Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

^

Víctor Viñuales, sociòleg especialitzat en ecologia i director de la Fundació d'Ecologia i Desenvolupament: "Reduir el consum d'energia i frenar les emissions de gasos contaminants és imperatiu"

El /dilema sobre les seves bondats o maldats ressorgeix cada vegada que cal retardar o avançar el rellotge. Els seus defensors es recolzen en la rebaixa del consum d'energia; els seus detractors esgrimeixen que es tracta d'una mesura més simbòlica que eficaç. Ara, la Comissió Europea es proposa suprimir-la definitivament.

 

Des del 1974 i dues vegades a l'any, hem seguit invariablement el ritual de trastocar les manetes del rellotge. L'últim diumenge de març avancem una hora, i l'últim d'octubre l'endarrerim. Aquest canvi, establert després de la crisi del petroli amb la intenció d'aprofitar millor la llum natural, va ser imposat a tots els Estats membres de la Unió Europea per una directiva comunitària del 1984, i a Espanya es va recollir en un Reial Decret del 2002. Però el canvi d'hora no ha estat mai exempt de polèmica. Els seus defensors al·leguen que la mesura suposa un estalvi econòmic i energètic; els seus detractors, que els suposats beneficis són pocs i que no compensen els trastorns en la salut. Per a les institucions, el canvi contribueix a reduir el consum energètic, però reconeixen que aquest és difícil de quantificar i que, en qualsevol cas, "sembla relativament limitat". Ara, la Comissió Europea ha decidit començar a tramitar l'eliminació d'aquesta normativa després que una enquesta, impulsada per la mateixa Comissió al juliol, hagi revelat que la majoria dels ciutadans europeus així ho vol. Ja el mes de febrer passat, el Parlament Europeu havia aprovat una resolució no vinculant perquè la Comissió revisés la seva directiva.

UN ESTALVI REAL O ESTIMAT?

 

Ajustar l'hora per a aprofitar la llum natural suposa un estalvi del 5% del consum elèctric, segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE). Aquesta xifra es tradueix en una rebaixa de la factura elèctrica d'uns 300 milions d'euros. D'aquests, 90 correspondrien a l'estalvi a les llars (uns sis euros per família); i els altres 210 milions, a la indústria o al sector serveis. Unes xifres, però, que es redueixen a meres estimacions, ja que per a aconseguir-les caldria prescindir de la il·luminació artificial quan no sigui necessària. El canvi impulsat per la Comissió Europea haurà de superar el procés habitual de tramitació, i els Estats membres hauran de donar-hi el vistiplau abans que l'Eurocambra ratifiqui la nova llei, que en qualsevol cas no arribarà abans del 2020 o el 2021. El Govern considera situar Espanya en el mateix fus horari que Londres. Per als crítics, el canvi d'hora té més de mesura simbòlica per a conscienciar sobre la importància d'estalviar energia, que no d'estalvi real. A més, encara que tant famílies com empreses consumeixen menys electricitat als matins, acaben malgastant aquest estalvi a les tardes en forma d'un ús més gran de la calefacció a l'hivern i de sistemes de refrigeració a l'estiu. Les protectores del medi ambient demanen, d'altra banda, mesures més eficients, com l'ús de fotocèl·lules o sensors que apaguin o regulin la il·luminació en funció de la llum natural -ja obligatòria per als nous edificis, com recull el Codi Tècnic de l'Edificació-, la instal·lació de llums LED o el disseny dels edificis de manera que aprofitin millor el sol a través de finestres ben orientades o claraboies. Altres especialistes en energia demanen que el Govern ajudi a aplicar de manera més generalitzada normes europees que ja existeixen i que, al seu parer, sí que implicarien un estalvi rellevant: l'obligació de promoure les energies renovables als edificis i a les teulades o la instal·lació de comptadors intel·ligents amb informació sobre el consum d'energia procedent de renovables.

TRASTORNS EN L'ORGANISME

Encara n'hi ha més. Per als més crítics, els possibles beneficis no compensen els maldecaps ni els trastorns sobre la salut que suposa per als ciutadans. Els metges assenyalen que el canvi afecta l'organisme provocant somnolència, fatiga i fins i tot irritabilitat passatgera. El motiu és que trastoca el ritme circadiari; és a dir, el nostre rellotge intern, un sistema que adapta el ritme de l'organisme als cicles del dia i la nit i, si no funciona bé, pot provocar problemes de son. Però el cor també pateix amb aquest ajust horari. Diverses recerques ho demostren. La més recent, publicada al febrer d'aquest any per la universitat italiana de Ferrara a l''European Review for Medical and Pharmacological Sciences', concloïa que els sis estudis més rigorosos sobre la matèria van confirmar una major incidència d'infart en el canvi d'hora de primavera, que oscil·la entre el 4 i el 29%. També hi ha informes mèdics que el relacionen amb el risc d'ictus: un estudi del 2016 de l'Acadèmia Americana de Neurologia va xifrar en un 8% més l'augment de casos els dilluns i dimarts següents al canvi.

Els ajustos del rellotge, en xifres

  • 300 milions d'euros s'estima que estalvia Espanya en energia amb el canvi d'hora.
  • 5%: estalvi potencial en il·luminació que s'estima amb el canvi d'hora.
  • 1984: any en què va entrar en vigor la directiva europea que obliga a manipular el rellotge dues vegades a l'any.
  • 90 milions d'euros estalvien en energia les llars espanyoles.
  • 6 euros: són els diners que economitza en energia cada llar espanyola.
  • 70 països apliquen el canvi d'hora. Entre ells, tots els de la UE. Font: Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE).

L'expert: Víctor Viñuales, sociòleg especialitzat en ecologia i director de la Fundació d'Ecologia i Desenvolupament.

 

Sociòleg especialitzat en ecologia, dirigeix la Fundació Ecologia i Desenvolupament i es mostra partidari de canviar l'hora dues vegades a l'any, una pràctica que considera important per a estalviar energia a Espanya. D'acord amb el seu punt de vista, no es tracta només del que cadascú estalvia a casa, sinó de sumar forces: "Reduir el consum d'energia i frenar les emissions de gasos contaminants és imperatiu", afirma.

Per què es canvia el rellotge a Espanya dues vegades a l'any?

Els canvis d'hora són una mesura per a estalviar energia. Aconsegueixen que s'aprofiti millor la llum del sol, i això fa que consumim menys electricitat.

Què s'aconsegueix, en realitat, duent a terme aquest gest?

Si hi ha sol, ja no es necessita il·luminació artificial ni a les fàbriques ni a les cases. Estalvien els empresaris, els habitants a casa seva, es redueix l'emissió de gasos al planeta, i això és bo per a frenar el canvi climàtic, i s'estalvia en la factura de la llum, ja que la major part de l'energia que consumim la importem.

Quines conseqüències té per a les ciutats?

Per exemple, gasten menys en il·luminació urbana. El motiu de l'estalvi energètic segueix el mateix principi: si els ajuntaments encenen l'enllumenat una hora més tard, el consum elèctric es redueix.

De quina manera ajuda aquest canvi al fet que les empreses i les indústries gastin menys energia?

L'estalvi és més evident en les companyies o negocis que tenen horaris de treball més prolongats i que s'estenen durant les hores sense il·luminació natural. Per tant, la reducció de la factura de la llum la noten més aquelles empreses que comencen abans o que acaben després l'activitat laboral.

Quins serien els efectes beneficiosos que té manipular el rellotge dues vegades a l'any per al consum i l'oci?

Més hores de llum natural a les tardes implica més hores de consum en el comerç i en la restauració, tant dels turistes com de la població local.

Des de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia (IDAE) s'indica que cada família espanyola redueix sis euros la factura de la llum amb el canvi d'hora. No sembla una quantitat significativa...

IDAE duu a terme els seus càlculs amb l'estimació que el canvi horari permet estalviar un 5% de l'electricitat que es consumeix en il·luminació. Per a cada família resulta poc, però la suma total que implica per a gairebé 47 milions de persones que viuen a Espanya ja suposa un estalvi significatiu, tant en euros com en reducció d'emissions contaminants.

Un altre dels arguments a favor de mantenir aquesta pràctica és que fa un paper de conscienciació social sobre l'estalvi energètic. Creu que aquesta mesura ajuda en aquest aspecte?

Aquest argument no el veig tan clar. Segons la meva impressió, el canvi d'hora es fa d'una manera molt burocràtica i hi ha una manca de pedagogia social sobre aquest tema. El repte de l'eficiència energètica és molt més ampli que el canvi d'hora, ja que interpel·la al conjunt de la societat, les empreses, les institucions i les persones.

Quines altres mesures proposaria per a estalviar en il·luminació, a més del canvi d'hora?

Hi ha moltes maneres. Les més importants tenen a veure amb el fet que el disseny dels edificis maximitzi l'aprofitament de la llum solar. El sol és un bon amic que treballa de forma voluntària per a nosaltres, i això cal aprofitar-ho. A més, hi ha altres mesures relacionades amb l'ús de tecnologia eficient, com la substitució de les velles bombetes per llums LED, que gasten menys energia i també són més duradores.

Una altra de les raons que s'esgrimeixen per a justificar l'avançament i l'endarreriment de l'hora és que harmonitza l'horari d'Espanya amb la resta de països d'Europa.

L'horari resulta important per a estalviar energia, però també per a aconseguir la felicitat. La jornada laboral a Espanya genera molt de malestar: se sopa tard, i això és dolent per a la digestió, i es treballa fins a altes hores de la tarda, cosa que té un impacte enorme en l'atenció dels nens i en la cura de les persones més fràgils. Els poders públics haurien de canviar els horaris en cerca de més benestar. L'objectiu últim de la política pública i de la vida és ser feliç.

Quines conseqüències té canviar l'hora per al planeta?

Totes les mesures encaminades a reduir el consum d'energia impliquen una reducció de les emissions contaminants a l'atmosfera associades al canvi climàtic. I frenar les emissions és un imperatiu general.

Hi ha qui diu que el canvi d'hora té beneficis per a la salut i la felicitat, què en pensa?

Més hores de llum poden ajudar a augmentar la interacció entre veïns als carrers, i amb això potser es contribuiria a frenar els perjudicis inicials davant el canvi d'hora. En qualsevol cas, en la valoració de la bondat del canvi d'hora cal fer un abordatge multidimensional, tenint en compte les diferents variables que entren en joc. I una de molt important és la salut, per descomptat.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto