Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa

^

AMB SIS CENTÍMETRES D'AIGUA N'HI HA PROU PER A OFEGAR-SE

La piscina és equivalent a estiu, diversió i xerinola, però també significa perill. La mínima distracció equival a emportar-se un bon ensurt.

 

No es tracta d'ofegar-se en un got d'aigua ni d'escampar l'alarmisme, però sí de tenir precaució. Molta. Perquè arriba l'estiu i les piscines es converteixen en lloc de diversió per a nens i grans, però també en un territori conflictiu: tots els anys se succeeixen tràgics accidents en entorns aquàtics que alerten de la seguretat en aquestes zones de lleure. Els experts insisteixen que la prevenció és la clau per a evitar-los.

Per començar, mai no hem de deixar sols els més petits. Amb 30 segons i 6 centímetres d'aigua (la profunditat de la làmina per als nens) n'hi ha prou perquè un menor pugui ofegar-se. Una caiguda, un cop, un mareig o una relliscada poden provocar que acabin a l'aigua, i no precisament en condicions per a defensar-se de la millor manera. Per aquest motiu, l'Associació Nacional de Seguretat Infantil recomana anar sempre amb compte amb la denominada norma 10/20; cada 10 segons l'adult responsable de la vigilància ha de mirar si hi ha menors a dins o al voltant de la piscina i no ha de trigar més de 20 segons a arribar-hi. I la supervisió ha de ser permanent: resulta essencial fer torns per a controlar-los tant a dins com a fora de l'aigua i deixar d'una banda distraccions com els telèfons mòbils. "La distància al menor hauria de ser inferior a la longitud del braç del cuidador", indica l'Associació Espanyola de Pediatria.

L'any passat, 30 nens van perdre la vida en piscines, rius i platges, segons dades de la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme. La majoria d'aquests ofecs es van produir en menors de tres anys i en adolescents d'entre 11 i 17 anys, úniques franges d'edat en les quals va créixer el nombre d'aquest tipus de desgràcies pel que fa a 2016. "És normal que hi hagi més accidents en aquestes franges: en nens per distraccions i desconeixement, i en adolescents, perquè és una edat difícil", resumeix Isabel García, formadora de socorrisme aquàtic de Creu Roja i socorrista a la Fundació Estadio de Vitòria. Amb els més petits és primordial la vigilància i la cura constants. A més, les piscines particulars han de tenir una tanca perquè ells no hi tinguin accés directe que la llei no hi obliga. I en el cas dels adolescents, és la franja més conflictiva, perquè volen fer mostres de valentia i capbussades brusques sense reparar en la profunditat i les vores, salts perillosos, corredisses... "A més que molesten, es posen en risc ells mateixos i els del voltant", conclou l'experta.

LA PREVENCIÓ HA DE SER ACTIVA.

 

No hem de refiar-nos mai; ni amb bebès ni amb menors que es defensin bé, ni tan sols en piscines vigilades per un socorrista. "Alguns pares hi deixen els fills, i com que ja estem nosaltres al càrrec... Però no. Els socorristes hi som per vigilar la piscina, prevenir, informar i actuar si ocorre alguna emergència, però no per cuidar un fill en concret, perquè llavors estaríem desatenent els altres", argumenta Isabel García.

Per això, encara que sàpiguen nedar, el més recomanable és que, com a ajuda per a flotar, els menors de 7 o 8 anys portin sistemes de seguretat addicional homologats, ja siguin maniguets, xurros, taules, bombolles o armilles salvavides. I cal assegurar-se que no estiguin punxats ni que tinguin cap tara, com recorda l'Aliança Europea per a la Seguretat Infantil. Però l'ús d'aquests accessoris no ha de suplir la vigilància adulta. Ni en piscines vigilades i amb poca assistència de banyistes. "Mai no els hem de deixar sols. Pot passar que vinguin nens més grans que comencin a esquitxar i a empènyer-se i que ofeguin o espantin el més petit. Els mitjans flotants poden ser perillosos si ens confiem", insisteix Isabel García, qui també alerta de procurar no deixar joguines a l'aigua: "Els més petits podrien llançar-se a agafar-los".

Per descomptat, ni els drenatges ni les reixetes de desguàs ni els accessoris de neteja es fan servir per a jugar, ja que poden resultar perillosos. I, per descomptat, jugar a ofegar-se, córrer al costat de la vora o capbussar-se en grup estan entre els jocs més divertits, però també entre els gens recomanables quant a la seguretat, com recorda la socorrista de Creu Roja. "Si veig que és un joc que no comporta perill, els deixo jugar, però si no em fa estar tranquil.la, els dic que per seguretat és millor que no segueixin. Perquè al final es tracta de veure qui pot més i potser et penses que l'altre aguantarà més o no que porta tanta estona i és fàcil que s'espantin i que agafin por de l'aigua", diu l'experta.

L'experta: Isabel García, formadora de socorristes a Creu Roja i socorrista a la Fundació Estadio a Vitòria

 

La socorrista Isabel García defineix la seva feina amb humor: "Som els tallarotllos de l'estiu". Però no li importa, ho considera ben invertit. En qualsevol acció que per a la gent resulti divertida i eufòrica a la piscina, ella, com tots els companys, veu un possible risc i tracta d'evitar-ho.

Es respecta la feina del socorrista?

En general, no gaire. Hi ha gent, per sort, que ens respecta, són educats amb nosaltres i segueixen les nostres recomanacions. Però n'hi ha molts altres que no, que no fan cas dels consells i no volen complir les normes.

Com és la vostra feina diària?

Caigudes, relliscades, talls, marejos, contusions, torçades, esquinços, dolor muscular... I a l'estiu, més insolacions. Per sort, llevant d'algun ensurt, en general les nostres atencions se centren en el que passa fora de l'aigua. També perquè fem molta tasca preventiva i, a més, hi ha bastanta cultura quant a aprenentatge de natació.

Els pares us veuen com a cangurs?

Sempre que veig un nen sol li pregunto l'edat, i si té menys de 7 anys, busquem els seus pares. No poden deixar-los sols. De vegades això porta a enfrontaments, perquè no ho entenen i et diuen que per a què hi som nosaltres.

Quin és el teu parer sobre els flotadors o maniguets?

Hi ha pares que creuen que deixant el seu fill amb un mitjà flotant ja n'hi ha prou, però no ho és, pot perdre'l o es pot punxar o desinflar. Els maniguets estan bé, però res no supleix els braços d'uns pares.

A quina edat és recomanable que aprenguin a nedar?

Des dels sis mesos als dos anys es fan cursos de familiarització al mitjà aquàtic. Fins als quatre n'hi ha d'altres per a jugar i perdre la por. I la iniciació per a defensar-se bé a l'aigua pot començar als 4-5 anys. Al més aviat possible, millor.

En quines tasques preventives incidiu?

En la protecció solar, i també en què no es llancin de cap en llocs on no es coneix el fons, perquè poden provocar-se un traumatisme greu. Sempre han de sortir de l'aigua si se senten indisposats, amb marejos, visió borrosa, rampes... i fer servir xancletes, per a evitar relliscades, clavar-se alguna cosa o contagis per algun tipus de fongs.

Si veiem que algú s'està ofegant, com caldria procedir?

Cal ser ràpids, mantenir la calma i activar la cadena de supervivència avisant el socorrista i telefonant al 112.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto