aquesta carn es manté en bon estat durant un any si congelem el conill sencer; i durant nou mesos si ho fem per peces, encara que la qualitat disminueix amb el temps.
  • Per a descongelar-lo, el millor és fer-ho lentament, a la nevera. Cal preveure-ho bé, ja que els talls de conill amb os i els conills sencers poden trigar un dia o més a descongelar-se.
  • Amb aigua freda. Col·loquem la peça en una bossa impermeable i la submergim en aigua freda (és important canviar l'aigua cada 30 minuts). Els paquets petits es poden descongelar en una hora (o menys) i els grans poden trigar entre dues i tres hores.
  • Al microones. En aquest cas, és important cuinar la carn immediatament després de la descongelació, perquè algunes parts de l'aliment es poden escalfar massa i començar a cuinar-se.
  • Què fem amb les sobres. Hi ha moltes receptes que es poden fer amb les sobres (croquetes, salses, pebrots farcits...), però cal refrigerar la carn. A la nevera es manté bé durant tres o quatre dies. Si la congelem, es mantindrà perfecta entre quatre i sis mesos.

MARIDATGE IDEAL

  La major part del conill que es consumeix al nostre país procedeix de granges especialitzades (segons el cens de 2015, a Espanya hi ha més de 6 milions de conills de cria). En canvi, aquesta carn està lligada tradicionalment a la caça menor i remet als sabors del camp. Així, encara que el conill es pot preparar de moltíssimes maneres, guanya en presència i sabor quan es fa estofat o guisat amb verdures de temporada, bolets i fruites del bosc.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto