Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa

^

"BULLYING", ADEU AL SILENCI INVISIBLE

El 60% dels menors espanyols afirma que algú els ha insultat els últims mesos. A més, un terç d'ells, a través del mòbil o d'Internet.

 

Perquè tenen una mica de sobrepès. Perquè porten ulleres. Perquè se saben les preguntes a la primera. Perquè sí. Els detonants de l'assetjament escolar han sortit d'escola per multiplicar-se amb Internet. Assetjador, assetjat i testimonis formen un triangle en el qual hi entres o t'hi fiquen, però del qual es pot sortir.

Victoria té 14 anys. Va passar massa temps sofrint vexacions al seu centre escolar i, com a resultat, va patir durant uns anys un quadre d'estrès posttraumàtic. Mario en té vuit. A escola li deien gras i tres nens de la seva classe li pegaven cada dia. Va perdre l'autoestima per complet i va començar a quequejar. Són casos reals d'assetjament escolar recollits en el documental espanyol El silencio roto, nominat a onze premis Goya el 2018. Una temàtica similar s'aborda en el curt d'animació nord-americana Lou, que aquest any aspirava a emportar-se un Oscar.

Cap d'elles no va recollir els guardons que esperava, però tots dos reflecteixen una realitat ineludible: l'assetjament escolar preocupa i és un problema mundial. Segons la Unesco, dos de cada 10 alumnes pateixen assetjament, un 34% dels menors d'entre 11 i 13 anys diu haver estat assetjat els últims 30 dies i un 8% d'ells confessa patir-ne diàriament. A Espanya, les xifres també escandalitzen. Un 9,3% dels estudiants considera que ha sofert assetjament i, un 6,9%, ciberassetjament, segons l'informe de Save the Children "Jo, a això, no hi jugo". Gairebé un 30% dels nens afirma haver rebut cops i sis de cada 10, que algú els ha insultat els últims mesos, més d'un terç a través del mòbil o Internet.

L'assetjament escolar engloba tot maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre escolars de forma reiterada i al llarg del temps. Unes pràctiques que, lluny de desaparèixer, transcendeixen als centres educatius i han arribat a les xarxes socials. El ciberassetjament, que pot ser perpetrat les 24 hores des de l'anonimat del mòbil o l'ordinador, va in crescendo.

ELS QUI CALLEN TAMBÉ HI CONTRIBUEIXEN

No tothom pateix aquest maltractament entre iguals de la mateixa manera. "Els alumnes gais, les lesbianes, els bisexuals o els transgènere tenen entre dues i set vegades més de possibilitats de veure's assetjats per altres companys", es recull en un treball de la Unesco. Alumnes immigrants, amb discapacitat, poc oberts o una mica friquis, així com els estudiants brillants o amb cert atractiu físic, tampoc no se'n lliuren.

Per això, les causes d'aquest fenomen cal buscar-les en cadascun dels subjectes implicats i en el seu entorn familiar o escolar, com apunta la mestra i pedagoga Nélida Zaitegi: "Un nen assetja perquè no té empatia, li falten valors de justícia i solidaritat, té un grau d'agressivitat descompensat o una autoestima baixa o molt alta. La víctima pot ser que tingui una autoestima molt baixa o que necessiti estar sota algú que li digui per on ha d'anar". I els observadors passius? "No tenen sentit de l'empatia, ni de la importància de cuidar-se els uns als altres".

L'impacte de l'assetjament escolar tampoc no és el mateix. "No és un joc de nens i té conseqüències molt greus en la seva salut física i mental, que en alguns casos pot arribar a provocar el suïcidi", recorden des de Save the Children.

Ansietat, depressió, estrès, menys qualitat de vida, dificultats en la socialització o autolesions són altres problemes que pot desenvolupar la víctima. Els assetjadors poden fer així els primers passos cap a conductes delictives, fracàs escolar i altres relacions problemàtiques, mentre que els espectadors silenciosos poden arribar a insensibilitzar-se davant d'altres agressions i aprendre a no reaccionar davant les injustícies.

On cal anar en cas d'assetjament:

 

Atenció a víctimes de l'assetjament escolar (Govern d'Espanya):

  • Telèfon 900 018 018
  • Telegram 600 909 073
  • Skype Acosoescolar (per a persones amb discapacitat)

Telèfon de la Fundació ANAR de l'Adult i la Família: 600 50 51 52

De vegades, la situació plantejada no s'ajusta segons el protocol a un assetjament entre iguals, però el nen sofreix. Com a pare o mare, has de sol.licitar un pla d'acció que permeti que el teu fill estigui més segur, confiat i que rep suports. En Inspecció educativa podràs aclarir els teus dubtes. Però si hi ha sospita de delicte, el centre escolar ha de posar el cas en coneixement de la Policia, que serà qui investigarà. Si no, el menor quedaria desprotegit i podrien destruir-se proves. Tot i que alguns experts ho desaconsellen, si l'escola no hi col.laborés, els pares podríeu anar a la Policia, la Guàrdia Civil o la Fiscalia de Menors.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto