Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

^

Javier Andaluz, llicenciat en Ciències Mediambientals i coordinador de Clima i Energia d'Ecologistes en Acció: "El panorama energètic ha canviat i aprofitar la llum natural ja no implica consumir menys"

El dilema sobre les seves bondats o maldats ressorgeix cada vegada que cal retardar o avançar el rellotge. Els seus defensors es recolzen en la rebaixa del consum d'energia; els seus detractors esgrimeixen que es tracta d'una mesura més simbòlica que eficaç. Ara, la Comissió Europea es proposa suprimir-la definitivament.

 

Des del 1974 i dues vegades a l'any, hem seguit invariablement el ritual de trastocar les manetes del rellotge. L'últim diumenge de març avancem una hora, i l'últim d'octubre l'endarrerim. Aquest canvi, establert després de la crisi del petroli amb la intenció d'aprofitar millor la llum natural, va ser imposat a tots els Estats membres de la Unió Europea per una directiva comunitària del 1984, i a Espanya es va recollir en un Reial Decret del 2002. Però el canvi d'hora no ha estat mai exempt de polèmica. Els seus defensors al·leguen que la mesura suposa un estalvi econòmic i energètic; els seus detractors, que els suposats beneficis són pocs i que no compensen els trastorns en la salut. Per a les institucions, el canvi contribueix a reduir el consum energètic, però reconeixen que aquest és difícil de quantificar i que, en qualsevol cas, "sembla relativament limitat". Ara, la Comissió Europea ha decidit començar a tramitar l'eliminació d'aquesta normativa després que una enquesta, impulsada per la mateixa Comissió al juliol, hagi revelat que la majoria dels ciutadans europeus així ho vol. Ja el mes de febrer passat, el Parlament Europeu havia aprovat una resolució no vinculant perquè la Comissió revisés la seva directiva.

UN ESTALVI REAL O ESTIMAT?

 

Ajustar l'hora per a aprofitar la llum natural suposa un estalvi del 5% del consum elèctric, segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE). Aquesta xifra es tradueix en una rebaixa de la factura elèctrica d'uns 300 milions d'euros. D'aquests, 90 correspondrien a l'estalvi a les llars (uns sis euros per família); i els altres 210 milions, a la indústria o al sector serveis. Unes xifres, però, que es redueixen a meres estimacions, ja que per a aconseguir-les caldria prescindir de la il·luminació artificial quan no sigui necessària. El canvi impulsat per la Comissió Europea haurà de superar el procés habitual de tramitació, i els Estats membres hauran de donar-hi el vistiplau abans que l'Eurocambra ratifiqui la nova llei, que en qualsevol cas no arribarà abans del 2020 o el 2021. El Govern considera situar Espanya en el mateix fus horari que Londres. Per als crítics, el canvi d'hora té més de mesura simbòlica per a conscienciar sobre la importància d'estalviar energia, que no d'estalvi real. A més, encara que tant famílies com empreses consumeixen menys electricitat als matins, acaben malgastant aquest estalvi a les tardes en forma d'un ús més gran de la calefacció a l'hivern i de sistemes de refrigeració a l'estiu. Les protectores del medi ambient demanen, d'altra banda, mesures més eficients, com l'ús de fotocèl·lules o sensors que apaguin o regulin la il·luminació en funció de la llum natural -ja obligatòria per als nous edificis, com recull el Codi Tècnic de l'Edificació-, la instal·lació de llums LED o el disseny dels edificis de manera que aprofitin millor el sol a través de finestres ben orientades o claraboies. Altres especialistes en energia demanen que el Govern ajudi a aplicar de manera més generalitzada normes europees que ja existeixen i que, al seu parer, sí que implicarien un estalvi rellevant: l'obligació de promoure les energies renovables als edificis i a les teulades o la instal·lació de comptadors intel·ligents amb informació sobre el consum d'energia procedent de renovables.

TRASTORNS EN L'ORGANISME

Encara n'hi ha més. Per als més crítics, els possibles beneficis no compensen els maldecaps ni els trastorns sobre la salut que suposa per als ciutadans. Els metges assenyalen que el canvi afecta l'organisme provocant somnolència, fatiga i fins i tot irritabilitat passatgera. El motiu és que trastoca el ritme circadiari; és a dir, el nostre rellotge intern, un sistema que adapta el ritme de l'organisme als cicles del dia i la nit i, si no funciona bé, pot provocar problemes de son. Però el cor també pateix amb aquest ajust horari. Diverses recerques ho demostren. La més recent, publicada al febrer d'aquest any per la universitat italiana de Ferrara a l''European Review for Medical and Pharmacological Sciences', concloïa que els sis estudis més rigorosos sobre la matèria van confirmar una major incidència d'infart en el canvi d'hora de primavera, que oscil·la entre el 4 i el 29%. També hi ha informes mèdics que el relacionen amb el risc d'ictus: un estudi del 2016 de l'Acadèmia Americana de Neurologia va xifrar en un 8% més l'augment de casos els dilluns i dimarts següents al canvi.

Els ajustos del rellotge, en xifres

  • 300 milions d'euros s'estima que estalvia Espanya en energia amb el canvi d'hora.
  • 5%: estalvi potencial en il·luminació que s'estima amb el canvi d'hora.
  • 1984: any en què va entrar en vigor la directiva europea que obliga a manipular el rellotge dues vegades a l'any.
  • 90 milions d'euros estalvien en energia les llars espanyoles.
  • 6 euros: són els diners que economitza en energia cada llar espanyola.
  • 70 països apliquen el canvi d'hora. Entre ells, tots els de la UE.

Font: Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE).

L'expert: Javier Andaluz, llicenciat en Ciències Mediambientals i coordinador de Clima i Energia d'Ecologistes en Acció.

 

És llicenciat en Ciències Mediambientals, coordina el departament de Clima i Energia d'Ecologistes en Acció i pertany a aquest sector que afirma que el canvi d'hora té més de mesura costumista i obsoleta que d'eina eficaç per a estalviar energia a casa. "El panorama energètic ha canviat i aprofitar la llum natural ja no implica consumir menys", argumenta.

Per què es posiciona en contra del canvi d'hora?

La seva efectivitat com a forma d'estalvi energètic és qüestionable. Si se'n produeix cap, aquest és mínim. En canvi, l'alteració dels cicles biològics que implica per a moltes persones sí que resulta rellevant. Tenim la necessitat d'estalviar energia, però d'una manera més intensa, amb mesures d'estalvi reals, com ara millorar l'aïllament tèrmic als edificis o aplicar altres mesures d'estalvi passives que redueixen la demanda d'energia.

Per què considera que l'estalvi energètic que s'aconsegueix és petit?

Perquè el que estalviem al matí ho gastem en la il·luminació a la tarda. Quan es fa de nit més aviat, cal encendre els llums abans. Moure les agulles del rellotge dues vegades a l'any no implica necessàriament un estalvi d'energia. Quan a la tardor es retarda l'hora, empreses i famílies (si matinen) necessitaran una hora menys d'il·luminació. I si són negocis d'horari de matí, l'estalvi existeix. En canvi, les famílies es trobaran que arriba la foscor una hora abans de l'habitual, i com que la rutina horària es manté, gastaran a la tarda aquesta hora d'il·luminació estalviada (o no estalviada) al matí. Quant a les empreses i oficines que treballen després de les 18.00, tampoc no hauran estalviat. A més, molts comerços obren a les 10.00, per la qual cosa no estalvien al matí però requeriran una hora més d'il·luminació a la tarda, amb la qual cosa el canvi fins i tot els perjudica. A més, el consum elèctric resulta més complex que això. Tret del cas de comportaments irresponsables -com deixar-se els llums encesos tot el dia-, la il·luminació no suposa el consum energètic majoritari d'una llar. De fet, la millora de l'eficiència de la il·luminació amb el LED fa que aquest consum d'energia baixi mentre augmenten, per exemple, els consums tecnològics en mòbils, televisors i ordinadors.

Tanmateix, l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) atribueix al canvi d'hora una reducció del 5% en el consum d'energia...

L'estudi de l'IDAE es basa en projeccions, i estima aquest 5% segons el que considera que es produiria si no es fes el canvi d'hora. Però si comparem sèries de dades de consum reals anuals, i analitzem el consum durant els 10 dies anteriors i els 10 dies posteriors, les dades són diverses: mentre que uns anys disminueix el consum energètic, en d'altres augmenta. Això indica que hi ha factors més influents en l'estalvi d'energia que el canvi d'hora.

I què passa amb les famílies? Els compensa?

No, no hi ha un estalvi real. No només perquè el canvi d'hora té poc efecte o gens, sinó perquè el preu del kW/h consumit és un factor relativament menor respecte del cost total d'una factura elèctrica. A més, amb el canvi d'hora, en molts casos el consum energètic de la jornada laboral es produeix en les hores solars, mentre que el consum domèstic es desplaça a les hores nocturnes, per la qual cosa la suposada hora d'estalvi es produeix només a favor dels consums empresarials i no de les famílies, que incrementen una hora el seu consum d'il·luminació.

Llavors, les empreses i l'àmbit industrial sí que redueixen el consum d'energia amb el canvi d'hora?

Sí, elles són les clares beneficiades, ja que en el seu cas sí que es pot produir una reducció del consum energètic més rellevant. Tot i això, aquest estalvi seria petit, i en qualsevol cas, caldria avaluar-ho conjuntament sobre els efectes del canvi horari sobre les treballadores i els treballadors.

Alguns experts apunten que, avançant o endarrerint el rellotge, l'estalvi en la il·luminació queda compensat pel fet que fem servir més la calefacció o l'aire condicionat, depenent del mes. Quina és la seva opinió?

En efecte, els factors ambientals influeixen més que el canvi d'hora en el consum energètic, i així, durant les èpoques amb temperatures extremes (mesos més freds o més càlids), el consum energètic ascendeix molt per culpa dels aparells de calefacció o d'aire condicionat. Es produeix un increment en el consum d'energia que no només és elèctric, sinó també d'altres subministraments fòssils.

El canvi d'hora va començar a generalitzar-se el 1974, i avui fins i tot el Parlament Europeu el qüestiona. El considera una mesura obsoleta?

Sí, per tot el que he exposat però, sobretot, perquè el consum energètic és en l'actualitat molt diferent al de 1974. El panorama ha canviat: hi ha un increment de les noves tecnologies i d'altres sistemes elèctrics que no estaven presents llavors, a més de sistemes d'il·luminació més bons, la qual cosa explica que la llum ja no sigui el centre del consum elèctric d'una família mitjana.

Si no s'aconsegueix estalviar de manera eficient, per què el mantenim?

Per inèrcia i per costum.

Quines mesures d'estalvi d'energia proposa posar en marxa?

Sobretot, eliminar els consums innecessaris i millorar l'aïllament dels edificis. També caldria aplicar mesures passives d'estalvi energètic (com ara reduir zones de corrents d'aire o filtracions), prestant especial atenció als col·lectius més vulnerables.

Al seu parer, hi ha voluntat real d'estalviar energia?

L'autèntic estalvi energètic, necessari per a desaccelerar el canvi climàtic, implica reduir en termes nets la demanda d'energia fòssil. Resulta necessari ampliar la instal·lació d'energies renovables a la màxima quantitat d'habitatges possible. A hores d'ara queda molta feina per fer en el foment de l'autoconsum. L'important seria aconseguir que l'energia que no es consumeixi en una casa pogués abocar-se a la xarxa, una mesura que hauria de ser prioritària per a la transició energètica.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto