Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Insectes, la proteïna del futur

Sostenibles en la producció I tan saludables com els aliments del rebost tradicional. S'especula que els insectes comestibles seran la solució al repte ambiental d'alimentar els més de 9.000 milions de persones que poblaran el món el 2030.

 

Com diu un famós proverbi xinès, tot el que vola, neda, s'arrossega o camina és apte per a ser ingerit. A Occident, l'entomofàgia, l'art de menjar insectes i aràcnids sencers, amb potes, antenes i ales, desperta tant d'interès i curiositat com rebuig, ja que es considera un exotisme propi de la cuina asiàtica. Però el costum d'incloure insectes en la dieta no és un fenomen nou. Se sap que ja va formar part de la vida dels nostres avantpassats homínids, i a la Roma clàssica Plini el Vell, en el seu Naturalis Historia, narrava com es tornaven bojos els patricis romans per les larves d'insectes criats en farina i vi.

Avui, organismes com l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) consideren l'entomofàgia una sortida sostenible al repte de cobrir la demanda d'aliments de la població mundial el futur pròxim. En aquesta línia, des de l'1 de gener passat, la regulació de la Unió Europea (l'única aplicable a Espanya) permet vendre insectes per al consum humà. El nostre país, un dels últims de la UE a comercialitzar-los, assisteix a l'auge del format més popular dels aliments a base d'insectes: els productes derivats de farines que es venen en forma de galetes, barretes i fins i tot xocolates i pastes, amb més proteïnes, fibres i greixos saludables que les dels aliments més comuns del rebost.

UN COMPLEMENT PER A LA DIETA

Recollits en la llista dels Novel Foods (aliments nous) de la Comissió Europea, els insectes formen part de la dieta tradicional de gairebé 2.000 milions de persones que consumeixen prop de 1.900 varietats comestibles, segons una recerca de la FAO i la Universitat de Wageningen (Països Baixos). Al capdavant de les més demanades se situen els escarabats (31%) i les erugues (18%), seguides de les abelles, les vespes i les formigues (14%) i els saltamartins, les llagostes i els grills (13%). Es poden adquirir envasats, a granel, deshidratats, dolços... Encara que la recerca dels insectes per al consum és incipient, la majoria dels nutricionistes els veuen com un complement i no com a substitutiu d'altres aliments.

ESCALDATS, AL FORN O FREGITS

Per a introduir-nos en l'entomofàgia, nutricionistes i productors recomanen el tast dels cucs de la farina. Una vegada torrats i amanits, s'assemblen a un aperitiu gràcies a la textura de l'exosquelet, el teixit dur i rígid que recobreix el cos dels insectes, aràcnids i altres invertebrats. El seu caràcter cruixent i el so característic que l'acompanya recorden el de les galetes o els brètzels.

A més, no totes les etapes de la vida dels insectes comestibles són interessants per als humans. Les pupes, les larves i les nimfes (les primeres fases) representen els estats més òptims per a la seva ingesta, perquè contenen menys quitina -un carbohidrat present en les parets cel·lulars del resistent cos dels artròpodes i dels fongs-, i això els fa més tendres i digeribles.

Pel que fa a l'aroma, la gran majoria dels insectes està gairebé lliure d'olors, per l'exosquelet. I l'aspecte? Els especialistes adverteixen que un color agradable no sempre indica que un insecte sigui deliciós. De fet, durant la cocció, el color sol canviar dels tons originals de gris, blau o verd al vermell. Els insectes que tenen una gran quantitat de greix oxidat o els que estan assecats de manera deficient poden ser negres, però amb un assecatge adequat, es fan daurats o marrons i es poden triturar fàcilment amb els dits.

En molts països, els insectes es consumeixen vius. Però si es cuinen (el més recomanable, segons un estudi de 2016 de la Universitat Txeca de Ciències de la Vida), el millor és escaldar-los amb aigua calenta després de deixar-los sense menjar durant un i tres dies. També es pot optar per bullir-los, cuinar-los al forn, fregir-los o assecar-los. El gust i el retrogust són molt diversos, marcats per les feromones que es produeixen en la superfície de l'organisme dels insectes, l'ambient on viuen i l'alimentació. Si s'escalden, són pràcticament insípids al paladar, perquè en l'esbandida s'eliminen les feromones. En canvi, durant la cocció, adquireixen el sabor dels ingredients que se'ls afegeix.

Quin gust té un escarabat?

  I quin gust tenen els insectes? Una referència útil és el llibre Creepy Crawly Cuisine: The Gurmet Guide to Edible Insects (L'esborronadora cuina de les bestioles: la guia gurmet dels insectes comestibles), de la professora Julieta Ramos-Elorduy, de l'Institut de Biologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, que identifica algunes curioses associacions entre espècies i gustos coneguts per tots. Així, la dolçor de les formigues i tèrmits evoca la de les nous; les larves dels escarabats tenebriònids recorden el pa integral; les larves d'escarabats destructors de la fusta, el pit de pollastre gras amb pell; les de la libèl·lula i altres insectes aquàtics, el peix; les paneroles, els xampinyons; l'insecte italià ratllat o trobador, les pomes; les vespes, els pinyons; les erugues de les arnes Mythimna impura, el blat de moro cru; les paneroles, les patates fregides; els ous de barquer, el caviar; i les erugues de les arnes Erebidae, l'areng.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto