Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

LLEGUMS: UN TRESOR A EXAMEN

DESCOBREIX PER QUÈ ÉS BO CONSUMIR-NE, APRÈN A TRIAR-LOS I TREU EL MÀXIM PARTIT A LA TEVA COMPRA: SÓN ECONÒMICS, RICS EN FIBRA I PROTEÏNES I AMB MOLT POCS GREIXOS. COSTA DE CREURE QUE EL SEU CONSUM HAGI DECRESCUT CONSIDERABLEMENT AL LLARG DE LES ÚLTIMES DÈCADES.

ACOMIADA'T DELS GASOS

 

Una manera senzilla d'augmentar el valor nutricional dels llegums, i al mateix temps fer que siguin fàcils de digerir, és germinar les llavors; a la xarxa n'abunden els tutorials. Així potenciarem el contingut en vitamines (A, C), fibra i minerals (calci, magnesi o potassi, entre d'altres). Per fer-ho, és necessari un lloc fresc i fosc i un pot de vidre amb tapa de reixeta on puguem mantenir els llegums (preferiblement d'agricultura ecològica sostenible) en remull durant 12 hores aproximadament.

Una vegada transcorregut aquest termini, llença l'aigua, esbandeix-los i mantingues el pot cap per avall i inclinat, repetint el procés d'esbandida cada 12 hores durant diversos dies (fins que el brot faci almenys un centímetre). El temps de germinat varia d'un llegum a un altre, per la qual cosa hem de fer servir un recipient diferent per a cada tipus de llegum.

Si no els consumeixes immediatament, guarda'ls en un pot tancat a la nevera un màxim de set dies. Si hi ha una cosa que tradicionalment ha donat mala fama als llegums és que provoquen molts gasos, per l'alt contingut en fibra dietètica. Podem evitar aquesta molèstia si seguim una sèrie de consells:

  • Canvia unes quantes vegades l'aigua del remull, i no la facis servir en la cocció posterior.
  • Trenca diverses vegades el bull.
  • Cuina els llegums a foc lent.
  • Afegeix-hi herbes o espècies aromàtiques com romaní, comí, fonoll o farigola.
  • Posa-hi una culleradeta de bicarbonat (encara que hi ha qui diu que canvia el gust del guisat).
  • Consumeix-los en forma d'humus o cremes.
  • Mastega'ls bé quan te'ls mengis.
  • Menja un iogurt o fruita pelada després de l'àpat.

UNA OPCIÓ SALUDABLE, ECONÒMICA I NUTRITIVA

Els llegums constitueixen una de les opcions de l'alimentació actual més saludables i sàvies, tant des del punt de vista nutricional com de l'econòmic. El més recomanable és consumir-ne de dues a quatre racions a la setmana, així que posem-nos les piles! Podem combinar receptes tradicionals amb presentacions més noves com amanides, cremes, tofu o natto, tots dos productes derivats de la soia. Com que el valor nutricional de les varietats seques i cuites és molt similar, el fet de triar-ne una o una altra dependrà moltes vegades de la nostra situació en particular, del temps que tinguem i del plat que vulguem preparar (ja sigui un guisat, una amanida o una crema de tipus humus).

En qualsevol cas, recorda que els llegums no ens engreixen: el que influirà més directament en l'aportació energètica final d'un plat serà l'acompanyament. Les opcions més saludables es complementen amb verdures, mentre que les hipercalòriques ho fan amb diferents tipus de carn. I si vols oblidar-te d'aquests gasos desagradables que els han donat tan mala fama, recorda els consells esmentats en aquesta guia. Com veus, no hi ha excuses que valguin... A posar-los en remull!

CONEIX LES DELÍCIES LOCALS AMB CERTIFICAT D'ORIGEN

A Espanya hi ha 10 zones de producció amb un reconeixement especial (IGP i DOP). Els seus cultius, de vegades escassos, presenten característiques organolèptiques exclusives de les zones on es produeixen; d'aquí ve el seu preu i qualitat. Una dada: els cigrons de Fuentesaúco i Escacena no superen l'1% del total de la producció nacional.

  1. Faba asturiana. Grans, de forma de ronyó, suaus de pell i mantegoses al paladar, són imprescindibles per a una autèntica fabada.  
  2. Mongeta de La Bañeza-León. Tenen una pell més fina i requereixen menys cocció que altres varietats, per la qual cosa mantenen més bé les qualitats.  
  3. Cigró de Fuentesaúco (sud-est de Zamora). Poc granulós i de pell tova, té un gust intens que el fa idoni per a acompanyar tant carns com productes del mar o vegetals.  
  4. Mongetes d'El Barco de Ávila. Poc farinoses, de pell fina i mantegositat alta, es conreen en a penes 40 hectàrees. Necessiten menys temps de cocció i el gust característic que tenen marida millor amb un vi negre, que en realça les qualitats.  
  5. Llentia de La Armuña (nord de Salamanca). De color verd clar i pell fina, tenen un gust agradable i no perden la pell quan es couen.  
  6. Llentia Pardina de Tierra de Campos (províncies de Lleó, Palència, Valladolid i Zamora). Mantegosa i fina al paladar, és de color marró amb punts negres.  
  7. Faba de Lourenzá. Pròpia del territori costaner de la Mariña Luguesa. El 2015, un grup de 20 productors van fundar la cooperativa Terras da Mariña per estabilitzar-ne el preu, que sol variar molt d'un any a l'altre.  
  8. Mongeta del Ganxet (des de la depressió del Vallès fins a la vall i delta del riu Tordera). Són mongetes blanques planes, una mica brillants i molt arronyonades. Cremoses i de sabor suau.  
  9. Cigró d'Escacena (municipis de l'est de Huelva i de l'oest de Sevilla). Groguencs, mantegosos, de pell fina i poc granulosos. És l'única marca de qualitat en llegums d'Andalusia.  
  10. Mongetes de Santa Pau (comarca catalana de la Garrotxa). Són mongetes blanques de pell molt fina i poca farinositat. El seu contingut proteic baixa si es conreen fora de la zona delimitada per la DOP.  

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto