Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

AL PUNT

SETEMBRE IRROMP PER TERRA I AIGUA. PER A ENFRONTAR-SE AL NOU CURS, HORTA I MAR DE TEMPORADA.

 

El pebrot es diu pebrot per una confusió de proporcions planetàries. A Amèrica, la seva terra d'origen, és conegut com ají. Quan Colón hi va arribar en el seu primer viatge, va equiparar aquest fruit amb el preuat (i car) pebre que s'importava de l'Índia, així que, en tornar a Europa, el va presentar com a pebrot. No era el mateix, però també picava.

La resta, com se sol dir, és història... Una història certament pròspera, en la qual el cultiu d'aquest aliment es va estendre amb rapidesa gràcies als monjos jerònims. Yuste, a Extremadura; La Ñora, a Múrcia; i Santo Domingo, a La Rioja, són els enclavaments que van veure créixer aquest fruit per primera vegada a Europa.

S'ha sembrat molt des de llavors fins ara. En l'actualitat, Espanya és el principal exportador de pebrots del continent, i un dels seus derivats, el pebre vermell dolç o picant, és una de les espècies més preuades de la gastronomia local. No només això: al nostre país consumim més de 210 milions de quilos de pebrots frescos a l'any i també hi ha una important indústria conservera que treballa amb cultius locals i d'importació. Molts dels pebrots que es comercialitzen envasats procedeixen, com abans, del Nou Continent. Avui, a més de les quantitats, trobem moltes varietats i presentacions d'aquest fruit al mercat.

MÉS VITAMINA C QUE UNA TARONJA.

 

La ciència confirma que els pebrots són sans. Constitueixen una bona font de fibra, tenen propietats antioxidants i són molt rics en vitamina C. Un pebrot vermell conté el triple de vitamina C que una taronja! Aporten color i sabor als plats amb molt poques calories, són baixos en greix i rics en altres vitamines i minerals molt importants per a organisme, com la provitamina A i el potassi. Perquè mantinguin aquestes propietats (sobretot, pel que fa a les calories), cal tenir en compte la manera de cuinar-los: fregits absorbeixen molt d'oli i poden resultar indigestos, per la qual cosa el millor és consumir-los escalivats o crus. Si s'opta per aquesta última opció, convé que siguin tendres i estiguin ben rentats.

EL PES, UN BON SENYAL.

A l'hora de comprar els millors pebrots, cal triar aquells que siguin més turgents, carnosos i pesants en proporció amb la mida. Com més brillant sigui el color, millor. La pell ha de ser llisa, sense taques ni arrugues. Si veiem que tenen bonys o cops, o que estan una mica tous al tacte, és millor no agafar-los.

Els pebrots es conserven bé en llocs frescos i ventilats. Perquè durin més temps en bon estat, es poden desar a la nevera, en una bossa de paper o de plàstic (amb forats). També es poden congelar per a conservar-los durant mesos amb tot el sabor, si bé amb aquesta tècnica en perdrem la textura.

UN MAPA PER A NO PERDRE'S

De pebrots n'hi ha molts, però es divideixen en dos grans grups que es distingeixen pel sabor: els picants i els dolços. Entre aquests, no canvia només la forma, el color o la mida: també hi ha diferències gastronòmiques. L'elecció d'uns o altres dependrà del tipus de plat que vulguem preparar i, per descomptat, dels nostres gustos. Aquest és un itinerari pels més destacats:

PICANTS

 

Es fan servir principalment per a aperitius (escalivats o fregits), en adobats i per a fer pebre vermell. Els exemplars més coneguts d'aquest grup són els pebrots del piquillo -que també poden ser dolços- i els de Padrón (d'Herbón ), tots dos amb Denominació d'Origen Protegida.

  • Piquillo. És un dels productes estrella de l'horta de Navarra. De color vermell intens, té forma triangular i fa uns 7 cm de llarg. Aquest pebrot, que es produeix a Lodosa, es ven escalivat i en conserva. Suggeriment de presentació: farcit (de carn o marisc) o sobre pa torrat, combinat amb tonyina.
  • Padrón. El pebrot de Padrón, com es coneix, és gallec. N'hi ha d'altres de semblants que es venen amb aquest nom, encara que no es conreen allà. Per això, el pebrot de Padrón autèntic ha adoptat el nom de pebrot d'Herbón . Aquests fruits, petits, allargats i de color verd brillant, tenen una peculiaritat: no tots presenten el mateix sabor. Uns piquen i d'altres no. Suggeriment de presentació: fregits, amb sal, per a compartir.
  • Pebrot de romesco. No creix als balcons, però és on més es veu: penjat, en rasts i assecant-se a l'aire. Aquest pebrot vermell es fa servir com a ingredient per a preparar guisats i estofats i també per a fer romesco. Se n'utilitza la polpa, que es rehidrata abans d'afegir-la a la cassola. A més de sec, també es comercialitza en pot, llest per a fer servir.

DOLÇOS

Aquests pebrots, que no piquen, es poden menjar crus (en amanides o vinagretes), ofegats, en guisats, fins i tot a la graella, farcits o escalivats. També es fan servir per a fer pebre vermell. Entre els més coneguts hi ha el pebrot italià, el de morro de bou i la nyora.

  • Guernica. De color verd i gust suau, aquest pebrot és un gran ambaixador culinari d'Euskadi. Es conrea en diverses zones del País Basc, no tan sols a Guernica, encara que porta aquest nom en honor del tradicional mercat que s'hi celebra cada dilluns. El seu tret principal és que es cull abans que arribi a madurar, fet que li confereix una textura especial. Suggeriment de presentació: fregits, amb una mica de sal, com a guarnició de carn vermella.
  • Italià. La seva carn és suau i presenta una pell fina i delicada que canvia de color a mesura que el fruit madura. Els exemplars més precoços són de color verd brillant; els més madurs, completament vermells. Aquest pebrot és bastant estilitzat: pot fer més de 20 cm de llarg i té forma punxeguda.
  • Morro de bou. Hi ha qui coneix als pebrots de morro de bou com pebrots semàfor, ja que es poden trobar de tres colors: verds, grocs i vermells. La diferència de color depèn del punt de maduració; per aquest motiu, a algunes persones els va millor el pebrot vermell que el verd, ja que el gust d'aquest últim és més intens. Els pebrots de morro de bou són grans, carnosos i de pell gruixuda, una característica que permet preparar-los farcits d'aliments líquids o aquosos, com ara l'ou, per exemple.
  • Nyora. És un pebrot petit i arrodonit, de color vermell fosc i polpa carnosa. Habitualment, la nyora es comercialitza deshidratada i es fa servir a la cuina d'una manera semblant al pebrot de romesco, rehidratant-lo per a recuperar-ne la polpa. És molt típica de la gastronomia mediterrània, on es fa servir en nombroses receptes.

Què menges quan menges un pebrot?

100 grams de pebrots contenen:

  • 29 kcal
  • 0,6 g de greix
  • 1,3 g de proteïna
  • 92,2 % d'aigua
  • 1,8 g de fibra
  • 4,5 g de carbohidrats
  • 155 mg de potassi
  • 152 mg de vitamina C
  • 90 mg de vitamina A

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto