Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

AL PUNT

MUNTANYES, HORTES, CAMPS. FER UNA PASSEJADA A L'OCTUBRE SIGNIFICA SORTIR A LA RECERCA DEL MILLOR DE LA TEMPORADA

 

Ho tenen tot: poden presumir de bones, vistoses, variades i sanes. Les fruites del bosc són un producte estrella de la nostra cuina gràcies al seu sabor: no resulten excessivament dolces i atresoren algunes notes àcides; un equilibri que permet utilitzar-les tant en plats salats com en rebosteria. Destaquen també per la seva versatilitat. Es poden menjar al natural, afegir-les a macedònies o a amanides vegetals. Podem gaudir-les amb iogurt (una combinació visualment atractiva), incorporar-les als berenars i als esmorzars o utilitzar-les en salses per a acompanyar carns. Els qui les hagin tastat saben que mariden molt bé amb totes les carns, especialment amb les de caça. Això no es deu únicament al seu sabor: la textura aporta un contrapunt refrescant a aquests plats i, a més, en facilita la digestió. Però no només són saboroses i cridaneres, també tenen un gran valor interior. Algunes contenen més fibra que el pa. Unes altres, més potassi que els plàtans. Estan les que destaquen pel seu contingut en àcid fòlic i les que tripliquen el volum de vitamina C de les taronges. Totes tenen grans quantitats d'antioxidants. Aquesta és una de les millors característiques, ja que protegeixen les nostres cèl·lules i ens ajuden a cuidar la salut.

SABOR CONTRA DELICADESA

 

Paradoxalment, el seu punt feble és la seva fragilitat: duren poc i cal tractar-les amb cura per a evitar que es facin malbé. Per a allargar-ne la conservació, un truc consisteix a emmagatzemar-les en un calaix del refrigerador o a l'interior d'un recipient segellat a la nevera. Aquestes cures també són necessàries durant la recol·lecció i el transport (no es poden apilar ni recollir amb màquines), i per això són més cares que altres fruites. Un quilo de gerds costa, en origen, 36 vegades més que un de pomes, i nou vegades més que un de nectarines. La bona notícia per als consumidors és que la producció nacional de fruites de bosc va en augment (a Huelva s'ha quadruplicat els últims anys) i això ajuda a reduir-ne els preus. Ara és més fàcil trobar aquestes delícies en diferents punts del país a un preu que permet incorporar-les a la dieta amb més freqüència que abans.

EL TRUC DEL VINAGRE

Les fruites del bosc són molt fràgils: una vegada que es recol·lecten, es deterioren amb rapidesa. L'amenaça principal és la humitat, que afavoreix l'aparició de floridura, així que convé mantenir-les seques i fresques. Per aquesta raó, moltes vegades s'aconsella no rentar-les fins al moment de menjar-les. Malgrat això, hi ha un truc eficaç per a augmentar la seva vida útil: fer-los un bany d'immersió. Això sí, cal fer-ho en una mescla d'aigua i vinagre (tres parts d'aigua i una de vinagre). L'àcid acètic d'aquest líquid eliminarà la presència de floridura i de bacteris. Finalment, les hem d'escórrer i assecar molt bé abans de guardar-les a la nevera.

EL DICCIONARI DE LES BAIES

Hi ha moltes varietats de baies o berries, però quan parlem de fruites del bosc, no les incloem totes. Les maduixes, per exemple, solen quedar fora del grup. La raó és que es recullen abans. En paral·lel, sí que incloem exemplars com les groselles, que no són baies. El motiu, una altra vegada, és estacional: popularment, anomenem fruites del bosc aquelles que podem recollir en un passeig per la muntanya a la tardor. A continuació, les més conegudes al nostre país, on el cultiu i el consum creixen any a any:

NABIUS

 

Un grapat d'aquestes fruites aporta vitamina C, calci, potassi i, sobretot, fibra: els nabius tenen la mateixa quantitat de fibra que el pa blanc torrat. Els seus abundants pigments naturals (com els antocians i els carotenoides) no només els proporcionen aquest color blau fosc tan intens; també tenen acció antioxidant, molt bona per al nostre organisme. Consells per a triar-los. Observa el color i la textura. Els nabius han de ser d'un to blau intens i brillant, ferms al tacte i sense talls ni cops. Descarta les fruites humides o toves i també les que estiguin immadures, ja que no maduren una vegada recol·lectades.

MORES

 

De totes les fruites del bosc, les mores són les més riques en calci i vitamina A, molt important per a la salut dels ulls. Tot i això, destaquen per tenir una acció antioxidant elevada. Ens protegeixen dels radicals lliures (responsables de l'envelliment cel·lular) i tenen cert efecte antiinflamatori. Consells per a triar-les. El color i l'aspecte de la superfície són les millors guies. Han de ser brillants, llises i turgents. Si no podem tocar-les (per exemple, perquè estan envasades), cal evitar aquells recipients on s'acumuli el líquid de la fruita al fons, perquè és senyal que han començat a fer-se malbé.

GERD

 

La seva forma de ram diminut fa que s'assembli a les mores, però es diferencien en el color, la textura i el sabor. També perquè tenen el doble de fibra i de potassi, un mineral molt important per a l'activitat muscular. Els gerds, a més, són molt rics en àcid fòlic, molt necessari durant l'embaràs. Consells per a triar-los. La consistència és la clau. Convé portar a casa els gerds més resistents a una lleugera pressió amb els dits, que estiguin secs i que no tinguin floridura. Revisa'ls bé, ja que són els més delicats de tot el grup i es fan malbé amb facilitat.

GROSELLA VERMELLA

 

Molt baixa en calories (a penes 27 kcal per cada 100 grams), destaca per la quantitat de potassi i de fibra que conté. Aquest petit fruit aporta tanta fibra com el musli, més que el pa i fins i tot més que les galetes de tipus digestive. La fibra dietètica, a més d'estar recomanada per a pal·liar el restrenyiment, ha demostrat ser eficaç per a prevenir trastorns cardiovasculars i ictus. Consells per a triar-les. Ni molt dures ni molt toves: les millors groselles són les que estan al punt òptim de maduració. Es reconeixen, a més de pel tacte, per un intens color vermell i una superfície llisa, sense talls i tan brillant que sembla de cristall.

GROSELLA NEGRA

La diferència entre aquesta varietat i la vermella no es redueix només a una qüestió de color. La grosella negra és moltíssim més rica en vitamina A, té tant de potassi com els plàtans i el triple de vitamina C que les taronges. Aquesta fruita reforça les nostres defenses, redueix el risc de patir malalties cardiovasculars i degeneratives i ajuda a prevenir l'anèmia. Consells per a triar-les. Hem de revisar que estiguin seques i que tinguin una superfície llisa i brillant. El color ha de ser fosc i intens. A més, l'olfacte ens pot ajudar, ja que les groselles negres, quan estan al punt, desprenen un perfum melós molt fàcil de percebre.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto