Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Economía doméstica

^

HO LLENÇO O M'HO MENJO?

És un fet: llencem molt de menjar. Segons el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, les llars espanyoles malbaraten cada any més de 1.300 milions de quilos d'aliments, uns 25,5 milions a la setmana. I només és una part del problema: si comptem els productors, fabricants, cadenes de distribució i restaurants, en total sumen 7,7 milions de tones de menjar que es llença cada any.Com podem reduir aquest malbaratament els consumidors? Distingir entre caducitat i consum preferent és una de les claus.

 

Comprem més del que podem menjar: al planeta es produeixen prop de 4.000 milions de tones d'aliments, segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), però una tercera part acaba a les escombraries. Una xifra de vergonya: mentre que uns 800 milions de persones passen gana al planeta, 1.326 milions de tones d'aliments es llencen.

La radiografia d'aquest malbaratament, segons el Parlament Europeu, és com segueix: on més es llença és a les cases, amb un 53% d'aquest total; la indústria alimentària (producció i processament d'aliments) suposa el 30%; restaurants i serveis alimentaris, el 12%; i comerços i distribució sumen el 5%. El malbaratament també té un impacte sobre el medi ambient: les estimacions indiquen que l'energia perduda amb el desaprofitament d'aliments representa més del 10% del total de l'energia global consumida en la producció de menjar.

I a això cal sumar la petjada de carboni per l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle: per cada quilogram d'aliment produït (i llençat), un total de 4,5 quilos de diòxid de carboni (CO2) acaben a l'atmosfera.

EL VALOR DE LA CADUCITAT

Un de cada cinc aliments que es llencen a les escombraries prové de les cases. Els experts recorden que el primer pas per a frenar aquest trist panorama és llegir les etiquetes i entendre la diferència entre la data de caducitat i la de consum preferent. Que aparegui l'una o l'altra depèn del tipus de producte, i pot determinar si el seu consum és viable o, per contra, ja no ho és.

A Espanya, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el 59% dels consumidors llença els aliments que arriben a la data de caducitat, mentre que un 21% reconeix que se'ls menja si no ha passat molt de temps. La resta prefereix consumir-los o llençar-los en funció del tipus de producte.

Però anem a pams. És important saber què signifiquen les dates de l'etiqueta abans de decidir què mengem i què no. La caducitat indica quan un aliment deixa de ser segur per al consum. Un límit que no és gens arbitrari, sinó que es tria amb la llei a la mà -més concretament, el Reglament de la Unió Europea 1169/2011- i sota criteris científics estrictes i estudis rigorosos amb la finalitat de reduir els perills per a la salut i evitar intoxicacions alimentàries. Aquesta informació no s'ha de prendre a la lleugera, i menys amb productes com el peix, la carn o els ous.

No s'hauria de consumir cap aliment després de la data de caducitat. A més, cal seguir rigorosament les instruccions de conservació de l'etiqueta, com ara mantenir-lo a baixes temperatures. Amb tot, és possible allargar la vida del producte si el congelem. En aquest sentit, el Ministeri de Sanitat aconsella seguir les indicacions de l'envàs.

MÉS DUR, PERÒ IGUAL DE SEGUR

Una cosa ben diferent és el consum preferent, que simplement indica el dia fins que el producte manté les qualitats organolèptiques (olor, sabor i textura) intactes. Aquesta data no té res a veure amb la seguretat i solem trobar-la en aliments enllaunats, congelats, cereals, olis, pastes, arrossos i purés. Sol estar assenyalada amb frases com: "Consumiu-ho preferentment abans del..." o "Consumiu-ho preferentment abans de la fi de...".

Com aclareix Sanitat, una vegada superada aquesta data l'aliment continua sent segur, sempre que es respectin les instruccions de conservació i el seu envàs no estigui danyat. Això sí: és possible que el producte hagi perdut part del gust, el color i la textura.

Per tant, la data de consum preferent, a diferència de la de caducitat, resulta molt més flexible. No és el mateix menjar-se un aliment passat que un de caducat. En el primer cas, el consumidor no s'exposa a un risc, mentre que en el segon, sí. Els experts aconsellen, però, que abans de llençar un producte comprovem l'aspecte que té (si fa olor i bon gust), a més de seguir al peu de la lletra les instruccions de l'etiqueta. Per exemple, quan s'indiquen normes d'ús com ara: "Una vegada obert l'envàs, consumiu-ho en 24 hores".

Trucs perquè durin més

 

La data de caducitat apareix en els aliments molt peribles, com el peix fresc, la carn i la llet fresca (que trobem al lineal del fred), així com en molts plats precuinats, envasats i al buit. Si volem allargar la conservació d'aquests productes, hi ha unes normes que hem de tenir en compte:

  • Congelar després de comprar. És possible allargar la vida dels que són molt peribles més enllà de la seva caducitat, sempre que es congelin poc després d'adquirir-los. Es pot fer amb carns, peixos i fins i tot amb el salmó fumat i el pernil cuit.
  • Els plats precuinats. Es poden congelar quan s'acosta la caducitat. En aquest grup entren també les lasanyes i les pizzes. Això sí, una vegada que es descongelen, cal consumir-los immediatament.
  • Regla d'or. Si vols congelar qualsevol aliment, fes-ho mentre estigui fresc i en perfecte estat.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto