Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

^

DESIG SEXUAL: LA CALOR ENS POSA A TO

La relació entre l'estiu, l'oci i el desig és alguna cosa més que una sensació quan augmenta el nombre d'hores de sol, ens despullem de l'abric i comencen els balls hormonals. La nostra atracció física canvia al llarg de l'any. Vegem què hi ha de cert en la relació química que dispara els enamoraments i la nostra activitat sexual aquests mesos.

Estímuls i mites

AFRODISÍACS: MÉS MENTIDA QUE RIGOR.

 

L'afany per estimular el desig i millorar la potència sexual és una obsessió des que l'ésser humà es va instal·lar a la Terra. Mites i més mites s'amunteguen al rebost de presumptes científics i remeiers. Esperma de balena, pell de gripau o escarabats s'assenyalen com a supòsits afrodisíacs, però els seus efectes són més a prop de la llegenda que no de la realitat. La xocolata és un altre dels grans clàssics. La textura, l'aroma i el sabor que té fan que l'estímul plaent que provoca el seu consum obri els sentits i predisposi a la sensualitat. D'altra banda, conté una substància -feniletilamina- que sembla tenir efecte sobre els nivells de serotonina i endorfines cerebrals (les substàncies relacionades amb la sensació de plaer i benestar). Les ostres i les cloïsses també podrien afavorir l'alliberament d'hormones sexuals, però, en aquest cas, per la seva analogia amb òrgans sexuals.

Tanmateix, només el ginseng, el safrà i la iohimbina podrien passar (amb una aprovat justet) l'examen científic, segons les conclusions d'un estudi sobre els efectes de diferents afrodisíacs naturals publicat al març de 2011 per investigadors de la Universitat de Guelph (Canadà).

El Panax ginseng, conegut com ginseng o ginseng xinès, és una planta d'origen asiàtic. La seva arrel es fa servir de manera tradicional en medicina xinesa i s'utilitza des de fa milers d'anys com a tònic i estimulant. Segons l'estudi, les seves propietats afrodisíaques són fundades, amb efectes positius sobre l'impuls i el rendiment sexual.

El safrà, una espècia derivada de la flor Crocus sativus, ja s'utilitzava en l'Antic Egipte per a aromatitzar i seduir, així com per a fer ablucions als temples i llocs sagrats. I una altra substància que seria efectiva és la iohimbina, un alcaloide que s'extreu de l'escorça de l'arbre africà Yohimbe. Abans del naixement de la Viagra®, era un dels agents utilitzats per a millorar la disfunció erèctil, encara que els seus efectes són moderats.

NI MÀGICS NI INNOCUS.

En l'estudi es revisen altres substàncies d'ús comú a tall d'afrodisíacs, com l'ambrein (substància perfumada de l'ambre), la muira puama (una espècie d'arbre originari de Brasil), l'arrel de maca (planta dels Andes peruans), la pell del gripau Bufo o la famosa cantaridina espanyola, alcaloide obtingut d'un petit escarabat verd. Però els científics s'afanyen a avisar que aquestes substàncies no són innòcues, ja que poden tenir efectes secundaris, com ara augment de la tensió arterial, nerviosisme, insomni o mal de cap, entre d'altres.

Per això, no convé acabar de refiar-se, ni aquí ni a la Xina. "Hi ha alguns estudis sobre libido i aliments, però són petits, no concloents i no extrapolables a tota la població (com els estudis efectuats en ratolins)", adverteix el nutricionista Julio Basulto. Algunes d'aquestes recerques s'han presentat a l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), amb l'objectiu d'acompanyar certs productes alimentaris de "declaracions de salut similars a 'millora el desig sexual' o 'manté l'erecció més temps'. La resposta de l'EFSA sempre ha estat 'sol·licitud denegada'", conclou l'expert.

No és infreqüent trobar-se amb productes exòtics que tenen suposades propietats afrodisíaques. Cada poc temps salta a les notícies la desarticulació d'una xarxa que introduïa medicaments il·legals sense embalatge i que després els comercialitzava com a afrodisíacs naturals.

Cinc mites sobre sexualitat que cal superar.

  1. La mida del penis influeix en el plaer de la dona. Fals. La mida no importa. Hi ha una diferència fonamental entre la sensibilitat del penis i la de la vagina que molts -homes i dones- ignoren i que dona motiu a aquesta idea falsa: així com el penis és tot sensible -algunes zones més que d'altres-, l'interior de la vagina és insensible, excepte els dos o tres primers centímetres i algun punt concret, solament en algunes dones. Per això, la llargada del penis no aporta plaer ni en resta. Quant a l'amplària del penis, quan la dona està prou excitada la seva vagina s'hi adapta com un guant, sigui del gruix que sigui.
  2. Qualsevol trobada sexual que no finalitzi amb l'orgasme dels dos membres és un desastre. Fals. L'orgasme s'ha erigit, per a moltes persones, en la unitat amb què mesurar el plaer i gaudi en una relació sexual. Tanmateix, la majoria ha pogut tenir l'experiència de relacions en les quals no va haver-hi orgasme però sí molt de plaer i gaudi, i no només físic, i d'altres en què sí que va haver-hi orgasme, però no passaran a la història.
  3. En arribar a la menopausa, la dona perd atractiu sexual, li disminueix l'apetència o, fins i tot, li desagraden les trobades. Fals. El factor edat és molt important, tant en homes com en dones, sobretot a partir dels 50 anys. Aquesta imatge, que s'arrossega de temps enrere, coarta el dret al gaudi de la dona, de prendre ella la iniciativa. Fins i tot en la mateixa intimitat de la parella, moltes dones no es creuen amb el dret de gaudir o de sentir-se lliures d'expressar els seus desitjos i fantasies.
  4. Hi ha dones que no senten plaer mai. Fals. Totes les persones són sexuades; és a dir, tenen la capacitat de sentir plaer. Trobar quines són les condicions perquè una en concret pugui connectar amb aquesta capacitat pot ser una aventura d'exploració i coneixement interessant i apassionant.
  5. Tenir un gran nombre d'ejaculacions, per relacions sexuals o per masturbació, provoca trastorn mental en els homes. Fals. Cal recordar que la masturbació es va eliminar de la llista dels trastorns mentals passats els anys 50 del segle passat, i es creia que era la causa de convulsions i bogeria.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto