Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Insectes, la proteïna del futur

Sostenibles en la producció I tan saludables com els aliments del rebost tradicional. S'especula que els insectes comestibles seran la solució al repte ambiental d'alimentar els més de 9.000 milions de persones que poblaran el món el 2030.

Els insectes, només de granja

 

Convé que recordem que un no pot anar pel camp tirant a la cassola les bestioles que troba al seu pas. No els hem d'obtenir de la naturalesa, ja que a més d'interferir amb els ecosistemes ens podríem exposar a substàncies perjudicials presents de manera natural, manipular-los incorrectament o consumir-los en etapes de desenvolupament inapropiades.

Els insectes comestibles procedeixen de granges fàbrica que controlen els requisits de seguretat i de qualitat, com en qualsevol altre tipus de ramaderia, i no se solen utilitzar hormones, antibiòtics ni productes químics, si no és per a desinfectar l'entorn de producció entre lots d'insectes. La delicada cria en captivitat exigeix una alimentació basada en fruita, carn, pa dur i fins i tot restes orgàniques com la pell procedent de fàbriques de cuir. També s'ha d'aplicar un control minuciós de la temperatura, l'oxigen i la llum, que ajuda a prevenir l'aparició i la transmissió de malalties infeccioses en algunes espècies.

Una de la instal·lacions més grans d'Europa es troba a França. A Dole, prop de Dijon, l'empresa Ynsect té un dels centres de producció d'insectes del món més gran, centrat en la cria i el processament a gran escala de la larva del cuc de la farina -molt comuna com a aliment viu per a mascotes i esquer de pesca-. La producció va aconseguir les 400 tones el 2017, i es fa servir per a elaborar la farina dels aliments per a atletes i pinso per a l'aqüicultura i l'alimentació d'animals domèstics. Aquest projecte destaca, a més, per reutilitzar residus orgànics (restes de menjar), aprofitant que els insectes tenen el sistema d'enzims perfecte per a "bioconvertir" aquests materials en proteïnes.

A la Comunitat Valenciana localitzem un dels pocs exemples de producció d'insectes a Espanya: Bioflytech, una spin off de la Universitat d'Alacant que alberga la granja de mosques més gran del món i que és capaç de produir dos milions d'ous al dia amb destinació a la pol·linització d'horts i hivernacles. Al nostre país també hi ha iniciatives per a elaborar i comercialitzar productes alimentaris a base d'insectes, en formes sofisticades com la dels aperitius d'escarabats o de barretes energètiques per a esportistes elaborades amb farina de grill.

"La millor manera d'introduir els insectes en el consum, en un format on no s'aprecia l'insecte però sí el seu valor nutricional, sol ser en barretes amb gustos afegits. És una manera excel·lent perquè la gent els tasti sense rebutjar-los", explica Alberto Mas, director d'operacions de la firma alacantina Insectfit, la primera empresa a Espanya que combina insectes i fitness. Pel seu contingut proteínic, de moment el mercat es dirigeix sobretot als esportistes, encara que no seria estrany que el públic objectiu s'ampliés en el futur. Qui sap si algun dia acabarem coneixent la tapa de formigues.

Un "petit" tresor nutricional

 

L'aportació nutricional dels insectes comestibles és molt divers, per la gran quantitat i variabilitat d'espècies. La majoria proporciona l'energia i les proteïnes necessàries suficients per a la dieta humana, a més de complir els requisits d'aminoàcids. Amb un alt contingut d'àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats, aquests éssers diminuts són rics en oligoelements (coure, ferro, magnesi, manganès, fòsfor, seleni i zinc), així com vitamines (riboflavina, àcid pantotènic, biotina i àcid fòlic).

  • Les llagostes contenen més del 70% de proteïna per cada 100 g; el pollastre, al voltant del 27%.
  • 100 g de cucs de farina ofereixen 24 g de proteïna, mentre que el salmó de l'Atlàntic només en té 20 per cada 100 g. A més, tenen la mateixa fibra que les salsitxes vegetals (2,8 g en cada 100).
  • Les erugues de Mopane inclouen 31 mg de ferro per cada 100 g, mentre que la carn de vaca en té només 6 mg.
  • Els tèrmits tenen el mateix nivell de proteïna crua que la llet sencera (al voltant de 16 grams per cada 100 de producte).
  • Els grills tenen dues vegades més calci que la llet; tres vegades més ferro que els espinacs i el mateix nivell d'Omega 3 que el salmó. 100 g d'aquest insecte contenen 374 mg de potassi per cada 100 g, a penes 11 mg menys que un plàtan. I aquí no acaben els seus beneficis: tenen la mateixa quantitat de proteïna que dos ous grans, i més de la meitat de les que necessita diàriament per a un adult de 70 quilos.
  • Les larves de cuc rei tenen la mateixa fibra que la coliflor (2,9 g per cada 100 de producte).
  • Les mosques de tardor o de la cara, en el seu estat de crisàlides, tenen la mateixa proteïna crua que el pollastre (19,2 g en 100 grams de producte).
  • La mosca de la fruita té el mateix nivell de proteïnes que els cigrons (19,4 g de 100).
  • Les larves de mosca soldat negra tenen la mateixa fibra que els brots de soia en conserva (2,4 g de 100).
  • Les paneroles tenen la mateixa proteïna que la carn de porc (20,1 g de 100).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto